Avui es compleixen 50 anys de la mort del barceloní Joan Amades i Gelats (1890-1959), potser el màxim difusor de la cultura popular catalana. Gran esperantista (fundador de la Federació Esperantista Catalana), és conegut bàsicament pels seus reculls de folklorisme, entre els quals destaca el Costumari català, publicat als anys cinquanta. Aquest Costumari, en cinc volums, és l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Amades hi dedicà trenta-cinc anys, gairebé res.Aprofitant l'efemèride l'Associació Cultural Joan Amades impulsa la celebració de l'Any Amades per tal de fer-ne difusió de l'obra. El primer acte d'aquest Any tindrà lloc avui mateix, a les 18:30 h, al Casal d'Avis " Joan Amades" de Sant Quintí de Mediona, amb la presència de la professora Ramona Violant, dels historiadors M. Teresa Sadurní i Joan Serra, els quals glossaran uns apunts biogràfics sobre el folklorista. També es presentarà un curt filmat per Raül Comtel, a Sant Quintí i amb actors del municipi, sobre una rondalla d'Amades.
Pensar en Amades, ara al segle XXI, és també pensar en els continuadors de la seva obra. Els mitjans de difusió de la cultura són uns altres i, sortosament, hi ha qui utilitza les noves eines tecnològiques per transmetre coneixements populars dels quals tots bevem. Són molts els qui es dediquen exemplarment a aquesta tasca. Particularment per a mi i per a d'altres lectors d'aquest bloc, pensar en Amades és pensar en gent com en Víctor Pàmies, que ha dedicat i està dedicant tants i tan bons esforços en la difusió de refranys, dites, frases fetes, proverbis i altres mostres de la nostra cultura popular. Gent com el Víctor porten molts anys d'Amades a les esquenes. Un corpus de 250.000 refranys com el que mou el Víctor no és pas qüestió d'un sol any.També en parlen: Kapdigital, Raons que rimen, Diari d'un llibre vell i Vilaweb, entre d'altres.
Entrades
Certament, felicito al Víctor i espero que la tasca paremiológica continuï gaudint de bona salut. Una web amb molts refranys és la de l'Angel Daban, per cert, també.
ResponEliminaEn el cas del Víctor m'uneix l'admiració i l'amistat, però, objectivament, crec que ara mateix ningú altre està treballant de manera tan rigorosa aquest tema. Però no és l'únic de fer-ho, clar. A l'apunt ja he escrit que "Són molts els qui es dediquen exemplarment a aquesta tasca". I per molts anys que en siguin molts.
ResponEliminaM'uneixo a les felicitacions per a en Víctor, fa una bona feina i molt útil.
ResponEliminaSegueixo el (millor dit, els) seus blogs des de que ell va entrar al meu a solucionar un dels enigmes. No feia gaire d'això quan, per traduir un dels enigmes que vaig recopilant, em va caldre la versió catalana d'una frase feta espanyola i li vaig enviar un e-mail demanant-li ajuda, la seva resposta va ser immediata.
Estic molt satisfet d'haver entrat en aquesta blogosfera de gent tant ferma.
XAREL_10 (http://xerraires.net/macabeu/)
Gazophylcacium,
ResponEliminaMolt bona reivindicació de la tasca de Joan Amades i de retruc la d'en Víctor que no només és un megacrak (és diu així en català?) de la paremiologia sinó de la dinamització per internet tant per la quantitat de blocs que porta com per altres temes.
Per cert, ahir vaig passar pels Jardinets de Gràcia barcelonins i vaig veure que hi havia un monument a Pompeu Fabra. El que em va sorprendre (o indignar, ja no ho sé!) és la col·locació del relleu al·legòric mig per terra que provoca que els brètols s'hi enfilin trepitjant-lo, malmetent-lo i embrutant-lo! Ja sé que Pompeu Fabra va ajudar a que el català fos una eina dinàmica de carrer i que va trepitjar de peus a terra, però cal que ho fem nosaltres també amb el seu monument?
Joan, si algun dia necessito un mànager ja sé on anar-lo a cercar. :-)
ResponEliminaSemblo més jo l'homenatjat que no pas l'Amades!
Només puc dir que l'obra d'Amades és descomunal i interessantíssima i jo tot just estic en les beceroles: 10 anys de recopilació i buidatge i un any i escaig de presència efectiva a internet. Perdo per golejada, sens dubte!
McAbeu, a més de rigorós és la mar d'eficient.
ResponEliminaGalderich, això del monument dels Jardinets és una vergonya. Li diré a The Blob que en faci fotos (viu a prop) i endegaré una campanya.
Parèmies, no perds per golejada. Hi ha una diferència abismal: tu ets viu i mitjanament jove :)
Afegir que estic convençut que en Víctor té moltes més distraccions que l'Amades, només cal veure la quantitat de blogs que gestiona, a banda de la família i la feina, que li suposo...
ResponEliminaSalut!
De monuments al Joan Amades, només conec la placa commemorativa que hi ha a la façana del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís de Barcelona.
ResponEliminaPuigmalet, si vols una foto del monument a Pompeu Fabra, aquí en tens una. No és cap meravella, però és que jo no sóc fotògraf.
Coneixia la teva foto, Xavier, però si he d'endegar una campanya cívica necessito material actualitzat. I potser feta de dia :)
ResponEliminaFabra era barceloní i si, com diu en Galderich, el monument no està en bon estat, ja és per llogar-hi cadires.
Estimats tots,
ResponEliminaSento encetar una polèmica en l'homenatge a Joan Amades. Com diu el Víctor avui toca Amades.
Malgrat tot, i posats a organitzar mogudes podríem fer una acció conjunta per a denunciar-ne l'estat (ahir estava ple de fang dels que s'hi havien enfilat), la concepció del monument...
I posats a fer, per què no iniciar una campanya en pro d'un monument a l'Amades, ell que va fer un monument a la cultura catalana amb tota la seva obra?
Galderich, ara això dels monuments ja no s'estila massa...
ResponEliminaNo sentis encetar res, Galderich. Enviarem a recollir proves al mucolític The Blob, que les feines brutes li agraden.
ResponEliminaPregunta retòrica: ¿Algú ha vist a TV3 algun comentari sobre l'Any Amades?
El millor homenatge al Joan Amades és gent com el Víctor, gran demiürg i millor persona.
ResponEliminaA l’Amades l’haurem de recordar nosaltres, que a la teletrès no estan per folklorismes provincians.
Encara l’haurem de tornar a liar com vam fer amb el Brossa.
Com que subscric plenament la teva primera frase, he fet l'apunt que he fet, Marc. Les altres frases també les subscric, però encara no sé si plenament o completa. :P
ResponEliminaPer la ràdio tampoc van dir res, ni a RAC1 ni a Catalunya Ràdio. Sobre un tal Calderón alguna cosa més...
ResponEliminaXavier, ja sé que els monuments no s'estilen gaire, per això els reivindico com reivindico treure'n alguns i canviar noms de carrer d'algú que no es mereix ni el record!