El Vocabulario castellano-catalán de Miguel Dalmau (Casa Editorial Maucci, Barcelona, c. 1933) és una obra bilingüe de 128 p. (10x15,5) que inclou lèxic general agrupat temàticament (estil nomenclatura) en apartats que porten noms com ara "Fuego y combustible", "El cuerpo humano", "El alma humana", "La ciudad y el teatro", etc.
L'obra no té cap escrit introductori, o sigui que no sabem quina va ser la intenció concreta del seu autor en confegir-la. Tampoc va datada, però en la contraportada apareixen altres obres de Maucci publicades entre 1931 i el desembre de 1932. Per això pensem que és una obra de circa 1933. Un altre fet, que no passa gens desapercebut, ens remet directament a la dècada dels 30: la presència de la bandera civil republicana (Segona República Espanyola, 1931-1939), sense escut, en la coberta. La bandera actual d'Espanya és la que van adoptar els nacionals durant la Guerra Civil en oposició a aquesta.
L'autor es deia Miguel Dalmau
L'obra no té cap escrit introductori, o sigui que no sabem quina va ser la intenció concreta del seu autor en confegir-la. Tampoc va datada, però en la contraportada apareixen altres obres de Maucci publicades entre 1931 i el desembre de 1932. Per això pensem que és una obra de circa 1933. Un altre fet, que no passa gens desapercebut, ens remet directament a la dècada dels 30: la presència de la bandera civil republicana (Segona República Espanyola, 1931-1939), sense escut, en la coberta. La bandera actual d'Espanya és la que van adoptar els nacionals durant la Guerra Civil en oposició a aquesta.
L'autor es deia Miguel Dalmau
A la contraportada apareixen anunciats altres vocabularis de la mateixa editorial ("Español-Inglés", "Español-Alemán", "Español-Francés" i "Español-Italiano"), però, en canvi, aquest que presentem no utilitza el terme español sinò castellano, com si la llengua de Cervantes canviés de nom quan se la relaciona amb llengües que tenen o no tenen estat. De fet, l'article 4 de la Constitució espanyola i republicana de 1931 diu que "El castellano es el idioma oficial de la República".
Aquesta obra ha passat completament desapercebuda dins de la bibliografia lexicogràfica catalana, o això ens sembla.
* Veure els comentaris de l'apunt per precisar l'autoria.
Entrades
Això de dir-los-hi "nacionals" denota la fal·lera que tens pel PIO MOA, un dels teus escriptors de capçalera.
ResponEliminaLa moderna historiografia cada vegada parla més de lleials i rebels, i des de ca nostra hauríem de donar exemple. El mot fa la cosa.
Apa, ja tens la bronca, hehe!!
La moderna histologia acabarà estudiant-lo a vostè, Mr. Blob. Però té raó, el mot fa la cosa i el moc fa the blob. :)
ResponEliminaTinguem la festa en pau, eh?
ResponEliminaEl que passa és que el Gazo va posar 'nacionals' en cursiva però en passar el text del Word al Blogger se li va descursivar. Oi que sí?
Vostè sí que m'entén, benvolgut Marc. Recursivo i no se'n parli més.
ResponEliminaJopetalines!!!
ResponEliminaDoncs ara m'enfado i no respiro!!!
...
Atxiss!!
...
Atxiss!!
...
(i amb cada esternut, The Blob anava augmentant la seva masa letal)
...
...
Em sembla que estas equivocat quan dius que l'autor és Miguel Dalmau Ciria ja que aquest fou un metge i novel·lista (autor de Moises (1951), El terreno es brusco (1952) i d'alguns llibres de medicina) que va morir l'any 1989 havent nascut l'any 1930, per tant no podia haver escrit el vocabulari que ens presentes.
ResponEliminaPuc estar equivocat i que siguin dos autors amb el mateix nom ja que reconec que, de moment, no he pugut trobar res sobre el Miguel Dalmau que signa el llibre.
En quant a la "polèmica" amb The Blob jo ho soluciono posant "nacionales" i així queda sempre clar de la "nación" que parlem.
XAREL_10 (http://xerraires.net/macabeu/)
Hola tens raó el Miquel Dalmau Ciria es el fill que era metge,era el meu Pare i el meu Germá en el conegut escriptor de aquests dies…Miquel Dalmau Soler…el meu avi treballava a la editorial Maucci i era Republica,va morir al any 1974,pero no va escriure res més,era la dictadura…
EliminaDoncs ara mateix esmeno l'article. És curiós, però, que el Miguel Dalmau Ciria també publiqui a Maucci. La veritat no he sabut trobar cap informació biogràfica de l'autor, com tampoc cap altre referència a aquest vocabulari. T'ho agraeixo moltíssim.
ResponEliminaD'on has tret la referència al Dalmau Ciria?
Vaig trobar la referència a causa d'un error meu ja que primer vaig pensar que aquest Dalmau era el mateix que havia publicat llibres escolars durant la República però quan vaig veure que no era així (el que jo em pensava es deia Josep Dalmau), vaig fer una cerca sobre Miguel Dalmau Ciria i vaig trobar un article de diari de l'endemà de la seva mort (La Vanguardia 23.01.1989 / pàg.18) on se'l recorda com metge famós i com novel·lista encara que no cita cap de les seves obres, en l'article però diu que tenia 58 anys quan va morir i això data el seu naixement l'any 1930 i per tant no podia ser l'autor del vocabulari. Per trobar la seva obra vaig fer una cerca a Google Books, i allí surt com autor de la novel·la Moisès (1951), de contes, d'escrits mèdics i també consta en el llibre “Bibliografia de la novela en Colombia” un Miguel Dalmau Ciria com autor de “El terreno es brusco (1952)”, i es diu que és un espanyol nascut el 1930, el que fa suposar que es tracta de la mateixa persona.
ResponEliminaI fins aquí vaig arribar ahir a la tarda utilitzant Internet, quan a la nit vaig tornar a casa vaig consultar l'Enciclopèdia i una Història de la Literatura Catalana de la meva biblioteca però no consta res de cap dels dos autors. Per tant, ho deixo aquí i com deia la meva àvia: “Que Déu hi faci més que nosaltres”, i qui diu Déu diu un altre blogaire més ben informat.
PS. Potser algú pot pensar que vaig tenir massa feina per no res però ho vaig fer a gust, és molt divertit fer de “detectiu” per la nostra història, o al menys ho és per a mi.
XAREL_10 (http://xerraires.net/macabeu/)
Interessant, el procés... De fet, tècnicament, sí que has fet feina per no-res, ja que el resultat de la teva feina és el no-res sobre la figura d'aquest Miguel Dalmau. Un buit biogràfic que algú algun dia emplenerà. Confiem! Merci de nou!
ResponEliminaBrutal article... i brutal l'esmena presentada per McAbeu. Aquests escocesos són la gaita.
ResponEliminaÉs brutal però el problema és que ara hi ha menys informació que abans :(, però més fiable :)
ResponEliminaPer cert, imagino que la traducció de "proesa" sortirà sense l'h inicial, hehe...*
ResponElimina..........
..........
..........
..........
*El comentarista fa un joc de paraules. No es refereix a "proeza", sinó a un mot sinònim homòfon amb el cognom d'un president de la II República. Ja sé que tu ho havies captat, però aclarit queda.
:)
ResponEliminaSurt a la pàgina 56 dins l'apartat "La guerra y el ejército":
H..... : gesta.
Miquel Dalmau Cirià era metge i de jove havia escrit alguna cosa (Moises), que es va publicar perquè el seu pare era editor (ed.Maucci).El fill del Dr.Dalmau es escriptor (Miquel Dalmau) i ha escrit biogafies sobre els Goytisolo, Gil de Biedma, i alguna novela
ResponEliminaLlavors tenim tres Miquel Dalmau:
ResponElimina- El primer: l'autor d'aquest vocabulari.
- El segon: Dalmau Ciria, el metge escriptor.
- El tercer: aquest que vostè presenta ara.
El que no sabem és si el del vocabulari és l'avi d'aquest darrer.
Si que ho es ,i el meu avi també…quina il.lusió que els recordem….gracies
EliminaCaram en Mac!! Ara entenc com va guanyar el Joc número Cent d'en Tibau!! :-))
ResponEliminaJejeje sempre que recordo aquell Joc no puc evitar somriure... Mira que vaig a arribar a donar-vos la pallissa demanant pistes! Però llavors jo no coneixia molts dels blogs que jugaven i no sabia les seves... diguem-n’hi... "preferències" :-))
Va ser divertit, realment! Llàstima que no tinc temps per jugar més...
ResponEliminaConcreto el comentari que vaig fer el 23 de gener de 2010: l'autor és versemblant que fos Miquel Dalmau i Vesa (Tordera 1904 - 8 IV 1980), que va ser gerent de l'editorial Maucci (La Vanguardia, n. 35.404, 13 IV 1980, p. 22).
ResponEliminaEl seu fill va ser el doctor Miquel Dalmau Ciria (1930 - 22 I 1989) (La Vanguardia, n. 38.473, 23 I 1989, p. 18).
I el seu nét és l'escriptor Miquel Dalmau Soler (Barcelona 1957).
El fet que es tracti d'una nissaga amb el mateix nom de fonts (Miquel) i cognom (Dalmau), i que tots tinguin publicacions complica una mica la identificació de cadascun.
corregiu: "No n'hem sabut esbrinar res més" (i no pas la frase catanyola amb inversió dels termes i un babarisme "averiguar" "Res més n'hem sabut averiguar")
ResponEliminaMoltes gràcies. Aquest és un apunt ple d'esmenes i correccions. M'agrada.
ResponElimina