25 d’octubre de 2009

L'Ateneuesfera: de Borralleras a Carbonell


L'any 2010 farà 150 anys, o sigui que ja ha canviat de segle en dues ocasions. Però si el visites ara mateix t'adones que hi ha elements del seu patrimoni que es conserven prou bé: la magnífica biblioteca vuitcentista, l'ascensor modernista centenari, l'acollidor jardí amb la parella de tortugues mediterrànies... Però a l'Ateneu Barcelonès no només es conserva el patrimoni material. També integren l'Ateneu entitats i diferents activitats culturals. De sempre, una de les que més renom li ha donat són les tertúlies; se'n continuen fent, i de ben diverses. De fet, al segle XXI a l'Ateneu es fan tertúlies fins i tot sobre blocs.

24 d'octubre de 2009. A les cinc de la tarda anem arribant al Palau Savassona del carrer Canuda un grapat de persones convocades per a la vuitena Ateneuesfera: tertúlia de blocaires i sobre blocs de l'Ateneu Barcelonès. Qui ens ha convocat, l'endegador d'aquesta feliç iniciativa, és en Guillem Carbonell. L'espai on conversarem, la sala Joaquim Borralleras. En la seva època, en Borralleras va ser un dels principals promotors culturals de l'Ateneu, impulsor de la tertúlia Borralleras o "de la penya gran", amb Sagarra i Pla, entre d'altres. Ni nosaltres som com ells (hehe), ni en Borralleras devia ser com en Carbonell (això potser és més probable que el punt anterior). Però trobar-se en una tertúlia al costat del bust d'en Borralleras crea aquestes estranyes connexions mentals. Vés a saber si "la penya gran" no ens hagués ajudat a escatir les interioritats dels RSS... I sobre lexicografia prefabriana ja ni en parlem! Més enllà dels temes sobre els quals vam petar la xerrada (els mateixos sobre els quals la petem habitualment des dels espais virtuals, òbviament), tot té lloc dins d'un ambient de cordialitat i llibertat que és bàsic per tal de fer una còmoda tertúlia, que deu ser sinònim d'una bona tertúlia.



La foto l'he manllevada d'un dels tertualians, en Mai9, i la llista de participants d'un altre, en Parèmies. Fraternitat blocaire o pirateria informàtica, tot és opinable.
_____

Per cert, "el conspicu ateneista" Pompeu Fabra va tenir l'honor de ser president de l'Ateneu Barcelonès entre 1924 i 1926. Actualment, una de les sales principals de l'edifici porta el seu nom. I en un racó de la Sala Pompeu Fabra es pot veure el dibuix al carbó que en Ramon Casas va fer del lingüista, de jove:


Si n'han passat d'anys, però allà dins no ho sembla tant.

Altres punts de vista: ateneuesfera tardor 2009 / Blog, Bloc, Blok. Crònica de la vuitena Ateneuesfera / Vuitena Ateneuesfera /Crònica de la vuitena Ateneuesfera, la tertúlia de gent que escriu blogs / La vuitena Ateneuesfera / Ateneuesfera tardor 2009

PD 23/12/09: El dibuix de Ramon Casas és de 1890. Pompeu Fabra tenia 24 anys.

22 comentaris:

  1. Molt lexicogràfica la crònica! :)

    i per la foto, res de pirateria, encantat que t'agradi :)

    ResponElimina
  2. És el rotllo del bloc, què hi farem... I aquesta foto del teu perfil també és ben curiosa. Salut i peles!

    ResponElimina
  3. Puigmalet, estic segur que si t'ho proposessis, podries fer un apunt lexicogràfic fins i tot de la Montseny-Montserrat de cada any!

    Manlleva tutti quanti, que paga la pena veure's retratat aquí, amb aquest fons negre tan poc lexicogràfic.

    Repetirem, oi?

    ResponElimina
  4. Matagalls-Montserrat...

    Repetirem si ens deixen. I tant!

    ResponElimina
  5. Joan,
    La propera Ateneuesfera prepara un apunt monogràfic sobre la Sala Pompeu Fabra!

    ResponElimina
  6. Quin crack, i quina por escriure un missatge a una persona amb la teva perfecta lexicogragia. M'ha encantat la teva crònica, i m'ha sevit per ampliar els meus coneixements blocaires amb altre de més terrenals com tot el que expliques... gràcies i fins aviat

    ResponElimina
  7. Pisco: I perquè a la sala Pompeu Fabra només hi vam passar cinc minuts... Arribem a fer-hi la tertúlia i sí que tindries monogràfic. Però hem parlat d'en Borralleras, que és bastant més desconegut. Bé, per a tu segur que no tant :)

    Beli: No tinguis por, que aquí tots som ben terrenals. La meva crònica també s'alimenta de la interessant visita, guiats per en Guillem, que vam fer del bell casalot, un cop acabada la tertúlia. Fins aviat.

    ResponElimina
  8. L'Ateneu és un dels llocs més màgics de Barcelona, començant per la seva esplendorosa biblioteca.

    I retiro els meus comentaris anteriors sobre oportunitats perdudes per explotar el costat sexy de la lexicografia. Des que he vist proves físiques de l'autor d'aquestes pàgines, reclamo el seu protagonisme a la pàgina central del difunt "Playgirl".

    ResponElimina
  9. Ah, així que vareu fer una visitat per l'Ateneu. És molt però que molt bonic.
    Per raons diverses, durant les feines de restauració de les pintures dels sostre realitzades pel pintor sitgetà, i avantpassat meu, Josep Mirabent i Gatell, vaig tenir la sort de passar unes quantes hores gaudint d'aquest espai.
    La propera ateneuesfera us proposa fer una visita comentada per les pintures murals i pels quadres de l'Ateneu..... ja m'ho repassaré

    ResponElimina
  10. Beli, digues-li al Guillem que ho apunti a l'ordre del dia. :-)

    ResponElimina
  11. Allau: Que la lexicografia és sexy ningú ho ha posat mai en dubte. Però d'aquí a que en Gazo també ho és, hi ha un abisme! L'Ateneu sí que és sexy!!

    Beli: T'agafem la paraula. Entre tu, el Galderich i el Guillem segur que seria una gran visita.

    ResponElimina
  12. ei, que jo he dit lexicogràfica en positiu eh!

    ResponElimina
  13. Òbviament, Gerard. De fet, la lexicografia només pot ser que positiva :)

    ResponElimina
  14. ¿¿¿De Borralleras a Carbonell??? Molt bo, molt bo. No si encara acabarem fent una nova versió d'El Be Negre!!!

    ResponElimina
  15. Un lloc emblemàtic, l'Ateneu. Vaig a fer d'advocat del diable, per què només hi havia dues dones????????? No sóc pere-punyetes, però m'adono que sol passar 'a tot arreu', fa poc la revista Benzina va fer un número sobre poetes catalans i també hi havia uns quants homes i dues dones. Abans no m'hi fixava en aquestes coses, però ara m'hi he anat fixant i sol ser així en molts casos.

    ResponElimina
  16. Guillem: No cal reeditar-lo. A la xarxa, si s'espigola bé, un ja pot llegir-lo, El Be negre. Gràcies x tot!

    Júlia: Només n'hi havia dues perquè d'altres van fallar: Trina Milan, Núria Masdeu... Però ja saps que tens raó. I amb això de Benzina també. M'estranya no veure-hi Susanna Rafart, per exemple. Però una desena és molt limitada.

    ResponElimina
  17. Aquest tema que planteja la Júlia (poca visibilitat de les dones en actes culturals públics o socials) ja li vaig comentar al Guillem de parlar-ne en futures Ateneuesferes.

    Per què passa? En aquest cas, que no hi ha cap mena de restricció a la participació, potser s'hauria de pensar en algun motiu endèmic, no sé.

    De totes maneres, Júlia, la Beli i la Sílvia van mantenir el pavelló ben alt i van ser de les persones més participatives de tota la tertúlia.

    ResponElimina
  18. Puigmalet,
    Veig que hi ha quasi unanimitat de crítica positiva per part dels "nous ateneuesfèrics". Com vareu poder veure el grup és molt heterogeni, tant en professions com en edat. Sempre he pensat que aquesta característica és precisament una de les coses que fa molt interessants aquestes trobades.

    ResponElimina
  19. Parèmies: La poca visibilitat de les dones deu ser un tema sexista, i no d'oculista. Històries com les d'Hipàtia d'Alexandria ho confirmen.

    Miquel: La crítica és positiva perquè som nous. Després d'un parell més ja ho veurem ;)

    ResponElimina
  20. Bé, era de bon rotllo, ep.Per cert, a la peli d'Hipatia hi fan sortir la Hipatia i ja han complert amb la paritat.

    ResponElimina
  21. Incredible! This blog looks exactly like my old one! It's on a completely different subject but it has pretty much the same layout and design. Wonderful choice of colors!

    My website tube toolbox

    ResponElimina

Quelcom a dir?