El libro de faltriquera de D. y M.

Una altra mostra de lexicografia menor:

D. y M.: Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854).

Diem que és un diccionari menor perquè pertany a un conjunt bastant extens d'obres aparegudes al segle XIX al costat dels diccionaris de Fra Magí Ferrer i de Santiago Àngel Saura. Aquestes obres són reculls d'equivalències catalano-castellanes (i viceversa) que, malgrat que formen part de la lexicografia catalana, no tenen la importància d'altres obres vuitcentistes com l'Esteve, Belvitges i Juglà o el Labèrnia.

Les referències bibliogràfiques en són escasses. Colon i Soberanas (1986) el citen només per dir que el deixen de banda, o sigui que no val la pena entretenir-s'hi, i Rico i Solà (1995) citen només les sigles D. y M. en una llista d'autors de "vocabularis comuns".

La primera edició d'aquest llibre de misteriós autor és de l'any 1847. La segona, i darrera, és la que mostrem aquí, la de 1854. L'obra té dos peus d'impremta diferents. El primer, a mà esquerra de la portada, ens indica que va ser imprès a la Imprenta de J. Roger ("calle del Hospital, 75"). El segon, a la portada, ens indica que el va publicar l'Agencia Médica Catalana ("calle de Escudellers, n. 61 esquina á la de Aray").

A la portada també trobem l'expressió "Libro de faltriquera". Això vol dir que és un llibre de butxaca. Butxaques grans havien de ser, ja que fa 9x14x5, espai ocupat per 962 pàgines de diccionari més 27 de refranys, ordenats per paraules clau i amb versions catalanes i castellanes. No té introducció, té el text a dues columnes i, malgrat dir "vice versa" (sic), només recull les equivalències catalano-castellanes. Al revés, no.

Però el misteri més gran d'aquest diccionari és el seu autor, que s'amaga sota les inicials D. y M.

Sota l'autoria de D. y M. també hem localitzat un Diccionario de la lengua castellana (Barcelona, Librería Española y Estrangera, 3a ed. de 1847), un altre Diccionario de la lengua castellana (Barcelona, Libr. de la Sra. V. e H. de Mayol, 3a ed. de 1851) y un Refranes catalanes con sus correspondientes refranes castellanos (Barcelona, Timbre Imperial, 1887), que pensem és una edició per separat de les 27 pàgines de refranys que hi ha al final del diccionari català.

Albert Rossich, a l'article El nom de les lletres¹ parla de D. y M., compilador d'un "Diccionario catalán-castellano (1847)". És l'únic autor que hem trobat que aventura una hipòtesi sobre les inicials: "Joan Drument i Millet?". El signe interrogatiu ens indica que no n'està segur, però se la juga. Joan Drument fou un metge barceloní que visqué entre 1798 i 1863. Les dues obres de Drument de les quals es té constància són de tema mèdic i s'editaren en impremtes diferents de les de l'autor D. y M.. Tanmateix, el fet que el diccionari que tractem fos editat per l'Agencia Médica Catalana és un lligam possible amb un autor metge, però no és cap prova definitiva. Imaginem que Rossich es basa en d'altres dades millors que les nostres.

¹ Publicat a Caplletra núm. 27 (1999), p. 65-86.