13 de novembre de 2008

Marbre a Fabra

Placa commemorativa que es troba a la plaça de la Vila de Prada, a l'entrada del carrer dels Marxants, on visqué i morí Pompeu Fabra i des d'on s'albira el Canigó. La idea d'aquesta làpida va sorgir l'any 1958 de Manuel Serra i Moret, i es va articular gràcies al Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. Va ser gravada per l'escultor Miquel Paredes i Fonollà.
Durant la inauguració de la placa (el diumenge 7 de juliol de 1963) van parlar el novel·lista perpinyanenc Jordi Carbonell i Tries i el poeta ceretà Edmund Brazès. Aquest va ser un dels diferents actes d'homenatge a Fabra que van tenir lloc a les viles de Perpinyà i de Prada de Conflent durant aquell cap de setmana. L'any 1963 es commemorava també el cinquantenari de la publicació de les Normes ortogràfiques de l'IEC.

22 comentaris:

  1. M'agrada que parlis de l'any 1963. Bon any, sens dubte! :-)

    ResponElimina
  2. Em Pompeu Fabra no només era un fumador compulsiu sino també un devot crestià. Deixà establert al seu testament que desitjava ésser incinerat entre fulles de tabac de Virgínia, extrem que no fou respectat pels seus parents davant la prohibició vaticana de l'incineració.

    I fou enterrat...sota terra. Com Déu mana!

    Tantmateix, el 5/Juliol/1963 una instrucció papal (Instrucción de la Sagrada Congregación del Santo Oficio, 5 de julio de 1963; AA55ó (1964) 822-823 ), alliberava tal prohibició, permetent així la incineració o cremació de les despulles humanes, entre elles les fabrianas.

    Coneguda la Instrucción, la nit del dia 5 de Juliol, l'Edmund Brazès, secretari dels Jocs Florals en la seva vessant Ginesta d'Or, exhumà el cadàver d'en Fabra.

    El dia seguent, 6 de Juliol, el cremà amb una barreja de fulles de tabac de Virginia i de ginesta montserratina. La cerimònia l'oficià Sant Pàmies Refranyer.

    L'endemà, 7 de Juliol del 1963, les cendres del mestre, en una capsa metàlica de Galetes BIRBA de Camprodon, foren dipositades darrera la placa de marbre que ens descriu el Gazophylacium.

    I allà resten.

    Poca gent ho sap.

    ResponElimina
  3. Increïble. S'acaba de desvelar el mític complot floralesc conegut en cercles lexicoocults com la Conxorxa Virginesta.
    M'esgarrifo de pensar les conseqüències que aital revelació comportarà quan arribi a oïda del Gran Orient, secció Filològica.

    ResponElimina
  4. Senyor blob, volem llegir el "Codi de Prada" (o era de Fabra?) ja! O millor directament la versió cinematogràfica, amb lexicògrafs ben plantats..

    ResponElimina
  5. Anna, el llibre ja existeix:

    Fa anys, en Gazo (tot i que ara ho amaga i fins i tot serà capaç de negar-ho) va publicar un llibre explicant la veritable història de les despulles del Fabra. Si no, a sant de què ara ens ensenya la seva làpida mortuòria?

    Ho feu en una novel·la amb el sobrenom de JULIE KENNER (era quan en Gazo estudiava alemany i es va fer dir aixi, "l'espabilitat del juliol", doncs els veritables fets de la Conxorxa Virginesta foren en juliol, entre el 5 i el 7 de l'any 1963).

    El llibre el publicà en una petita editorial de ciència ficció nord-americana sota el títol "LA PARADOXA DE PRADA".

    http://www.fantasticfiction.co.uk/k/julie-kenner/prada-paradox.htm

    El vènen a l'Amazon i tot.

    L'Spielberg va contactar amb en Gazo per fer-ne la peli, però últimament el seu 'caché' ha pujat molt després de tanta aparició mediàtica, i l'acord no fou possible.

    O sigui, que la possibilitat que hi apareguin lexicògrafs ben plantats encara és possible.

    ResponElimina
  6. Li vaig dir que era amb l'Scarlett en el paper de bibliotecària o no hi havia tracte. Encara espero resposta definitiva.

    ResponElimina
  7. Segons consta al llibret "Record de Pompeu Fabra, Perpinyá (sic) MCMLXIII" que recull els actes realitzat,
    "El grup, nombrós, es traslladà tot seguit al cementiri i s'aplegà a l'entorn de la tomba de Pompeu Fabra, on fou resat un ave Maria i foren dipositats un ram de flors i unes branques de llorer expressament dutes de Barcelona. Representants de totes les terres de parla catalana uniren llur veu per dir al Mestre la veneració i l'agraïment de què eren portadors en nom de tots els catalans. Aquests parlaments anaren a càrrec de: Joan Triadú, pel Principat; Joan Fuster, el Regne de València (en absència seva, Jordi Mir llegí les seves quartilles); Antoni Gacias per les Illes Balears; Pasqual Scanu, per l'Alguer, i Carles Bauby, pel Rosselló.

    ResponElimina
  8. Perdona... els parlaments anteriors són al cementiri; el parlament d'inauguració de la làpida va ser a càrrec de Jordi Carbonell i d'Edmund Brazés.

    Al llibre hi ha fotografies de l'acte.

    ResponElimina
  9. Jo ho he tret d'una font que també es diu "Record Pompeu Fabra" però és el núm. 473-474 de la revista Tramontane, Revue Mensuelle du Roussillon. Em sembla que no es tracta de la mateixa publicació.

    ResponElimina
  10. El meu fica: "En homenatge a Pompeu Fabra i per commemorar el cinquentenari de la publicació de les normes ortografiques (sic) de l'Institut d'Estudis Catalans, "Tamontane" i "Sant Joan i barres" ofereixen aquestes pàgines.

    El contingut:

    - Actes commemoratius
    - Recepció a la Casa de la Ciutat de Perpinyá (sic)
    - Parlament de Ferran Soldevila
    - Vetllada al Palau Consular
    - Dedicatòria de Pompeu Fabra a "Tramontane"
    - Parlament de Carles Grandó
    - Parlament de Josep Maria de Casacuberta
    - Parlament d'Entic Guiter
    - Parlament del senyor Delfau
    - Parlament de Josep Miracle
    - Parlament de Jordi Pere Cerdá
    - Actes d'homenatge celebrats a Prada
    -A l'església de Sant Pere de Prada. Parlament de mossèn Miquel Assens, vicari de Prada.
    -Al cementiri de Prada
    -Parlament de Joan Triadú en nom del Principat
    -Parlament de Joan Fuster en nom del Regne de València
    -Parlament d'Antoni Gracies en nom de les Illes Balears
    -Parlament de Pasqual Scanu en nom de l'Alguer
    -Parlament de Carles Bauby en nom de Rosselló
    -Inauguració de la lapida commemorativa
    -Parlament de Jordi Carbonell
    -Parlament d'Edmund Brazès
    -Recepció a la Casa de la Vila de Prada
    -Parlament de Louis Monestier, batlle de Prada
    -Parlament de Joan Alavedra
    -Parlament de Renat Llech-Walter

    En total 63 pàgines impreses a "Imprimerie du Midi - Perpignan" i amb dipòsit legal número 3797, segon trimestre de 1964.

    Jo diria que és la mateixa publicació :)

    ResponElimina
  11. Després d'una explicació tan detallada podem concloure que estem parlant de la mateixa revista: Tramontane, núm. 473-474.

    ResponElimina
  12. Amb la diferència que jo tinc només el que sembla ser una separata.

    ResponElimina
  13. Déu meu! Ho teniu tot documentadíssim. Jo vull un funeral improvisat, amb espontanis i strickers, si pot ser.

    ResponElimina

Quelcom a dir?