Envoltat d'una munió de diccionaris

Huizinga ho va deixar per escrit fa un bon grapat d'anys: homo sapiens, sí; homo faber, també; però sense el concepte d'homo ludens no s'entén la nostra espècie. Al costat de la reflexió i el treball, el joc. Això és senzillament (i alhora de manera molt difícil) el que trobem a Xocolata desfeta de Joan-Lluís Lluís: reflexió, treball i joc, moltíssim joc. A la manera de Queneau, Lluís invoca les potencialitats d'una llengua, en aquest cas la catalana, per tal de reescriure de 123 maneres diferents un petit relat sense solta ni volta ni xocolata. Ell mateix ho diu a la introducció: "Envoltat d'una munió de diccionaris, manuals, llibres i escrits diversos, m'he submergit durant nou mesos en les profunditats més llamineres de la llengua catalana...". Diccionaris per definir paraules, per canviar-les per altres de noves, per girar-les, per remenar-les, per trossejar-les... En definitiva, per jugar-hi. Després dels nou mesos, va tenir lloc a La Magrana un part excepcional: 313 grams de llibre plens de futur.

Si amb llegir no en tenim prou, i tenim ganes de més gresca, podem participar en un concurs que té el magnífic premi d'un xocolatada (jo ja ho he fet amb una versió diccionariera prefabriana). Al costat de la tassa de xocolata, però, no oblidem els Exercices de style de Queneau (el pare francès de la criatura catalana) i el bloc Transformacions (el seu germà gran rodoredià, no sabem si ja traspassat).