Us encomano a Déu, Josefa Rossell i Bages

A na Josefa Rossell i Bages

Divendres Sant (feria sexta in parasceve): El divendres de la segona setmana de passió dedicat a commemorar la mort i passió de Nostre Senyor Jesucrist; entre els grecs és dit també gran Divendres. En aquesta diada no es diu missa ni és permès distribuir la comunió als fidels, cosa permesa i acostumada en molts llocs fins a la darreria de l'edat mitja. La litúrgia del Divendres Sant comença amb la postratio del celebrant i dels ministres davant de l'altar, segueix la lectura de dues lliçons de l'Antic Testament amb els tractus corresponents de la primera lectura; segueix l'oració, el Passio de Sant Joan, les oracions solemnes, el descobriment i l'adoració de la Santa Creu, el retorn a l'altar de l'hòstia consagrada al dia abans i guardada al monument i de la litúrgia dels presantificats. Ja compareix en el Gelasianum amb totes les seves característiques principals.

Diccionari litúrgic de Josep Braun
(Barcelona: Foment de Pietat Catalana, 1925)

No sé si la litúrgia del Divendres Sant ha canviat molt des que Joseph Braun, professor al col·legi de Sant Ignasi de Falkenburg, va escriure el seu Liturgisches Handlexikon l'any 1922 i Antoni Griera va traduir-lo al català tres anys després, però, indubtablement, com diria l'Alsius, hem perdut l'oremus i hi ha certs conceptes que se'ns escapen. Un d'ells és el de Gelasianum, que el mateix diccionari indica que és un sacramentari o llibre litúrgic, precedent dels missals actuals. Els sacramentaris recollien les instruccions de les diferents oracions de les celebracions litúrgiques, que varien segons els dies i les festes, però no recollien les peces cantades i les lectures, així que, per un sentit pràctic, els sacramentaris van evolucionar cap als missals complets a partir del segle IX. En concret, el Gelasianum era el sacramentari del ritu romà atribuït a Gelasi ( s. V dC) i es considera el segon llibre de litúrgia catolicoromana més antic (només superat pel sacramentari de Verona).

Frontispici i incipit del Gelasianum (manuscrit vaticà)

Gelasi va arribar a Papa (el quaranta-novè) i a sant, que no és poca cosa. No sóc cap expert en qüestions religioses, però diria que aquest Gelasi és el gairebé desconegut responsable, entre d'altres, de tres fites de l'església catòlica: va decretar l'ús del pa i el vi en l'eucaristia (sembla que hi havia sectes dissidents); va fixar el cànon de les Escriptures (en una llista de llibres que va publicar en un sínode romà el 494); i va introduir la cèlebre oració Kyrie Eleison ("Senyor, tingueu pietat") en la missa. En un altre molt curiós diccionari, en aquest cas, el Diccionari dels sants de cada dia de Dom Philippe Rouillard (Vilassar de Mar: Edicions d'occident, 1965), trobo la següent fitxa amb pregunta inclosa: "Gelasi I, 21 de novembre. Papa d'origen africà -¿quan serà el pròxim?- del qual en resten algunes oracions en el missal (496)". L'autor expressa un desig digne de les designacions olímpiques en una obra que no deixa de sorprendre'm cada cop que la fullejo.

Per acabar, torno al primer dels diccionaris, el d'en Braun. L'exemplar que tinc va pertànyer a Josefa Rossell i Bages, qui gràcies a sant Google he sabut que era cosina del cèlebre bisbe català Josep Torras i Bages. A la portada hi ha un escrit en què demana al lector : "Vos que llegiu aquest llibre encomaneu-me a Deu".



He pensat que la millor manera d'encomanar-vos a Déu, Josefa Rossell i Bages, és dedicar-vos aquest apunt, que acaba amb el "Kyrie Eleison" del Rèquiem de Mozart.