La lectura de la primera novel·la de Marc Cerdó, Males companyies (Barcelona: Club Editor, 2010), em va ser motivada principalment i única per haver rebut el flamant primer premi Exhaurim-lo! de mans del bloc El Llibreter. El meu ha sigut un acte de fe blocaire incondicional, ja que he acabat comprant dos exemplars del llibre en qüestió. Quan portava un terç llegit del primer, el vaig portar a la feina per si podia continuar-lo durant alguna estona lliure. Error fatal, ja que allí el vaig perdre (o me'l van perdre). Aquest fet propicià que divendres passat n'adquirís un altre a la pratenca i santjordiana Llibreria Drac i que durant el cap de setmana (entre curses olotines i múrgoles vilallonguines) finalitzés una lectura en dos temps i dos exemplars.
El llibre m'ha divertit. Malgrat la interrupció, ha sigut una lectura ràpida: personatges adorables, especialment els avis del protagonista, diàlegs col·loquials frescos i un embolica que fa fort d'argument acompanyat d'una narració àgil. Per a un lector peninsular imagino que el fet que més pot sobtar és la llengua que ens presenta l'autor. La història, igual que va fer el seu autor fa uns anys, viatja de Mallorca a Barcelona. D'una banda del mar trobem una barreja de català estàndard i baleàric (sense salar; Cerdó és nascut a Pollença, on no salen articles). De l'altra banda del mar trobem una barreja de xava barceloní amb anglès. Si a això hi afegim un joc de registres diferents molt treballat, el resultat és prou amè. I original.
L'abundosa presència de mallorquinismes en aquest llibre ha provocat que hagi trobat en un parell de blocaires (Entrellum i Palumbus Columbus en un comentari a cal Llibreter) l'ús del terme diccionarisme. Per entendre el seu significat transcric una part del comentari d'en Palumbus Columbus: "Fenomen curiós, el dels diccionarismes. Si jo escric una paraula que els meus veïns diuen cada dia, posem per cas "bajoca", "càgon l'orba" o "angorfa" (i ep! no és que només tinguem dues vocals...), i el text arriba a algú que empra l'estàndard (i prou), aquell mot casolà esdevé un "diccionarisme" barroc. Bàsicament, pel fet que ell l'ha hagut de buscar al diccionari". Abans d'aquest apunt que esteu llegint, Google donava un sol resultat per a diccionarisme i set per al plural, diccionarismes, de tres fonts diferents. A banda de les dues ja indicades, el tercer ús del terme, i primer cronològicament, apareix en una secció del premiat programa Paraulofòbia de Mataró Ràdio: "Una altra de les seccions és Diccionarismes, que de la mà de l’Oriol Carreras consisteix a triar paraules poc usuals, intentar col·locar-les en mig d’una trama narrativa i posteriorment reptar els companys de programa per endevinar-ne el significat". Segur que amb els resultats de sant Google no s'acaba la història d'aquest neologisme, però m'ha fet gràcia deixar constància dels inicis del mot diccionarisme com a paraula poc usual que cal buscar al diccionari.
Per cert, el mot diccionari també apareix a Males companyies, concretament a la p. 148: "A la mujer loca, más le agrada el pandero que la toca. Aquesta perla rescatada d'un diccionari de refranys castellans em féu pensar de forma automàtica en la Mònica".
Entrades
No diré que sigui un mal llibre, és original i tot són gustos, però val més caure en gràcia que ser graciós, que repetia el meu iaio.
ResponEliminaÉs el gran debat de la llengua. A can Riells també s'ha fet un post (una mica més contundent!) sobre el tema de l'standard (per què utilitzem aquesta paraula anglesa?) de la llengua catalana i el seu progressiu empobriment.
ResponEliminaJúlia: Veient el panorama cultural, i no només el literari, quanta raó tenia ton iaio.
ResponEliminaPisco: Sembla que tant 'estàndard' com 'estendard' provenen d'una forma del francès antic: 'estandart', amb connexions també amb el fràncic (llengua germànica dels francs).
Això dels estàndards potser s'acabarà replantejant. El darrer llibre del lingüista Pla Nualart ja apunta cap a una reforma d'aquest model.
Si l’estàndard continua el seu actual ritme d’empobriment, em temo que tota la llengua ens esdevindrà un “diccionarisme”.
ResponEliminaJo també vaig picar amb les “Males companyies” per culpa del Llibreter. El tinc pendent.
[Comprovació de paraules: Theathro]
Precisament amb mots com diccionarisme el que fem és enriquir :)
ResponEliminaPer cert, avui diccionarismes dóna 74 resultats a can Google. De 7 a 74.
Sort que això de l'estàndard és una utopia que no parla ningú. :-)
ResponEliminaI a l'escola menys encara, :)
ResponEliminao potser millor :(
ResponEliminaaixí doncs què? me'l compro o no? ;P
ResponElimina(és que a mi l'estàndard aquest em fa al·lèrgia, o sigui que si l'obvia, ja em sembla interessant)
El català és dialectal o no serà.
ResponEliminaEn aquest llibre hi ha molta conya i poc estàndard. Vós mateixa!
Moltes gràcies per parlar del premi literari més petit de Catalunya!
ResponEliminaAl primer apunt que vaig dedicar a Males companyies va seguir un altre de paral·lel dedicat a Señales que precederán al fin del mundo perquè hi vaig trobar estratègies narratives i estilístiques similars per part de dos narradors situats a la perifèria del sistema literari. La textura lingüística de tots dos és equiparable pel que fa a l'ús de dialectalismes. En el cas de Yuri Herrera no he estat capaç de trobar cap condemna a la seva opció fortament dialectalitzada, cap acusació de diccionarisme. Evidentment, estic d'acord amb la queixa de Palumbus Columbus: l'estil de Marc Cerdó és fascinant, podria explicar qualsevol història que jo me l'empassaria amb plaer, i l'ús de dialectalismes té molt de sentit en relació amb l'entrellat.
La crítica d'Albert Pla Nualart a la manera com s'ha configurat l'estàndard em sembla molt encertada i crec que hauria de suscitar un bon debat sobre el caràcter composicional de l'estàndard actual. De fet, la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II: Morfologia de Joan A. Argenté em sembla modèlica.
Salutacions cordials.
Ja veig que et vas prendre al peu de la lletra això d'Exhaurim-lo i per això en vas comprar dos ;-))
ResponEliminaAixò de fer cas a les recomanacions literàries dels companys blogaires dóna molt bons resultats :-))
Si us recomano un llibre també el llegireu? ;-))
Llibreter: En el meu cas no hi ha cap acusació, quant als diccionarismes. Només constato que pot sobtar, però ho vaig trobar interessant. Aquesta barreja dialectal és part principal de l'originalitat de l'obra. Respecte al Pla Nualart, tant de bo sigui veritat i aquest debat existeixi. A vegades aquestes propostes són tempestes d'estiu, intenses però breus.
ResponEliminaAssumpta: Esclar que sí. Però que no tingui mil pàgines o hauré d'esperar uns mesos :)
Tres intiresno, gracias
ResponElimina