1 d’abril de 2010

Us encomano a Déu, Josefa Rossell i Bages

A na Josefa Rossell i Bages

Divendres Sant (feria sexta in parasceve): El divendres de la segona setmana de passió dedicat a commemorar la mort i passió de Nostre Senyor Jesucrist; entre els grecs és dit també gran Divendres. En aquesta diada no es diu missa ni és permès distribuir la comunió als fidels, cosa permesa i acostumada en molts llocs fins a la darreria de l'edat mitja. La litúrgia del Divendres Sant comença amb la postratio del celebrant i dels ministres davant de l'altar, segueix la lectura de dues lliçons de l'Antic Testament amb els tractus corresponents de la primera lectura; segueix l'oració, el Passio de Sant Joan, les oracions solemnes, el descobriment i l'adoració de la Santa Creu, el retorn a l'altar de l'hòstia consagrada al dia abans i guardada al monument i de la litúrgia dels presantificats. Ja compareix en el Gelasianum amb totes les seves característiques principals.

Diccionari litúrgic de Josep Braun
(Barcelona: Foment de Pietat Catalana, 1925)


No sé si la litúrgia del Divendres Sant ha canviat molt des que Joseph Braun, professor al col·legi de Sant Ignasi de Falkenburg, va escriure el seu Liturgisches Handlexikon l'any 1922 i Antoni Griera va traduir-lo al català tres anys després, però, indubtablement, com diria l'Alsius, hem perdut l'oremus i hi ha certs conceptes que se'ns escapen. Un d'ells és el de Gelasianum, que el mateix diccionari indica que és un sacramentari o llibre litúrgic, precedent dels missals actuals. Els sacramentaris recollien les instruccions de les diferents oracions de les celebracions litúrgiques, que varien segons els dies i les festes, però no recollien les peces cantades i les lectures, així que, per un sentit pràctic, els sacramentaris van evolucionar cap als missals complets a partir del segle IX. En concret, el Gelasianum era el sacramentari del ritu romà atribuït a Gelasi ( s. V dC) i es considera el segon llibre de litúrgia catolicoromana més antic (només superat pel sacramentari de Verona).

Frontispici i incipit del Gelasianum (manuscrit vaticà)

Gelasi va arribar a Papa (el quaranta-novè) i a sant, que no és poca cosa. No sóc cap expert en qüestions religioses, però diria que aquest Gelasi és el gairebé desconegut responsable, entre d'altres, de tres fites de l'església catòlica: va decretar l'ús del pa i el vi en l'eucaristia (sembla que hi havia sectes dissidents); va fixar el cànon de les Escriptures (en una llista de llibres que va publicar en un sínode romà el 494); i va introduir la cèlebre oració Kyrie Eleison ("Senyor, tingueu pietat") en la missa. En un altre molt curiós diccionari, en aquest cas, el Diccionari dels sants de cada dia de Dom Philippe Rouillard (Vilassar de Mar: Edicions d'occident, 1965), trobo la següent fitxa amb pregunta inclosa: "Gelasi I, 21 de novembre. Papa d'origen africà -¿quan serà el pròxim?- del qual en resten algunes oracions en el missal (496)". L'autor expressa un desig digne de les designacions olímpiques en una obra que no deixa de sorprendre'm cada cop que la fullejo.

Per acabar, torno al primer dels diccionaris, el d'en Braun. L'exemplar que tinc va pertànyer a Josefa Rossell i Bages, qui gràcies a sant Google he sabut que era cosina del cèlebre bisbe català Josep Torras i Bages. A la portada hi ha un escrit en què demana al lector : "Vos que llegiu aquest llibre encomaneu-me a Deu".



He pensat que la millor manera d'encomanar-vos a Déu, Josefa Rossell i Bages, és dedicar-vos aquest apunt, que acaba amb el "Kyrie Eleison" del Rèquiem de Mozart.






12 comentaris:

  1. Ha, ha... no hi ha res millor que les inscripcions que podem trobar en els llibres.
    Un apunt molt ben trabat!

    ResponElimina
  2. Poc es podia imaginar la senyora Rossell aquest homenatge pòstum. Què estrany és tot plegat!

    ResponElimina
  3. Poc s'ho podia pensar la Sra. Rossell que un dia tindria un post dedicat. :-)

    ResponElimina
  4. curiós :) m'has fet reflexionar en com en són d'estranys ara per mi els rituals de l'Església, i en com n'eren de "normals" abans. Ara tot em sembla una poca-soltada, un absurd. En canvi aleshores em semblaven ritus inqüestionables, exigits pel meu déu.

    ResponElimina
  5. Deu n'hi do la litúrgia i els seus embolicats ritus i metodologies..deu descansar en pau la senyora Josefa Rossell ara que l'has encomanat a Déu des d'aquesta finestra al cel que és el teu bloc!

    ResponElimina
  6. Ooooh!! Quin post tan maco!! :-))

    Doncs et puc dir una cosa que sí ha canviat en la litúrgia des de l'any 1922 i és que, actualment, Divendres Sant sí que combreguem, tot i que no es consagra.

    La missa de Dijous Sant (en la que es recorda, precisament el darrer sopar de Jesús amb els seus deixebles) el Mossèn consagra el pa tant pel propi Dijous com pel Divendres. Així, a l'ofici de Divendres Sant es pot combregar :-)


    No crec que tot això sigui cap “poca-soltada”, Clidice, cada cosa té el seu significat, el seu sentit... creure-ho o no és llibertat de cadascú, però respectar les creences dels demés és quelcom que està bé.

    ResponElimina
  7. si Assumpta: respectar les creences dels demés està molt i molt bé, no en dubto gens ni mica :)

    ResponElimina
  8. Pisco: N'hi ha per fer-ne un llibre. O un bloc, esclar. En aquest cas, en ser un llibre litúrgic la petició de la propietària tenia sentit.

    Allau: Sí que és estrany, sí. I encara serà més estrany quan d'aquí a uns anys algun besnét investigarà per fer l'arbre genealògic i es trobarà aquest apunt.

    Pere Llada: Però, en canvi, sí que es devia pensar que el seu llibre canviaria de mans. És curiós. Jo penso que els meus llibres seran meus ad aeternum.

    Clidice: Aquest tipus de rituals són tan absurds com fer l'onada al camp del Barça. De fet no ho són i tenen una càrrega simbòlica significativa; altra cosa és ser creient o ser culé. I per a mi, la comparació no és gratuïta. A pocs llocs he viscut un ambient de fe absoluta i fervor religiós com al Camp Nou. Coses del nostre temps ;)

    Elvira: Jo sí que descanso en pau, que he fet realitat la petició del seu llibre. :)

    Assumpta: Gràcies per l'aclariment litúrgic. Segur que també ignoraves això del Gelasianum...

    ResponElimina
  9. Joyeuses Pâques, mon ami Puigmalet.
    J'espère que le soleil est revenu sur cette belle Catalogne chère à mon coeur et que tout va bien.
    Je t'envoie plein de poutous très sincères,
    Henriette

    ResponElimina
  10. Bona Pasqua, Henriette! Acabo de tornar de passar uns dies per l'Aude. El teu país és cada cop més el meu. Salut!

    ResponElimina
  11. A veure, Puigmalet. Intervinc per la blasfèmia tan bestial que has gosat pronunciar: això de la suposada exhibició de fe que hi ha al Camp Nou és un fenomen relativament nou i et diré que encara no estés entre tota la culerada (només entre els més joves, que tan sols han viscut l'època daurada).

    El costum majoritari és d'un escepticisme malaltís, quan no herètic. Com si els cristians necessitessin que Crist ressuscités cada any per creure-hi.

    Per altra banda, no sabia això que als oficis de Divendres Sant es combregués.

    ResponElimina
  12. Noto un cert ressentiment perquè no he parlat de la teva gàbia pratenca... Diuen que Déu es a totes bandes, i potser encara més a casa del pobre.

    ResponElimina

Quelcom a dir?