"El arte del diccionario es copiar y mejorar. Y a veces hay cuchilladas"
Titular d'una entrevista de fa anys d'El País al lexicògraf Francisco Rodríguez Adrados.
Aquest acadèmic de la llengua acabava de presentar el sisè volum del Diccionario Griego-Español (Instituto de Filología del CSIC), una obra que esperava es completés en uns 18 volums i que ell sabia que no veuria acabada. Entre d'altres coses explica l'origen dels diccionaris (com a glossaris que aclarien els termes complexos dels textos literaris grecs), així com els inicis de la tradició lexicogràfica a Occident. Molt interessant.
Aquest acadèmic de la llengua acabava de presentar el sisè volum del Diccionario Griego-Español (Instituto de Filología del CSIC), una obra que esperava es completés en uns 18 volums i que ell sabia que no veuria acabada. Entre d'altres coses explica l'origen dels diccionaris (com a glossaris que aclarien els termes complexos dels textos literaris grecs), així com els inicis de la tradició lexicogràfica a Occident. Molt interessant.
______
Avui toca citació perquè avui fa justament un any que un cristal·lògraf vallromanès, vallromaní i vallromanenc iniciava un diccionari de citacions en línia: el Diccitionari. L'origen d'aquesta font de píndoles culturals que sadolla esperits inquiets ja ha estat narrat anteriorment. A hores d'ara es tracta d'un projecte coral a sis mans, sis peus i seixanta ungles, les del paremiòleg fundador, l'estupend i un servidor.
Van passant els dies i tal dia, en farà dos. I per ara, sense ganivetades.
Van passant els dies i tal dia, en farà dos. I per ara, sense ganivetades.
Entrades
Osti, Puigmalet, que encara no he esmorzat i veure aquest ull disseccionat t'ho fa remoure tot!!!
ResponEliminaGràcies per l'efemèride, company. De com va començar a com està ara de llustrós, hi ha un abisme.
El millor que li podia passar al Diccitionari és que l'obrís a aquest parell de lletraferits que sou vós i en Cortès.
Heu fet que el blog evolucionés de fer una cosa interessant, a fer-la interessantíssima i divertida.
Gràcies!
Això de l'ull és la primera ganivetada.
ResponEliminahehe.
A mi també se'm remou l'estómac.
Divendres ens coneixerem i ens començarem a caure malament, hehe.
Visca el Diccitionari, el gazophyla`ctic i el Demiürg
És un bunyol dalinià.
ResponEliminaJo també crec que a partir de divendres sí que hi haurà ganivetades, jeje.
Gorephylacium?
ResponEliminaPuigtarantinet?
Celebro la reunió, però no acabeu com els de "Reservoir Dogs", eh?
Ury, tu que coneixes el Marc ¿És de fiar o ens farà un còctel narcòtic i ens despertarem tirats al bosc dels rovellons sense un ronyó? No sé, no sé...
ResponEliminaBuñuel i la seva cuchillada a la pobra vaqueta... Una imatge més que mil paraules.
ResponEliminaImaginava que l'actriu no s'ho havia deixat fer, però desconeixia que el seu doble havia estat una vaca. Merci, Belart!
ResponEliminaEn Cortès, fins on jo arribo, és de fiar. Una vegada va fer de doble de Pavel Nedved (un literat txec) i va donar molt bé el perfil (bé, més aviat, l'esquena).
ResponEliminaEl més important és que vigili la coberteria, no sigui que "er Puigma" recordi la seva joventut al Pryca.
De res, Marc.
Ja li he dit que li fotré mitja biblioteca. La cleptomania bibliòmana és consubstancial als Puigmalets.
ResponEliminaParla en singular, puigmalet bocamolll.... es que vols que vingui la Conferència Episcopal, el Vaticà, i resta de triputs a detenir-me per aubstracció de bens destinats al culte dels fidels?
ResponElimina