Al llarg de 19 minuts, durant els quals no sé mai cap on mirar, tractem diferents qüestions relatives a la blocosfera. Només ressaltaré que a partir del minut 8:40 parlo del Díccítíonarí (l'única paraula tetratònica que mai s'ha trobat) i del seu gran demiürg. Ah, i també exhibeixo el Gazo de veritat.
En Josep Maria Comas és també un dels impulsors de la Xarxa Santboiana. Aquesta agrupació geogràfica de blocaires és una referència del tot consolidada a la blocosfera catalana. Tot un model a seguir des de l'incipient Pratencs.cat que en Francesc Gelabert ha creat amb tant d'encert (i amb un logo d'allò més ullprenedor).
Entrades
M'agrada que t'apuntis al futur de les xarxes temàtiques, Joan.
ResponEliminaPobre Josep Maria!, devia pensar que estava entrevistant un xinès: gazophylacium, diccitionari, paremiologia...
Bonic el reportatge i agraït, per la quarta part que em toca, de la difusió que fas de l'obra compartida, i en un 100 per cent per difondre la paremiologia per aquests móns de déu.
No es tracta de cap difusió; la difusió la fas tu solet amb la feinada que et curres. I a més ell ja et coneixia. Em va preguntar pel díccítíonarí i només li vaig exposar els fets.
ResponEliminaAixò de tenir al Josep Maria a l'esquerra i la càmera al davant fa que el cos et demani mirar-lo a ell però el cervell et diu que miris la càmera. Un embolic!
Moltes gràcies per parlar de Pratencs.cat, i per enriquir tot sovint la nostra modesta comunitat de blogs pratencs amb els teus articles, perquè, si tal com cites al teu blog "Els límits del meu llenguatge son els límits del meu món" et puc ben assegurar que llegint-te els límits del meu món estan creixent.
ResponEliminaFrancesc, la nostra comunitat és modesta perquè acaba de néixer. Ja veuràs d'aquí a uns mesos... Merci per la floreta!
ResponEliminaDoncs jo crec que te n'has sortit molt bé, de l'experiència de combinar la mirada a càmera i a l'interlocutor.
ResponEliminaMolt interessant, això de veure el Gazo original.