5 d’octubre de 2009

Entrevista al (s)avi Antoni Maria Badia i Margarit



Avui, dilluns dia 5 d'octubre de 2009, al canal 33, a les 22:30, dins del programa (S)avis s'emetrà una entrevista de Núria Solé al filòleg Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 1920). Diu la fitxa de l'emissió:
"Núria Solé conversa amb Antoni M. Badia i Margarit, a la seva segona casa: la Universitat de Barcelona. El Dr. Badia ha passat gairebé mig segle en aquesta institució, primer com a alumne, després com a professor i catedràtic i, finalment, com a rector. També és el lloc on va viure la repressió franquista i on va decidir lluitar a través de l'ensenyament de la llengua catalana en una universitat que l'any 1939 "feia pena". El Dr. Badia encara avui s'emociona en recordar el seu nomenament com a rector, l'any 1978, quan "tot estava per fer". Ningú millor que ell per explicar-nos d'una manera clara i entenedora termes tan abstractes com la llengua, la sociolingüística, el bilingüisme o la normalització. A 89 anys, el nostre savi d'avui parla, amb coneixement de causa, de la situació i el futur de la llengua catalana i afirma que segueix sent 'moderadament optimista'."
Badia i Margarit, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2003, és autor de més d'una cinquantena d'obres que giren al voltant de la llengua catalana. Entre elles, Gramática histórica catalana, Gramática catalana, Llengua i cultura als Països Catalans, La llengua dels barcelonins, Gramàtica de la llengua catalana i Les Regles de esquivar vocables i la «qüestió de la llengua».

A La llengua dels barcelonins. Resultats d'una enquesta sociològico-lingüística, volum I (Barcelona: Edicions 62, 1969), Badia i Margarit analitza l'enquesta que serví de base al seu estudi i examina els condicionaments en l'ús del català i el castellà a Barcelona. A banda de la seriositat científica d'aquest estudi ("la seva obra més important i original, amb repercussions generals dins la romanística"), cal tenir en compte el moment polític que vivia el país (l'enquesta es realitzà entre 1964 i 1965) per tal de valorar adequadament que 3.485 barcelonins acceptessin contestar-la, el 16% dels 21.772 consultats. Parlar amb llibertat dels hàbits lingüístics òbviament encara no era un fet del tot normalitzat. Aquesta obra va merèixer el Premi Pompeu Fabra 1967 de l'IEC. Hauria d'haver existit un segon volum que continués parlant dels condicionaments de la llengua, l'assimilació i el contacte entre català i castellà, però mai s'arribà a publicar (?).

La tasca per la llengua del professor Badia i Margarit ha estat tan reeixida que compta fins i tot amb l'Associació d'Amics del Professor Antoni M. Badia i Margarit, promoguda per alguns dels seus deixebles.

Més: Esforç i empremta de Badia i Margarit en la sociolingüística catalana, de Francesc Vallverdú.

Merci per la informació, Xavier

19 comentaris:

  1. Tot un homenàs (i alt com un sant Pau). Sovint el veia per les Rambles, suposo que camí de l'Institut d'Estudis Catalans i en alguna fira del llibre.

    ResponElimina
  2. Bon programa.
    S'hauria d'intentar fer una segona part de l'estudi sobre la situació actual de la llengua dels barcelonins... seria molt interessant.
    Malgrat tot hauria de ser en forma d'estudi seriós i no d'informe de conselleria! ;-)

    ResponElimina
  3. Un gran savi el Doctor Badia Margarit! Sí si que seria molt interessant i fin i tot recomanable un estudi en profunditat del català a Barcelona, o dels barcelonins...

    ResponElimina
  4. Aquest programa tindrà dos al·licients: d'una banda escoltar al Badia... però no cal menystenir l'oportunitat de poder gaudir de la presència de la Núria Solé (la dona més maca de TV3)

    ResponElimina
  5. Parèmies: Alçària física i intel·lectual. I tant.

    Galderich: No hi ha dos documents més diferents que aquest estudi seriós i aquests informes dignes de república bananera.

    Elvira: No m'estranyaria que existissin estudis actuals semblants, però en el seu moment aquest va ser molt innovador, aquí i a d'altres països.

    Anònim: No sé si és la més maca (fa goig, és veritat), però confio que avui sigui la més professional de les periodistes. L'entrevistat s'ho mereix.

    ResponElimina
  6. Per cert, el llibre del Badia que has inclòs --te'l vaig treure jo de la pila el dia que el vas comprar--, és un únic volum? Sempre m'ha fet dubtar si el punt negre que hi ha a la portada vol dir que és el volum 1.

    ResponElimina
  7. Fairy: Als Encants el vas trobar, és veritat, noi. Sempre apunto lloc, data i preu, però no apunto la companyia :)

    A la solapa del llibre s'anuncia un segon volum en preparació, que mai es publicà. Havia de tractar més dels condicionaments de la llengua, l'assimilació i el contacte entre català i castellà. Desconec per què no va aparèixer. Aviam si avui la periodista li pregunta...

    ResponElimina
  8. Doncs sí. Però no li ha preguntat per la segona part de La llengua dels barcelonins...

    Provaré de posar el vídeo aquí quan ells el pengin al web.

    ResponElimina
  9. El vídeo ja està disponible (ja ho estava ahir al vespre tot just mentr emetien el programa): http://www.tv3.cat/videos/1526819/Antoni-M-Badia-i-Margarit

    ResponElimina
  10. Nurieta rules! Badia i Margarit també (però és un altre estil, eh?)

    ResponElimina
  11. Ja està penjat.

    Un altre estil i un altre temps, sens dubtwe.

    ResponElimina
  12. Un gran savi, certament. Per cert, jo encara el veig pel carrer, de tant en tant, com comenta en Víctor i penso en quanta gent que passa indiferent desconeix amb l'eminència amb qui s'hi han ensopegat, mentre que si passés un futbolista... ai, així és el món.

    ResponElimina
  13. Discrepo sanament de l'altre anònim, que vull aclarir que no és l'habitual d'aquest bloc (ja em perdonareu si em reivindico): realment l'únic al·licient de l'entrevista és, en aquest cas, l'entrevistat. Més encara quan al final de l'entrevista t'adones que, amb honroses excepcions, ja no queden entrevistadors i entrevistadores amb ofici (o han desaparegut del mapa o s'han mort de sentiment). No dic que l'entrevistadora no sigui una professional vàlida, però… En tot cas, sempre resulta estimulant sentir la veu de l'experiència de figures com la de Badia. Que sigui per molts anys!

    ResponElimina
  14. ¿Et vas fixar com canvia la veu, com va migrant, d'en Badia, des del principi fins al final? Aquesta entrevista (emesa amb talls) devia ser molt més llarga, penso. I el lloc era significatiu, però potser tampoc era el més còmode. Massa condicionaments: físics, de lloc, l'entrevistadora...

    ResponElimina
  15. Estic d'acord amb el fet que no hi ha entrevistadors -de moment, tinc esperances- com els d'abans. I no tenien cap secret, només deixar parlar i saber amb qui parlaven i què havia fet. Per a mi són exemplars les de Soler Serrano, i consti que a aquest senyor abans li tenia mania, jo, perquè era un pesat. En català, Montserrat Roig, per a mi millor periodista que no pas narradora, i Espinàs, que potser també el mateix. I fins i tot el Puyal del qui pregunta. Recordo que un dia Espriu ironitzava sobre que li havien enviat una entrevistadora que no sabia què havia escrit, ell. És clar que aquell tipus d'entrevistes volia calma i temps de l'entrevistador per preparar el tema.

    Aquesta noia serà molt maca però a mi no m'acaba de convèncer, bé, és que dels actuals no em convenç gairebé ningú, em neguiteja veure com entrevisten algú de categoria i no li saben treure el suc i la cosa es fa avorrida.

    ResponElimina
  16. "només deixar parlar i saber amb qui parlaven i què havia fet". Mira que sembla simple.

    A mi em va semblar que hi havia talls entre les preguntes. Potser l'entrevistador no és ni qui redacta les preguntes i algú altre les hi dóna i, ocasionalment, també les modifica durant l'entrevista. Malgrat això, sempre és un plaer escoltar els savis.

    En Soler Serrano ha quedat com el gran mite entrevistador. També per la vàlua dels seus entrevistats a A fondo, penso.

    ResponElimina
  17. Sí, però la vàlua dels entrevistats l'hem poguda comprovar amb el temps, aleshores molts d'ells eren poc o gents coneguts pel comú dels mortals, això mostra l'excel·lència de la tria.

    ResponElimina

Quelcom a dir?