A la Biblioteca Municipal de Vinaròs va tenir lloc durant el passat mes de maig una exposició d'una cinquantena de diccionaris antics, del segle XVIII al segle XX, pertanyents a un col·leccionista particular de Saragossa. Segons hem llegit, és el primer cop que part de la col·lecció d'aquesta persona s'exposa i el nom del col·leccionista no s'ha fet públic. Els diccionaris eren de temàtiques diverses (dret, agricultura, comerç...) i en llengües diferents, essent el més antic de 1716 i el més modern de 1950.
La col·lecció Puigmalet, que es limita a diccionaris catalans prefabrians, supera actualment la cinquantena d'exemplars, i arriba al segle XVII.
Entrades
Una cinquantena de diccionaris prefabrians!! Hauràs de fer hores per pagar-te aquests vicis... ;-)
ResponEliminaO esperar que ens venguem el Diccitionari a algun magnat (que no mangant) o mecenes. :-)
Amplia la col·lecció i ja farem gestions perquè una futura entitat de Cornellà-el Prat et deixi un estadi sencer perquè en presumeixis.
ResponEliminaNaturalment, s'hauria de poder navegar pel teu bloc a través del jumbotron, on regnaria el següent marcador:
Puigmalet 6 - Resta del Món Lexicogràfic 3
O alguna cosa per l'estil. Oé-oé-oé!
No, Víctor, només que a casa tots tenim un ronyó.
ResponEliminaUry, vigila amb l'enveja, que pica i mareja.
Pel que veig, l'àvida acaparació i impúdica exhibició de paperots vells i plens d'àcars és quelcom que ve de família...però encara et falta el diccionari prefabrià de termes montserratins...hehe..
ResponEliminaAviat tindrem el MUSEU PUIGMALET on ara hi ha només unes anònimes places d'aparcament amb entrada pel carrer BCN.
Si "es que todo se pega".
Amb la de negritus que es moren de gana i no tenen ni paper ni llapis per aprendre, mira que dipapidar el diner públic que reps com a funcionari d'educació adquirint velles relíquies sense contingut acadèmic algún que millori la humanitat.
Aixx...que tenim la panxa més grossa que el cap...
(Alguns amagem la nostre col.leció bibliòfila, també de uns 50 volums més o menys, dins capses de cartró en un fosc i polsós galliner, lluny del populachu...hehe.. )
Amb el terme "populachu", .com, us referiu també a tots els amables lectors d'aquest espai? No puc més que manifestar el meu rebuig a aital denominació.
ResponEliminaJo vaig decidir compartir el meu vici amb la gent, mentre d'altres amaguen les vergonyes obtingudes sacrílegament en cases alienes, per tal de defugir la justícia en cas d'escorcoll. Crec que algun dia esbombaré aquest cas tan poc pietós...
Quines susceptibilitats, estimat col·lega blocaire! O sigui, que et reto un homenatge sentit enaltint la teva obra i reivindicant-li un espai escaient i digne, i aneu vós i us ho preneu com un sarcasme (propietat, dit sigui de pas, ben pròpia de la meva persona, però aquí no era el cas).
ResponEliminaCom ens hem de veure!
A veure quan ens ensenyes la teva col·lecció.
ResponEliminaBenvolgut, alguns vicis no es comparteixen, doncs llavors deixen de ser vicis, privats per naturalessa, per convertir-se en comerç.
ResponEliminaI per cert, la casa de Nostrusenyor no és mai una casa aliena...sóc un ferm partidari de la desamortització...i hi poso el meu granet de sorra. Algun objecte de le meva col.leció (de faristolenc i montserrati orígen) si fos publicitat passaria de ser vici a objecte de comerç cobejat per arreplegadors de paperots vells, hehe
Preferixo l'anonimat, per això m'amago sota blobinana figura: el terror no té forma.
Ury, una gàbia deportiva com a espai adient per a la cultura... No sé, no sé... (aprecio sincerament els teus sarcasmes, o sigui que aprecia tu igualment els meus).
ResponEliminaAbans me l'ensenyaràs tu, Marc. Ja friso per veure-te-la.
Discrepo, ràbula, el terror sí té forma. Té una forma, l'uniforme. Per exemple, la toga (i llàstima d'haver perdut el glamourós costum de les perruques...)