Ammon Shea (II)

Fa un temps vaig parlar d'Ammon Shea i vaig escriure que buscaria el seu llibre i me'l llegiria. Escrit i fet. Vaig comprar a ebay l'edició anglesa de Reading the OED i durant les vacances de Nadal m'hi vaig posar. Confesso que ha estat una lectura gazofilàctica absolutament apassionant.

Cobertes de l'edició americana (esquerra) i anglesa (dreta)

D'entrada explicaré que l'Ammon és col·leccionista de diccionaris. Com jo mateix, però en un grau molt superior. Si jo comptabilitzo actualment seixanta-set diccionaris prefabrians, la seva col·lecció ronda el miler d'exemplars. Col·leccionar diccionaris d'anglès és bastant més fàcil, em temo, però hi ha una altra qüestió. Els meus seixanta-set ocupen més de tres metres de prestatgeries. ¿Sou capaços d'imaginar l'espai que deuen ocupar un miler de diccionaris? Doncs això no és tot, ni molt menys. Resulta que l'Ammon és amic de Madeline Kripke i ha estat a casa seva. En el seu elegant loft de Manhattan, Madeline té uns vint mil diccionaris. Ni amb vint mil signes d'exclamació puc expressar el grau d'estupefacció que em va dominar mentre llegia això.

Anem a la proesa. Primer de tot, cal dir que l'Oxford English Dictionary (OED) no és el primer diccionari que l'Ammon llegeix sencer. Fa uns deu anys va llegir el Webster's New International (1934) i des de llavors són la seva lectura predilecta.

Unes quantes xifres. L'OED que va llegir és la 2a edició en 20 volums publicada el 1989. Són 21.730 pàgines (la Gran Enciclopèdia Catalana en té unes 12.500, compareu...) que engloben 59 milions de paraules (la GEC té unes 220.000 accepcions) i amb un pes total de més de 62 kilos.


Ammon va decidir llegir-lo en paper, malgrat que també n'existeix una versió digital.

"The computer can only reproduce the information in a book, and never the joyful experience of reading it" (p. 58).

A casa seva hi tenia set diferents còpies de l'OED, però va voler llegir-lo fora de casa. Així, la major part de la lectura va tenir lloc al soterrani de la biblioteca del Hunter College.

"I feel as though I am eating the alphabet. Twenty six courses of letters, each with its own different flavor" (p. 83).

En el seu llibre Ammon fa una tria d'algunes de les paraules que més gràcia li han fet. Entre totes elles, en tria una: disghibelline ("To distinguish, as a Guelph from a Ghibelline"), un verb amb una etimologia que ens remet als gibel·lins, una facció enfrontada als güelfs pel poder polític i religiós a la Itàlia dels segles XII i XIII.

Però no tot va ser igual de fascinant. A part de freqüents maldecaps, alguna nàusea i el dolor d'esquena, Ammon va aconseguir també un tic al seu ull esquerre, que el va conduir a haver de portar ulleres, una certa inarticulació verbal produïda per tenir massa mots dins la testa i un color citrí (entre groguenc i verdós) a la pell produït per passar-se tantes hores en un soterrani sense finestres. I el més interessant de tot, de nit va acabar somiant paraules.

"I did not wear glasses when I began reading the OED. Over the course of the past year my eyesight has deteriorated significantly, and the only benefit I can see in this is that it makes my physical decline in other areas seem minor in comparison." (p. 212)

Després d'un any de lectura, a les 2:17 pm del 18 de juliol del 2007, Amon Shea conclou el seu propòsit. A la sensació d'incredulitat inicial se li ajuntà un nou desig que pensa fer realitat:

"There is really only one book I can think of that I have an enormous and palpable desire to read, and it is the one I just finished. I'm aware some people might think that the only thing more odd than reading the OED is to read it twice, and if this is so then I will be quite happily odd.
I've decided I will start reading again, and I'll start at A. But this time I'll be reading with no deadline". (p. 220)

Ammon Shea (I)