Ammon Shea és un home famòs per haver comès la gosadia de llegir tot un diccionari (i quin un!) de cap a peus."... Ammon Shea, que es va dedicar durant tot un any a llegir l'Oxford English Dictionary del principi al final.
Explica l’experiència a Reading the OED: One man, One Year, 21,730 pages (Perigee, 2008). Un llibre amb assaigs curts sobre paraules concretes del diccionari arranjats per les lletres de l’alfabet.
L’edició que es va llegir és la segona de 1989, en 20 volums, la mateixa que tenim nosaltres a la Biblioteca.
L’autor afirma en una entrevista al BBC News Magazine que sempre li ha agradat llegir diccionaris i que aquests “són més interessants del que la gent es pensa. També crec que tot allò que es pot trobar en un bon llibre ho pots trobar en un bon diccionari, exceptuant la trama”.
Es veu que l’afició li va començar als 10 anys i aquest ja és el tercer diccionari que es llegeix; els anteriors han estat el Merriam Webster’s Second International i el Webster’s Third International.
Algú s’anima a llegir l’Alcover-Moll de dalt a baix? Són només 10 volums…"
Fins aquí l'article que he reproduït. Més endavant hi tornaré amb reflexions pròpies (després de buscar el seu llibre i llegir-lo), que aquest Amon Shea és l'home més gazofilàctic que s'ha localitzat darrerament i mereix més atenció...
Més informació:
- "Se pasa un año entero leyendo el diccionario" d'Anna Solana, a La Vanguardia.
- "Elogio del diccionario" de Llàtzer Moix, a La Vanguardia.
Entrades
Nyi, nyi, nyi, nyi... res de llegir-te el seu libre per fer un article amb reflexions pròpies. Per fer-ho bé t'has de llegir els 10 volums del diccionari. :-)
ResponEliminaJo vaig començar a llegir l'Alcover-Moll per buidar-lo a la meva base de dades paremiològica. Però em vaig quedar en la pàgina 471, a la paraula 'Al·leluia'.
Després el van digitalitzar i ja no tenia necessitat d'informatitzar-lo jo també.
Una lectura molt amena, d'altra banda. Potser la reprenc qualsevol dia per hobbie.
Fa poc llegia d'un andorrà, amic i no conegut, que també estava en procés de lectura d'un diccionari. L'Amon Shea del català?
ResponEliminaTu vas arribar a 471 pàg.! No està gens malament. Ja sabem que tot ho fas a l'engròs.
Jo m'he llegit dos volums i mig de l'Alcover-Moll... Val?
ResponEliminaHome, per ara és el rècord. Encara faré un rànquing...
ResponEliminaCom bé explica el Gènesi 19:37-38, Ammon i el seu germà Moab van néixer de la relació incestuosa de Lot amb la seva pròpia filla després de la destrucció pel mariscal Rommel de Sodoma i Gomorra. Lot cregué que s'havia destruït el món (rotllo mecanoscrit pedrolià) i s'embolicà amb la seva filla per replantar el planeta.
ResponEliminaPerò com que al bo d'Ammon no li anava ni el rotllo sodoma ni donar-se el Lot amb la pròpia filla (mare i germana a la vegada), fugí del Regne d'Ammon quan el seu pare li proposà matrimoni amb Balaam.
Camí del nord, Ammon es trobà amb Sant Pàmies Refranyer, que venia de les valls itàliques fent penitència i cercant el perdó diví per haver interromput la lectura del Verb. El Sant li predicà la bonanova tot repetint-li al.leluia al.leluia fins 471 vegades.
Ammon, espaordit, fugí tot fent la prometença de que seguiria la petjada de Sant Pàmies Refranyer i llegiria els llibres sants dels països del nord fins acabar-los tots, per redimir el pecat de Sant Pàmies Refranyer.
Això és passar a la parafília, com una obscenitat. És com si algú es llegís fil per randa els manuals d'instruccions.
ResponEliminaEstic en contra d'aquesta pràctica contranatura. Si algú tingués la pretensió que els diccionaris es llegissin de forma íntegra i no per un ús pràcitc, no ordenaria les paraules per ordre alfabètic, sinó atenent altres criteris.
Mammon Shit, s'hauria de dir.
Que Sant Pàmies Refranyer ens agafi confessats! I que els moabites i els ammonites no s'ho prenguin malament.
ResponEliminaMolt bona, llimac!!!
Ury, l'Ammon Shea va rebre el seu càstig per una pràctica tan peculiar. Tinc el seu llibre encarregat i quan m'arribi i el llegeixi ja explicaré les conseqüències del seu acte.
Sóc un pecador, ho reconec: els LOTS de llibres em posen. :-)
ResponEliminaQue t'has conxorxat amb el Davit per no publicar comentaris meus o què?
ResponEliminaEn vaig deixar una aquí fa un parell de dies; ben poca cosa, sí, però... snif.
És que era tan poc interessant...
ResponEliminaÉs broma, estupend! Encara no he hagut d'esborrar-ne cap, i t'asseguro que tu no series el primer. Abans censuraria el mucòfag que es fa dir The Blob. Deu ser cosa del teu PC (Pá Chatarra) :)
Jo, així, de cap a peus, dos de Brewer, d'un volum cada un. El "Brewer's Phrase & Fable", i el "Brewer's Twentieth Century Phrase & Fable".
ResponEliminaPerò la setmana que ve em trasllado a viure a Mallorca un altre cop. I allà hi tinc l'Alcover-Moll. Potser el dia de cap d'any m'hi poso... per ventura aleshores ja hauré acabat d'organitzar la casa i el despatx i tindré una mica de temps lliure. Ja us ho faré saber, si em decideixo.
I tant, Boirina. Si algú és capaç de llegir TOT l'Alcover-Moll passarà al rànquing d'honor de cal Gazophylacium. Sens dubte!
ResponElimina