Fa temps ja havia inclòs aquí una tira còmica d'aquest gat. Ara, la meva professora de francès de l'EOI, Mercedes Vilaplana, sabedora dels meus vicis blocaires, m'ha subministrat aquesta nova dosi de Le chat, llegible clicant-hi a sobre. En aquest cas es tracta de la narració d'una vetllada romàntica (amb trempera felina inclosa), de dos gats la mar de diccionaristes. Gràcies, Mercedes! Je l'aime beaucoup, ce chat.
21 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Exhibir públicament les activitats privades d'aparellament dels gats és propi d'un "Mamífer artiodàctil domèstic, probablement derivat del senglar, de cos gros, pell dura i coberta de cerres fortes, musell llarg i mòbil, orelles sovint caigudes, potes curtes i cua curta i prima, molt curta i molt prima." ;-)
ResponEliminaUi "cerres"... Pugem el nivell, estimat mucòfag.
ResponEliminaM'he fet un tip de manifestar alegria amb l'emissió d'uns sons junt
ResponEliminaamb certs moviments de la boca. Aquest mamífer domèstic de cap arrodonit i ample, llengua aspra i pelatge suau és fantàstic.
Très jolie!!!
ResponEliminaHauries de transportar-ho al Diccitionari.
elbokabulari l'ha transportat a la Base amb encert. Però convertir-ho en citació no m'acaba de fer el pes.
ResponEliminaVet aquí una funció en què la lexicografia pot fer fortuna: la d'eufemisme pornogràfic.
ResponElimina"Le Chat", per cert, no és gaire "charmant", amb això de dir en veu alta que ha tingut una erecció. Representa que la gata ja ho veurà o ja ho notarà, no? O és que la té mixeta, la pilila?
Potser va massa gat, el pobre.
ResponElimina