Fa un temps parlàvem de com devia ser morir esclafat per un diccionari ('diccionicidi', ho batejà llavors el Parèmies). Ara, gràcies al reusenc Té la mà Maria, trobem que la mort per impacte de llibres forma part, sense cap gènere de dubte, de l'imaginari artístic del segle XX. La imatge és de l'artista siberià Vitaly S. Alexius i porta per títol Death by Stress.
Entrades
Aquest reusenc és lo que no hi ha...
ResponEliminaI com se'n diu, del robatori de diccionaris? A mi m'han desaparegut tots aquest cap de setmana.
A cal Lladós molt bona gent, excel·lent teca però poca lexicografia prefabriana. No es pot tenir tot.
ResponEliminaFoteu-vos el cava a ma salut!
Aquesta paraulota vaig dir jo? Ostres, me les hauré d'apuntar que després se m'obliden i n'invento una altra.
ResponEliminaEm sembla que el cava no ens hagués entrat de cap manera, després de tant de whisky. :-)
Puigmalet, dóna records a la teva GPS: encantadora, de veritat un cop la coneixes una mica!
Felicitats, Joan! No me'n recordava, que et deies Joan.
ResponEliminaAvui faré l'arròs amb ceps i pernil. El cava no ho sé pas. Només serem quatre.
Parèmis, ja notava que et brillaven els ulls quan et deia: "Segueixi endavant. No s'aturi, no s'aturi...". Doncs no, tota meva.
ResponEliminaMerci, estupend, i que aprofiti.
Em permetràs un off-topic, però bé cal felicitar a l'autor d'aquest bloc per Sant Joan ;)
ResponEliminaOf course, s'agreeix l'off-topic.
ResponEliminaMai m'havien Farycitat. Quin honor!
Escolteu, família, 'diccionicidi' em sembla bé (el del títol)... En el text del post, en canvi, penso que dius 'diccionidi' o 'dicciocidi'. Atenció: no es lo mismo.
ResponEliminaPer cert, m'has fet pensar en una vella fantasia meva sobre la imatge de ser mort a cops de diccionari (o de llibre) o soterrat per un pany de paret ple de llibres (i/o les seves variants).
Se'm va acudir un dia en veure el Cabrera Infante posant en una foto d'un diari. El paio s'havia situat en una butaca darrera de la qual s'aixecava una biblioteca monstruosa. La foto estava feta, clarament, per exagerar la vanitat de l'escriptor (contra qui, per cert, no tinc absolutament res), per encabir tots els llibres possibles. M'imaginava la dolça mort de l'intel·lectual omnívor: sepultat per la seva pròpia erudició, literalment i física.
Moltes gràcies, David!
ResponEliminaAi, de l'ego humà... Jo també exposo part de la meva col·lecció al bloc. Som així.