"Y luego estrenaría el diccionario que le regalara Delchef, en cuya solapa interior había escrito una palabra que significaba esperanza. La primera palabra que Bird quería buscar en el diccionario de aquel pequeño país balcánico era perseverancia."
Últimes frases de la novel·la Una cuestión personal de Kenzaburo Oe, tal i com apareixen citades al llibre Quiet de Màrius Serra (Empúries, Barcelona, 2008, p. 126). Malgrat que Oe va obtenir el premi Nobel de Literatura de 1994, Serra cita el llibre en castellà i jo no l'he sabut trobar traduït al català. Confio que hagi estat només la meva ineficàcia.
Avui estrenem any i he volgut fer un paral·lelisme amb el fet de buscar la primera paraula en un diccionari nou. Cadascú se sap la pròpia qüestió personal, però crec que el mot iniciàtic de la citació Oe-Serra, perseverància, s'adiu bastant bé a la meva i a la de molts de nosaltres. Perseverància per tal de continuar rere tot allò que cadascú projecta en el seu futur, amb més o menys traça.
Aprofito també per recomanar-vos sincerament la lectura del llibre Quiet, que parla del nen Lluís Serra Pablo i de la seva circumstància al llarg de set anys. Una narració amb dosis perfectament equilibrades de reflexió, diversió i emoció. Literatura com la vida mateixa.
Avui estrenem any i he volgut fer un paral·lelisme amb el fet de buscar la primera paraula en un diccionari nou. Cadascú se sap la pròpia qüestió personal, però crec que el mot iniciàtic de la citació Oe-Serra, perseverància, s'adiu bastant bé a la meva i a la de molts de nosaltres. Perseverància per tal de continuar rere tot allò que cadascú projecta en el seu futur, amb més o menys traça.
Aprofito també per recomanar-vos sincerament la lectura del llibre Quiet, que parla del nen Lluís Serra Pablo i de la seva circumstància al llarg de set anys. Una narració amb dosis perfectament equilibrades de reflexió, diversió i emoció. Literatura com la vida mateixa.
Entrades
Tots els elogis que es puguin fer al llibre de Serra són merescuts. I al d'Oe també, el qual vergonyosament no té cap obra traduïda al català (el meu company bibliotecari m'ho confirma).
ResponEliminaPel que fa a la perseverància em sembla imprescindible per continuar fidels a nosaltres mateixos. Sempre amb unes gotetes d'humor.
Em temia això de les traduccions al català de l'Oe. Merci per la confirmació.
ResponEliminaPerseverància, no perdre l'humor i tenir un xic de sort. Potser és el secret de tot plegat.
Un llibre altament recomanable per contingut i realització estètica.
ResponEliminahttp://es.youtube.com/watch?v=j-_OwYmC6wo&eurl=http://jamillan.com/librosybitios/blog/2008/11/la-carrera-de-llullu.htm
Sincerament crec que se n'ha de saber molt, d'això d'escriure, per fer un llibre així que provoqui els panxons de riure que jo m'he fet llegint-lo.
ResponEliminaI a més té aquesta sorpresa al final tan ben aconseguida.
Davant la seva reflexió, jo només puc dir allò tan maco: "Oe, oe, oe!"
ResponEliminaCada cuiner té la seva recepta, tot i que la proposada aquí és um estandard que val per als que volen les coses salades i també per als que les desitgen dolces.
Una abraçada, company!
Ole amb l'analogia futbolera! :) Una abrossada!
ResponEliminaBonne Année 2009 avec santé, bonheur, succès et renommée!
ResponEliminaEt toute mon amitié
Henriette.
Xaval, no creus que aquesta entrada de l'Helena mereix un comentari (amplia la imatge!) Gazo?
ResponEliminaD.G.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM'he deixat el vincle... Llavors te l'he volgut enganxar i m'ha quedat un xurro... Llavors l'he esborrat. És l'Helena, una de les que ha participat a l'Abloccedari, que ha enviat un retall d'una definició d'un diccionari ¿de Fabra? que és una obra d'art. Amb el símbol d'infinit que sembla l'antifaç brossiài tot. Una preciositat. Helena, d'el punt volat de l'ela geminada o una cosa similar.
ResponEliminaToute mon amitié, Henriette!
ResponEliminaDavit, tens tota la raó del món. I així ho faré.