27 d’abril de 2010

Plaça i estació de metro dedicades a Pompeu Fabra

Des d'aquesta setmana aquest logotip ja no apareix al lateral del bloc. El motiu és que Badalona ha reconegut el deute històric que tenia amb el lingüista català: la nova estació de metro de la L2 que s'inaugurarà a l'estiu (origen i final de la línia) portarà el nom definitiu de Badalona Pompeu Fabra, després d'haver-se anomenat Badalona Centre durant l'actual procés de construcció. A més, la plaça de 20.000 m2 que hi ha a sobre també recordarà el fill adoptiu que hi va passar, juntament amb la família, gairebé trenta anys de la seva vida (des del retorn de Bilbao el 1912 fins a l'exili el 1939). En aquest bloc hem dedicat diversos apunts a difondre aquesta campanya, així que estem contents tant pel grup de badalonins que l'ha portada a terme com per tots els que hi hem signat a favor.

Fragment de la nota de premsa publicada al web municipal badaloní la setmana passada:
"L’Autoritat del Transport Metropolità aprova el nom de Badalona Pompeu Fabra per a la nova estació de metro de l’L2. Pompeu Fabra va desenvolupar bona part de la seva activitat com a lingüista a Badalona on va escriure el Diccionari General de la Llengua Catalana. En consonància amb aquesta denominació, l’alcalde proposarà a la Comissió de nomenclàtor municipal que la gran plaça situada sobre l’estació també porti el nom de Pompeu Fabra."
Ara també caldria que el consistori barceloní en prengués nota i s'indiqués d'alguna manera (amb una placa o un monòlit, per exemple) el lloc on hi havia la torreta, actualment desapareguda, en què va néixer un dels lingüistes catalans més importants de tots els temps: al carrer de la Mare de Déu de la Salut, a prop de la Travessera de Dalt, al barri de la Salut de Gràcia.

16 comentaris:

  1. Company, sembla que finalment us escolten!

    Jo li hagués posat la plaça dels romanesos, però. O la plaça de l'Albiol ;-)

    ResponElimina
  2. Quan ho vaig sentir ja vaig pensar que en faries esment. Felicitats per la part que et toca!

    ResponElimina
  3. Parèmies: Si per l'Albiol fos, plaça Samaranch, potser.

    Pisco: Doncs la propera vegada avisa'm, que sovint se m'escapen, ja ho saps.

    ResponElimina
  4. A Barcelona fa molts d'anys que tenim l'estació de Fabra i Puig. Imagino que per a tu deu de ser un doble goig.

    ResponElimina
  5. Sens dubte, Allau :)

    Crec que per allí estava La Esquinica, on havia anat a tapejar fa segles.

    ResponElimina
  6. Doncs me n'alegro molt... Com diu en Galderich, felicitats per la part que et toca :-))

    Oh, la Esquinica!! què bones les braves... i tot :-DD

    ResponElimina
  7. Pisco, t'acaben de posar negre. Les braves i els vinets, i tant.

    ResponElimina
  8. Ai, m'havia deixat de dir-te una cosa!!!

    Ahir vaig acabar El Casalot!! 1.118 pàgines en 29 dies.. això, per a mi és MOLT RÀPID!!... havia "pressupostat" dos mesos, pensant en tirar llarg i que no hi arribaria però que poc en faltaria... però no he estat ni un mes!!) :-))

    M'ha agradat MOLT!!! Gràcies per la recomanació!! Estic contenta!! ;-))

    Però no m'atreveixo a fer la ressenya. Com es fa una ressenya d'un llibre tan llarg? Si jo habitualment ja faig uns posts immensos que poca gent deu acabar de llegir del tot, imagina ara!!

    Sí, clar, es pot fer igual que si fos curt "m'ha agradat molt"... ;-))

    ResponElimina
  9. Perdó... tenint en compta que ja som a dia 28, el vaig acabar abans d'ahir, per ser més exactes :-DD

    ResponElimina
  10. Assumpta, em fico on no em demanen, però El Casalot o Bleak House és una de les meves novel·les favorites de tots els temps. Em fa feliç que t'ho hagis passat bé. Un dia d'aquests començaré a escriure sobre Dickens. Si trobes "Little Dorritt" traduïda al català, llegeix-la.

    ResponElimina
  11. Assumpta: Molt bon ritme! Això del Viena és prou productiu! Segur que ha estat una d'aquelles lectures que no s'obliden. Jo tampoc sabria fer-ne una ressenya probablement. Les grans novel·les no es deixen ressenyar fàcilment. M'alegro molt que n'hagis fruït!

    Allau: No t'excusis que aquí, com veus, es parla de tot menys de Badalona. Ja havies dit alguna vegada això de Dickens. Els teus lectors esperem en qualsevol moment una Pickwick avalanche...

    ResponElimina
  12. http://ca.wikipedia.org/wiki/Estació_de_Badalona_-_Pompeu_Fabra

    ResponElimina
  13. Allau, i tant que pots intervenir! jejeje si ni l'amo es queixa de que canviem de tema ;-))
    Vaig llegir "Grandes esperanzas" (en castellà perquè així el tenia a casa, del meu marit, comprat fa anys) i en parlar-ne en Puigmalet em va recomanar El Casalot. Ho vaig mirar però era bastant car per comprar-lo així "per les bones", per tant, el vaig demanar per Reis ;-))

    M'he fet Dickensiana totalment!!

    A casa també tinc el dels Papers del Club Pickwick, David Copperfield i Oliver Twist, però tots en castellà... així, els nous que vagi comprant ho faré en català.

    Buscaré aquest que em dius ;-))

    Puigmalet... una abraçada per deixar-me sortir de tema i per recomanar-me el llibre!! ;-)) Ah!! I la major part llegida al Viena!! jajaja... i tant!! :-DD

    ResponElimina
  14. De La petita Dorrit en català sembla que només hi ha una edició de 1987 d'Edicions del Drac, una editorial que plegà el 2002. Introbable sinó és a llibreries de vell.

    Assumpta: Estic content que t'hagis fet dickensiana. Per a una bona lectora com ets, era lògic que t'agradés aquest llibre i aquest autor. Ara canvia d'aires, que la boira de Londres té molta humitat i penetra als ossos de mala manera :)

    ResponElimina
  15. Ui, a mi no em convè aquesta humitat, pobreta de mi, que tinc artritis des de fa quasi vint anys (i tan joveneta que era!!)

    Ara bé, a través de la lectura, vols dir que també passa? ;-))

    ResponElimina

Quelcom a dir?