14 d’abril de 2010

Salut i República


Vocabulario castellano-catalán de Miguel Dalmau
(Barcelona: Casa Editorial Maucci, c. 1933)

9 comentaris:

  1. Quan he vist la portada d'aquest diccionari m'ha sonat moltíssim i he entès perquè quan he anat a rellegir el teu antic apunt de fa més d'un any.
    Era molt jovenet en això dels blogs en aquella època, si fos ara tot allò t'ho hauria dit per e-mail. ;-)

    I, si senyor, SALUT i REPÚBLICA!!

    ResponElimina
  2. És curiós com ens sona rara la bandera republicana en una publicació oficial referint-se a Espanya...

    ResponElimina
  3. A mi aquesta bandera amb la franja morada no em fa cap "repelus" però l'altra rojigualda sí...Salut i república...i record de bons diccionaris!

    ResponElimina
  4. Parèmies: Aviam si els nostres fills...

    Pere Llada: Quan he enllaçat l'apunt he rellegit la teva aportació, realment important. És millor fer-ho als comentaris, que sempre podran servir a més interessats.

    Pisco: ¿Això és una publicació "oficial"? No t'acabo d'entendre :(

    Elvira: La d'ara és la dels nacionals. Salut i diccionaris!

    ResponElimina
  5. Em refereixo a oficial en el sentit que en aquell temps era l'oficial que representava a Espanya. Tant de temps veient la monàrquica encara em sobta veure aquesta en un diccionari com ens presentes!

    ResponElimina
  6. La República serà la tercera, i a la tercera va la vençuda. No en dubtis.
    http://riellblvd.blogspot.com/2010/04/videopost-14-dabril.html

    ResponElimina
  7. Assumpta: Ídem!

    Pisco: Ara sí. Era la bandera oficial i, com a molts diccionaris les llengües són banderes, aquí la tricolor és el castellà.

    Lluís: Ja triga a venir, la tercera. Però també n'estic convençut.

    ResponElimina

Quelcom a dir?