29 de març de 2010

El primer diccionari català amb refranys



El Diccionario catalan-castellano-latino d'Esteve, Belvitges i Juglà1 (Barcelona: Oficina de Tecla Pla Viuda, 1803 i 1805, dos vol.) és el primer diccionari vuitcentista de la lexicografia catalana. Vuitcentista per dates de publicació, tot i que es va confegir a les darreries del segle anterior. Sobre aquesta obra s'ha parlat bastant, tot i que no sabria dir si prou. És imprescindible, sens dubte, l'anàlisi detallada (sobretot en la l'autoria i la redacció) que en fan Colon & Soberanas (1986: 144-150). Jo m'aturaré en un aspecte concret de l'obra, que després es repetirà en d'altres diccionaris del s. XIX (Saura, Ferrer...): la presència de refranys.

M'he fixat en els refranys perquè crec que el Belvitges (no sé ben bé per què, però sempre li he dit així) és el primer diccionari català que recull refranys a l'engròs2. Aquesta expressió cal que sigui explicada. El primer diccionari català amb refranys no és el Belvitges. En trobem algun, per exemple, al Fons verborum et phrasium (1637) d'Antoni Font o al Gazophylacium (1696) de Lacavalleria, i imagino que en d'altres obres. Però són peces aïllades, i no es veu en l'autor una voluntat sistemàtica de recollir-ne en un grau d'exhaustivitat similar al del lèxic. Això, en canvi, sí ho trobem al Belvitges. Allò que en d'altres és l'excepció, aquí és la regla. Allò que allí és molt escàs, aquí ho trobem a balquena.

Diu el pròleg de l'obra (en castellà; respecto l'ortografia) que "en la lengua catalana, como en todas las de pueblos que tratan con otros muchos pueblos, es sin comparacion mayor de lo que parece el número de voces, locuciones, refranes, y otros varios modos de explicarse que les son propios." Ens trobem així davant d'un diccionari trilingüe català-castellà-llatí que intenta superar la mera llista d'equivalències entre llengües amb la inclusió, per primer cop, de dialectalismes (amb la marca territ) i de moltes parèmies. Dins de les parèmies són abundosos els refranys i les locucions, però encara ho són molt més les frases fetes. Quant als refranys, sabem que les equivalències llatines es deuen a Joaquim Esteve. Aquesta informació apareix al discurs necrològic de Joaquim Esteve que Ignasi Torres Amat va llegir el 28 de maig de 1806 a la barcelonina Reial Acadèmia de Bones Lletres, on es conserva.

La presència d'una gran quantitat de refranys (a més, en tres llengües) és, lingüísticament, un dels aspectes més remarcables de l'obra, i crec que mereix un estudi en profunditat que jo no estic capacitat per començar, però confio que altres sí comencin algun dia. Transcric a continuació les més d'un centenar d'entrades d'aquesta obra que porten la marca ref. (de refran) a la lletra A. Donada la gran quantitat i, principalment perquè no ho sabria fer, no m'he dedicat a comentar-los. En respecto l'ortografia:

-
Altre vindrá que m'abonará. ref. Malo vendrá, que bueno me hará. Me malus excipiet pro quo bonus ipse.

-
Qui molt abrassa, poc estreny. ref. Quien mucho abarca, poco aprieta. Difficile est continere quod capere non possis.

-
En abril cada gota n'val mil. ref. Abril, aguas mil. Imbribus innumeris campos humectat aprilis.

-
Home valènt y bòta de bon vi luego es acabat, ó luego s'acaba. ref. Los valientes y el buen vino duran poco. Vir pugnax, vinumque bonum durabile non est.

-
Qui parla mòlt alguna cosa acerta. ref. Quien mucho habla en algo acierta. Quandoque feriet saepe collimans scopum.

- Mes val anar sol, que mal acompanyat. ref. Mas vale solo que mal acompañado. Meliùs est solum esse, quam pravis uti comitibus.

-
Qui sol s'aconsella, sol se penedex. ref. Quien á solas se aconseja, á solas se remesa, ó desaconseja: No hay quien yerre, sino el que su parecer quiere. Qui se consuluit solum sine teste dolebit.

-
Á qui no está acostumat á bragas las costuras li fan llagas. ref. Á no ducho de bragas las costuras le matan: Á quien no está enseñado á bragas las costuras le hacen llagas. Insolitum vexat sarcina parva virum.

-
Qui no adòba la gotera ha de fèr la casa entèra. ref. Quien no adoba ó quita gotera, hace casa entera. Qui casum stillae non sarcit, sarciet aedes.

-
Diga la muller del cègo per qui s'afayta Diego? ref. V. Muller. [i a "Muller" diu: "Diga la muller del cègo: per qui s'afayta Diego? ref. La muger del ciego para quien se afeyta? Scit dilecta cui se ornet placiturus amator"].

-
Qui te dinèrs, fa sos afèrs. ref. Quien tiene dineros pinta panderos. Quod cupit, hoc cuivis regina pecunia donat.

-
A só de tabals, no s'agafan llebres. ref. Quien páxaro ha de tomar no ha de oxear. Passerem captando sile.

-
Quand ne passan fan de bon agafar. ref. Quando te dieren el anillo, pon el dedillo: Quando te dieren la vaquilla, acude con la soguilla. Gemmae da digitum, si quis tibi munera donat.

-
Cada cosa a son tèmps com las figas en agòst. ref. Cada cosa a su tiempo, y los nabos en Adviento. Omnia tempus habent, & habet sua tempora tempus.

-
Qui aguayta per forat, veu son mal fat. ref. Quien acecha por agujero ve su duelo. Per rimam inspiciens ¿quoties tua probra videbis?

-
Ahí pastor, avuy senyor. ref. Ayer vaquero, hoy caballero. Subitâ sortis commutatione de pastore eques.

-
¿Ahònt vas bè? Ahònt mes ne sè. ref. Dinero llama dinero. Pecuniosis nova advenit pecunia.

-
¿Ahònt va Miquel? Ahònt hi ha mel. ref. Haya cebo en el palomar, que palomas no faltarán. Est ubi mel volitant hìc muscae examine denso.

-
D'ahònt ménos se pensa salta la llebra. ref. Donde ménos se piensa salta la liebre. Casus ubique valet, semper tibi pendeat hamus. Quo minimè creditur gurgite, piscis erit.

-
Cada hu sab á casa seva ahònt si plou. ref. Cada uno sabe donde le aprieta el zapato. Cuilibet stillicida domus tecti imbricati nota sunt.

-
D'ahònt no n'hi ha no n' pot rajar. ref. De costal vacío nunca buen bodigo. De paupere ipse sacculo expectes nil.

-
Ahònt vajas, dels tèus hi haja. ref. Donde vayas de los tuyos hayas. Quocumque advenias noti vel sanguine iuncti, Sint alinqui, possint hic ut adesse tibi.

-
¿Ahónt anirás bou que no llaures? ref. ¿Á dò irá el buey que no are? Bos ubinam, quocumque migret, vitabit aratrum?

- Ajudat' que t' ajudaré. ref. Ayúdate, y ayudarte he. Nittere, nittentem quà fas erit ipse iuvabo.

- Á qui no t' pot ajudar no vullas tos mals comunicar. ref. Llorar á boca cerrada, y no dar cuenta á quien no se le da nada. Non lacrymare iuvat quá nulla levamina quaeris.

-
Á quí s' muda dèu l'ajuda. ref. Quien se muda Dios le ayuda. Tu nova sufficias, ubi nil praesentia possunt.

-
Val mes un dolènt ajust, que'l millòr plèt. ref. Mas vale mala avenencia que buena sentencia. Vincere quàm causam, praestat damnosa pacisci.

-
No pot sèr mes negre'l corp del que son las alas. ref. V. Corp [i a "Corp" diu: " Corp. s.m. V. Corb." I a "Corb" diu: "No pot sèr mès negre l' corb del que ho sòn las alas. ref. No puede ser el cuervo mas negro que las alas. Non magis esse suis corvus pote nigrior alis"].

-
Alabat ruc qu'á vendre t'duc. ref. Alábate cesto, que venderte quiero. Prome tuas, asine, en cupio te vendere, laudes.

-
Cada ollèr alaba sas ollas. ref. Cada ollero alaba su puchero: Cada bubonero alaba sus agujas. Sua quisque probat.

-
Tenir gotg sens alegría. ref. El gozo en el pozo. Abstulit ecce mihi subitus iam gaudia casus.

-
L'almoyna quand la farás, no mires á qui la fas. ref. Haz bien y no cates á quien. Fac benè: cuique homini facias expendere noli.

-
Dinèrs y bojería no s' poden amagar. ref. Amor ni dinero no puede estar encubierto. Nummus amorque nimis cercant se prodere semper: Ambo signa dabunt, hic micat, ille boat.

-
Per amagat ó fòndo que s' fassa 'l fog, respira èl fum. ref. V. Fog [i a "Fog": "Per fondo que s' fassa 'l fog sèmpre ix èl fum, ó 'l fum respira. ref. No hay secreto que tarde ó temprano no sea descubierto: Donde fuego se hace humo sale. Occultum credas delituisse nihil"].

-
Qui bè ama bè castiga. ref. Quien bien te quiere te hará llorar. Qui te flere facit, te sane diligit ipse.

-
Qui bè ama, tard olvida. ref. Quien bien quiere, tarde olvida. Qui semel est solido verè devinctus amore Semper amat, numquam pocula nigra bibet.

-
Cada dia cols amargan. ref. Cada dia olla amarga el caldo: cada dia gallina amarga la cocina. Putidus es toties si mihi ponis aprum.

-
Amigs fins als ocs; á la bossa no m'hi tocs. ref. Bien te quiero, bien te quiero: mas no te doy mi dinero. Te bene, te multum, te summè diligo, Fauste, Nil tamen ex nummis do tibi, Fauste, meis.

- Amig y trasto que no servex, al carrèr. ref. Amigo que no presta y cuchillo que no corta que se pierda poco importa. Non is amicus erit, non haec servanda supellex.

- Amig reconciliat, enemig doblat. ref. Amigo reconciliado, enemigo doblado. Durior est hostis malè conciliatus amicus.

- Com mes amigs mes clars. ref. Entre dos amigos un notario y dos testigos: Entre dos hermanos dos testigos y un notario. Firma sic ut vobis omni concordia vita, Testibus ac scripto sit retinenda fides.

- Entre amigs y soldats los cumplimènts son escusats. ref. Entre amigos y soldados cumplimientos son excusados. Nil bellatores inter, nil inter amicos Blandis verba sonis officiosa valent.

- En dirse las veritats se perden las amistats. ref. Mal me quieren mis comadres, porque les digo las verdades. Veritas odium parit. Vera quòd ipse loquar, me destentantur amicae.

- Amo que tè mòssos y nòls veu, se fa pobre y no s' ho creu. ref. Hacienda tu dueño te vea. Curator dominus melior fit semper agrorum.

- Amòr ab amòr se paga. ref. Amor con amor se paga. Solus amor pretium dignum reperitur amoris.

- En las obras y en la fe se conex qui amòr te tè ref. El amor y la fe en las obras se ve. Factis non verbis signantur amorque, fidesque.

- Amòr de gendre, bugada sense cendra. ref. Amistad de yerno, sol en Invierno. Talis amor generi qualis sol tempore brumae.

- Mes val pa axut ab amor que gallinas ab dolòr, ó ab rumòr. ref. Mas vale vaca en paz que no pollos con agraz: Mas vale paz con amor que gallina con dolor. Panis erit semper, si pax sit, dulcior omni Delitia; miscet lis prava felle cibos.

- No hi ha dissapte sense sol, ni viudeta sense dol, ni donzella sens amòr, ni prenyada sens dolòr. ref. Ni sábado sin sol, ni moza sin amor, ni vieja sin arrebol. Non sine sole dies Saturni, nulla puella, Cuius non tenerum pectus amore flagret.

- Per amòr del bou llepa lo llòp el jou, ó l'arada. ref. V. Llòp. [i a "Llòp": "Per amòr del bou llèpa lo llòp èl jou. ref. que ensenya lo molt qu'atrau el profit ó esperansa d'alguna conveniencia. Al llamado del que le piensa viene el buey á la melena. Lupus aratrum propter bovem lambit"].

- Las sopas y amors los primèrs son los millòrs. ref. Sopa y amores los primeros los mejores. Primus amor potior, prima es iucundior esca.

- Ahònt vajas dels tèus hi haja. ref. V. Ahònt. [inclòs més amunt].

- Per ahònt anirás, farás lo que veurás. ref. Por donde fueres haz como vieres. Á do vas, como vieres así haz. Dum fueris Romae, romano vivito more. Dum fueris alibi, vivito sicut ibi.

- Ahònt anirás bou que no llaures? ref. V. Ahònt. [inclòs més amunt].

- Anar per llana y tornar trasquilat. ref. Ir por lana y volver trasquilado. Perdidit & penitus quaerens obsonia vestem.

- Dígasme ab qui vas, te diré qui serás. ref. Díme con quien vas y te diré quien eres. Dic mihi quos sequeris, quis sis tibi, Pontice, dicam.

- La pèdra fora de la ma no s' sab hònt va. ref. V. Pedra. [però a "Pedra" no apareix].

- Los mals entran per arrobas y sen van per unsas. ref. V. Arrobas. [i a "Arrobas": "Èl mal vè á arrobas y se n' va á unsas. ref. El mal entra á brazadas, y se va á pulgadas: Los males entran por arrobas, y salen por adarmes. Densus adire solet, rarus abire dolor.

- Mes val anar sol que mal acompanyat. ref. V. Acompanyat. [inclòs més amunt].

- No anirás á Ròma per la penitencia. ref. No irás á pagarla en el otro mundo. Non impunitus abibis.

- No dèxes la carretèra per anar per la dressera. Por ningun tempero no dexes el camino real por el sendero. Tramitis haud quaeras, moneo, compendîa, cum te, Quo pergis, ducit publica trita via.

- Á poc á poc anirém lluny. ref. Poco á poco hila la vieja el copo. Ultima terrarum tanget, vestigia quamvis Figat lenta, modò non intermissa, viator.

- Preguntand preguntand se va á Roma, ó qui llengua ha á Roma va. ref. Quien boca ha á Roma va. Quaerere ne pigeat, si quid vis discere, nosces.

- Qui mal va, mal acaba. ref. Quien mal anda en mal acaba. Consona mors vitae: moritur malè qui malè vixit.

- Qui va ab un còx al cap del any es tan còx com èll. ref. La manzana podrida pierde su compañía. Cum perverso pervertèris.

- Qui be t' fará ó sen anirá ó se t' morirá. ref. Quien bien te hará, ó se te irá, ó se te morirá. Quem tibi patronum dederit fortuna dolebis Hunc abiisse procul, vel pariisse citò.

- Qui no va á la guerra, no mor en èlla. ref. Quien no va á la guerra, no muere en ella. Arma, procul bello remanens, hostilia vitat.

- Qui no vol pòls que no vaja á l'era. ref. Quien no quiera ver lástimas no vaya á la guerra. Area vitetur, si aspergi pulvere nolis.

Alguns refranys a la p. 41

- Qui bèstia va á Roma, bèstia tòrna. ref. Fuíme á palacio: fuí bestia y bolví asno. Stultus & inde redit, stultus qui migrat Athenas.

- Tant darás á en Père, que li haurás d'anar darrèra. ref. Tanto le darás que pobre quedarás. Sit modus in dando, ne mox cogaris ab illo Poscere, cui dederis, pauper inopsque, tibi.

- Quand es ja vingut lo dany, es en va parlar d'antany. ref. V. Tocar á temps despues de haber caygut la pedregada. [i a "Tocar": "Despres qu'ha caygut la pèdregada tocan á temps. ref. Al asno muerto, la cebada al rabo: despues de vendimias cuébanos. Post bellum auxilium"].

- Any de nèu any de dèu. ref. Año de nieves año de bienes. Quae nivibus candent, flavescunt messibus arva.

- Á cènt anys goteta verda. ref. Á la vejez viruelas: á rocin viejo, cabezadas nuevas. Induitur seris fulgenti veste sub annis; Ridiculusque senex mores imitatur ephebi.

- Lo que no es en mòn any no es en mòn dany. ref. Lo que no fué en mi año, no fué en mi daño. Non mihi damna tulit, nostro quod non fuit anno.

- Lo que no succehex en un any, succehex en un instant. ref. Lo que no acaece en un año acaece en un rato. Quod non factum anno, puncto fit temporis uno.

-Á pages enderrerit cap anyada li es bona. ref. Hombre adeudado, cada año apedreado. Grandine laesa dolet sua debitor arva quotannis.

- Porc fiat tòt l'any gruny. ref. Cochino fiado buen invierno y mal verano. Dum solvenda manent, fuerant quae credita, mordax Non sinit hisce frui solvendi cura quietè.

- Qui va ab un còx al cap del any es tan còx com èll. ref. Quien con lobos anda á ahullar se enseña: La manzana podrida pierde á su compañía. Cum perverso pervertéris. Parvo cum claudo tempore claudus eris. Corrumpunt bonos mores colloquia mala.

[recollit abans amb menys equivalències]

- Tòt fa servey una vegada l'any. ref. Las migajas del fardel á las veces saben bien. Colligit esuriens quas spargit. copia micas.

- La pedregada no lleva anyada, pero pobre d'aquell á quí atrapa. No hay mal año por piedra; mas guay de á quien acierta. Grandine totius non spes intercidit anni; At vae ruricolae quem petit illa viro.

[ no porta cap marca, però crec que deu ser ref. En castellà inclou guay, però no sembla el guay fantàstic]

- Quand de mal just vè l'anyell mal profit fará la pèll. ref. Lo bien ganado se lo lleva el diablo, y lo malo á ello, y á su amo: De malo vino el conejo, con el diablo irá el pellejo. Malè parta malè dilabuntur.

- Qui apadassa son tèmps passa. ref. Adoba tu paño y pasarás tu año: Remienda tu sayo y pasarás tu año. Si reficis vestem solidum durabit in annum.

- Qui aparta l'ocasió aparta el pecat. ref. Quien quita la ocasion quita el pecado. Si fumum vitare velis, restinguito flammam; Proxima flagranti fervet ab igne manus.

- En arbre caygut tòthom hi fa llènya. ref. Del árbol caido todos hacen leña: Hoja caida todo el mundo la pisa. Caedit quisque sibi prostatà ex arbore ligna.

- Home desdit no val un ardit. ref. Hombre sin palabra, no vale nada. Non stans promissis nil faciendus homo.

- Mes val sèr cap d'arengada, que cua de pagèll. ref. Mas vale ser cabeza de raton, que cola de leon. Esse caput muris praestat quàm cauda leonis.

- Qui no s'arrisca no pisca. ref. Quien no se aventura no pasa la mar. Audaces fortuna iuvat, timidosque repellit.

- Èl mal vè á arrobas y se n' va á unsas. ref. El mal entra á brazadas, y se va á pulgadas: Los males entran por arrobas, y salen por adarmes. Densus adire solet, rarus abire dolor.

- Donar l'art á qui l'ha. ref. Quien las sabe las tañe. Tractent fabrilia fabri.

- Ase magre ple de mòscas. ref. El perro flaco todo es pulgas. Depascunt asinum muscarum millia macrum.

- Ferma l'ase ahònt l'amo vol. ref. Haz lo que tu amo te manda, y comerás con él en la mesa. Fac quod iussit heurs, mensâ gaudebis herili.

- L'ase fa un còmpte y èl traginèr èn fa un altre. ref. Uno piensa el bayo y otro el que le ensilla. Altera tentat equus, sellam cupit altera cingens.

- L'ase per fam mènja l'agram. ref. Á buena hambre no hay pan malo. Reddit saeva fames quaevis obsonia lauta.

- Los cuydados del ase matan al traginèr ó al amo. ref. Cuidados agenos matan al asno. Arcadicum torquent aliena negotia pectus.

- Mòlts ases hi ha al mercat que se semblan. ref. Hay muchos diablos que se parecen unos á otros. Sunt plura inter se simillima.

- No ès la mel per la bòca del ase. ref. No se hizo la miel para la boca del asno. Non asini obtuso servantur mella palato.

- Que sab l'ase que cosa ès safrá, si may ha estat adroguèr. ref. El ciego no distingue de colores. Nemo potest caecus discrimina nosse colorum.

- Qui diu mal del ase aquell èl còmpra. ref. Quien dice mal de la pera ese la lleva. Qui vocitat viles solet hic sibi tollere merces.

- Segòns l'ase l'albarda. ref. Á chico paxarillo chico nidillo: Á cada ollaza su coberteraza. Par paribus referas, modus est pulcherrima virtus.

- Aucèll passat no es engabiat. ref. V. Aucèll vèll no entra en gabia.

- Aucèll vèll no entra en gabia. ref. Páxaro viejo no entra en jaula. Annosa vulpes haud capitur laqueo.

- No s'ha de dexar de sembrar per pòr dels aucèlls. ref. Por miedo de gorriones no se dexan de sembrar cañamones. Non quia corripiunt volucres data semina sulcis, Cessat iners tellus, á nullis arva seruntur.

- Á paraulas necias aurellas sordas. ref. Á palabras locas orejas sordas. Dictis absurdis aures occludito cerâ.

- Las matas tenen ulls, y las parets tenen aurellas. ref. Las paredes tienen ojos: Las paredes oyen. Vel parietes auriti, & oculati censendi.

- L'ausencia causa olvid. ref. Ausencia enemiga de amor: Quan léjos de ojos tan léjos del corazon: Á muertos é idos no hay mas amigos. Quantum oculis, animo tam procul ibit amor.

- Qui no aventura no tè ventura. ref. Quien no aventura, no ha ventura. Praemia nulla refert, qui nulla pericula tentat.

- Qui tòt ho vol averiguar casa seva ha de plegar. ref. Quien las cosas mucho apura, no tiene vida segura. Noscere qui cupiens, aliorum facta requirit: Negligit imprudens, perdidit & ipse sua.

- Un avisat val per dòs. ref. Hombre prevenido. vale por dos. Praemonitus damni melius sua, seque tuetur.

- Dels escarmentats naxen los avisats. ref. De los escarmentados se hacen los arteros. Cautior evadit sua quisque pericula passus.

- De qui es axó? D'aquell que no ho veu. ref. Hacienda tu dueño te vea. Curator dominus melior fit semper agrorum.

- Aygua passada no mol molí. ref. Agua pasada no muele molino. Praeteritis fruges non mola frangit aquis.

- Gat escaldat ab aygua tebia èn tè prrou, ó á l'aygua tebia tè pòr. ref. Gato escaldado del agua fria ha miedo, ó huye: Quien del alacran está picado la sombra le espanta. Vel gelidae refugit contactum territus undae Felis, quem fervens laeserit unda semel.

- Guardat d'aygua que no còrra, y de gat que no miòla. ref. Del agua mansa me libre Dios: Guárdate del agua mansa. Tu qui lenè fluit rivum tranare caveto. Ne nimiùm fides undae tu lenè fluenti.

- No digas d'aquesta aygua no beuré per térbola que sia. ref. Nadie diga de esta agua no beberé. Hoc nunquam de fonte bibam, ne dixerit ullus.


Com he indicat abans, a banda dels refranys cal tenir en compte que en aquesta obra també s'inclouen abundants frases fetes i locucions, material que encara amplia molt més el seu cabal paremiològic. Per il·lustrar la profunditat d'algunes entrades, indicarem que anar (amb el pronominal anar-se) inclou, tot solet, 10 accepcions, 166 frases fetes, 8 locucions i 19 refranys, ocupant de la p. 37 a la 41.

Amb un Qqqqq acaba l'obra


Casualment, un bon amic i millor blocaire dedica avui un apunt a la mateixa obra. Confio que no es referirà també als refranys...

1 Aquests són els autors que consten a la portada, tot i que es creu que és obra principalment de Fèlix Amat, amb la col·laboració d'Ignasi Torres Amat i Francesc Mirabell. Veure Colon & Soberanas, 1986: 144-150.

2 Si algú sap d'algun altre diccionari català anterior que presenti refranys en abundància, li agrairé la informació i corregiré l'apunt, òbviament. Aquest és un dels avantatges dels blocs: allò que s'hi escriu es pot esmenar.

11 comentaris:

  1. Em sembla que deia algun dia que havia de començar a mirar amb detall els objectes de la col·lecció Puigmalet (diccionaris), perquè realment hi ha una informació abundantíssima i sovint són les primeres referències escrites a peces paremiològiques.

    Em sembla que ja t'he amenaçat que vindré algun estiu amb la tenda de campanya al Prat. Però encara no he pogut anar al Decathlon. :-)

    He començat amb el Labèrnia, un altre diccionari referent. Però és molt lent això de buidar selectivament diccionaris i no va gaire bé per a la vista. Però hi arribarem, i tant que sí!

    ResponElimina
  2. Confio que el temps que he dedicat a transcriure aquesta primera lletra serveixi per poder copsar la profunditat del cabal paremiològic del Belvitges. Casa meva és casa teva, i els diccionaris també. Faltaria plus.

    ResponElimina
  3. Un apunt realment molt interessant i recomanable.

    Si no vaig malfixat, la situació lexicogràfica és exactament com descrius: els reculls lexicogràfics anteriors al Bellvitges et al. (1803-1805) o bé són vocabularis temàtics molt elementals (Pou, Anglès, Broch) sense lloc per a la fraseologia o empeltats de guies de conversa sui generis que solen negligir aquest aspecte (Joan Esteve, Vocabolari català-alamany, Pere Lacavalleria) o diccionaris que no hi paren gaire atenció (Nebrija-Busa, Font, Torra, Lacavalleria o Ros).

    El "canvi d'actitud" observat al Bellvitges & Cia em sembla que cal atribuir-lo al pes dels models lexicogràfics d'aquest diccionari. Sense anar-nos-en gaire lluny només cal fer un cop d'ull als diccionaris de la RAE de l'època per adonar-se'n (vg. per ex. DRAE 1783; fixeu-vos s. v. abarcar: "quien mucho abarca, poco aprieta").

    Una altra cosa és que els autors traguessin profit de reculls paremiològics catalans precedents, com els d'Amat (1647) o Ros (1733). Per a una relació més completa d'aquests precedents vegeu l'Assaig de bibliografia paremiològica de Bulbena.

    ResponElimina
  4. En un paràgraf has caracteritzat molt bé els precedents principals del Belvitges quant als refranys.

    Tens molta raó amb això del DRAE. Fins i tot la presentació del text és molt semblant.

    Magnífic aquest Bulbena a l'Internet Archive! Parèmies, no te'l perdis.

    ResponElimina
  5. Puigmalet, el Bulbena aquest és dels pocs llibres "de bibliòfil" que m'han temptat i que tinc a la biblioteca de casa. :-)

    ResponElimina
  6. Dins d'aquest implacable lingüista facsimilar del s. XXI també batega un cor de bibliòfil, està clar.

    Quina presentació tan maca la d'aquest Internet Archive. Pràctica no ho sé, però molt estètica.

    ResponElimina
  7. Gazo,

    Això és fer-li la feina a en Parèmies! Amb aquesta llista ja deu estar per les 500.000 mil parèmies!
    Bona incursió en un dels aspectes que a mi més m'han cridat l'atenció del diccionari però del que no era conscient de la seva importància.

    Molt bon apunt, com sempre.

    Per cert, això dels prefabrians dona per molt!

    ResponElimina
  8. Per cert, la teva pàgina no se'm renova en el meu blocroll. Sabotatge?

    ResponElimina
  9. No t'ho pensis, Pisco, això és donar-li encara més feina al mestre Parèmies.

    Fa temps que ho dic i ho exerceixo, que els prefabrians donen per molt.

    I de la llista de blocs, ni fava. Coses del blogger que també deu estar de vacances.

    ResponElimina
  10. La feina no em fa pas por, ja ho sabeu. :-)

    La llista de blogs només s'actualitza un cop. Al Puigmalet se li va escapar aquest apunt publicat i encara que el va tornar a amagar, els RSS ja van fer la seva feina. I només la fan una vegada.

    ResponElimina
  11. És lògic. Si no fos així, per qualsevol detallet que modifiquéssim al bloc sortiria com a nou cada vegada. Merci, mestre!

    ResponElimina

Quelcom a dir?