N de neologisme

I de Nebrija, neologia, nom, nomenclàtor, nomenclatura...

-----

Aquesta ena ve acompanyada per dos iconòfors monosíl·labics d'Apel·les Mestres: un niu i la neu.

Segons aquesta tercera edició del Labèrnia (1888-1892), la neu és un "Vapor que's glassa en l'atmósfera y cau en borrallóns menuts y esponjosos". Una definició gens allunyada de la del Diec2 (2007): "Precipitació de petits cristalls de glaç hexagonals, agrupats en estructures arborescents, provinents de la congelació del vapor d’aigua atmosfèric, que cauen sobre la terra en forma de flocs o borrallons blancs." La idea que és vapor glaçat que cau en forma de borrallons és idèntica en ambdues entrades.

Molt abans, Joan Lacavalleria recullia al Gazophylacium (1696) la següent expressió: "Lo que es blanch com la neu, lo que es blanch com una tofa de neu.". Els lexicògrafs actuals del Diec2 escriuen: "tofa de neu Massa esponjosa de neu. Blanc com una tofa de neu.". Un exemple, conservat més de 300 anys després, que mostra dues coses: que el llegat de Lacavalleria encara respira i que la llengua ha sabut mantenir intactes, com la neu verge, certes locucions que li són pròpies.

Tofa va ser el mot número 343 enviat pels lletraferits de Rodamots. I els blocs, aquestes cubs visuals de realitat virtual, tampoc s'escapen del món de la Tofa, el qual té un demiürg un pèl llenguallarg: