El fotògraf Xavier Puigmalet ha tingut la gentilesa de respondre a la crida gazofilàctica, i en un exercici de virtuosisme artístic, ha immortalitzat per sempre més una obra de la qual havíem parlat recentment, a partir d'un comentari de Galderich: l'obra Barcelona a Pompeu Fabra.
El conjunt està format per dues peces: el títol de l'obra en lletres metàl·liques i un relleu en marbre de Josep Clarà que porta per nom La lectura (1948). Es troba ubicat als Jardins de Salvador Espriu (els Jardinets del Passeig de Gràcia), amb el c. Bonavista, aproximadament, de la ciutat comtal.
Aquesta escultura commemorativa (que trobem citada com el Monòlit de Pompeu Fabra, potser perquè es confon amb una altra escultura commemorativa existent a Badalona), té una composició com a mínim curiosa, amb un títol enorme davant d'una altra obra més discreta. El dinamisme i modernitat de les lletres metàl·liques contrasta amb el classicisme i l'estatisme del relleu en posició gairebé horitzontal.
¿Per què s'escollí aquesta obra de Clarà? A part de les connexions entre la tasca de Fabra i el concepte de la lectura hi ha una raó més directa. Clarà creà La lectura l'any 1948, i el 25 de desembre d'aquell any moria Pompeu Fabra.
L'obra de Clarà deu formar part del llegat de 800 escultures que l'artista va deixar a l'Ajuntament de Barcelona a canvi de la creació d'un museu que, ara mateix, no existeix. De fet hem trobat que La lectura va estar ubicada (o és una altra amb el mateix nom) a l'interior de la Biblioteca Clarà de Sarrià (c. Doctor Carulla, 22), edifici aixecat al mateix espai on l'escultor tenia el seu taller. El taller i la casa de Clarà van ser enderrocats i el seu jardí noucentista desmantellat.
Als Jardinets de Gràcia també hi trobem altres escultures com la dedicada a Joan Maragall.
Tota aquesta sèrie de fotografies d'en Xavier Puigmalet es pot veure aquí.
Aquesta escultura commemorativa (que trobem citada com el Monòlit de Pompeu Fabra, potser perquè es confon amb una altra escultura commemorativa existent a Badalona), té una composició com a mínim curiosa, amb un títol enorme davant d'una altra obra més discreta. El dinamisme i modernitat de les lletres metàl·liques contrasta amb el classicisme i l'estatisme del relleu en posició gairebé horitzontal.
¿Per què s'escollí aquesta obra de Clarà? A part de les connexions entre la tasca de Fabra i el concepte de la lectura hi ha una raó més directa. Clarà creà La lectura l'any 1948, i el 25 de desembre d'aquell any moria Pompeu Fabra.
L'obra de Clarà deu formar part del llegat de 800 escultures que l'artista va deixar a l'Ajuntament de Barcelona a canvi de la creació d'un museu que, ara mateix, no existeix. De fet hem trobat que La lectura va estar ubicada (o és una altra amb el mateix nom) a l'interior de la Biblioteca Clarà de Sarrià (c. Doctor Carulla, 22), edifici aixecat al mateix espai on l'escultor tenia el seu taller. El taller i la casa de Clarà van ser enderrocats i el seu jardí noucentista desmantellat.
Als Jardinets de Gràcia també hi trobem altres escultures com la dedicada a Joan Maragall.
Tota aquesta sèrie de fotografies d'en Xavier Puigmalet es pot veure aquí.
Una correcció toponímica. Els Jardinets del Passeig de Gràcia s'anomenen oficialment Jardins de Salvador Espriu, ja que el gran poeta va viure a l'edifici que hi ha a l'extrem --i avui, convertit en l'Hotel Fuster. És, d'altra banda, segurament un dels interiors més bonics de tot Barcelona.
ResponEliminaI els puigmalets que fan veure que es barallen...
ResponEliminaS'accepta i agraeix l'esmena, Xavier.
ResponEliminaEl Puigmalet encara, és The Blob el terrorista...
Aquestes fotos estan desenfocades i són molt lletges. Has de canviar de col·laboradors que els que tens cada vegada son més inútils.
ResponEliminaI què fa una placa abandonada i per terra del fantàstic Pompeu en uns jardins dedicats a l'Espriu?
Proposo que en Gazo endegui una campanya per rebatejar-los com Jardins d'Espirú i Fantàstic.
Realment el monument és lleig. És com barrejar aigua i vi, de dues coses que no estan malament en fem una d'infumable. Només la gasosa pot salvar-ho tot!
ResponEliminaPrecisa d'un redisseny.
Gràcies Joan,
Un mucòfag terrorista, ja ho dic jo. Salvador Espirú i el Fantàstic Fabra en "Aventura als Jardinets" :)
ResponEliminaA mi també em sembla una composició poc lluïda, sobretot per una qüestió de proporcions. Gràcies a vós per la idea, sant Galderich.