Avui, 19 de gener, en fa 90 del naixement d'un artista que amb el seu talent, creativitat i enginy ha inspirat molts d'altres creadors. Parlem d'en Joan Brossa. Dins de l'infinit jardí brossià que molts vam fer que esclatés a Internet el passat 30 de desembre, em va sobtar trobar una altra referència a Fabra, a part de la meva. Però hi és! I molt més brossiana, per cert.
Es tracta de l'homenatge a Joan Brossa de l'Helena del bloc El punt volat de la ela geminada, homenatge que es pot trobar a la lletra E de l'abloccedari. Està fet amb paper de seda reciclat sobre paper cartró blanc i negre i té la mida, en paraules de l'autora, d'una pastilla de sabó.
L'obra reprodueix fidelment un fragment de l'entrada que el DGLC de Fabra dedica al mot infinit. En la primera edició del diccionari Fabra (1932), infinit apareix a la p. 999. En aquest cas es tracta d'una edició posterior, ja que aquest mot hi apareix a la p. 697. En concret, es tracta d'una edició de 1983 (la 17a o la 18a). És de ressaltar l'aparició del símbol tan brossià de l'antifaç/infinit, encarnació del teatre i de la disfressa.
Brossa ja és infinit.
ResponElimina"Només dins la mort som infinits". Cito de memòria, i potser malament, el text de la làpida del pintor surrealista Joan Ponç a la Roca (Vilallonga de Ter).
ResponElimina