Més catalão

Fa uns dies parlava de la monumental obra de William Agel de Mello i presentava un diccionari català-portuguès que malgrat ser de l'any 1975 era desconegut per molts de nosaltres. No era d'estranyar: s'havia publicat a més de vuit mil quilòmetres de Catalunya, al Brasil! En els comentaris de l'apunt van sorgir alguns dubtes que he resolt de la manera més fàcil, contactant directament amb l'autor.

En primer lloc, el nom: ¿Melo o Mello? L'autor ha utilitzat els dos cognoms en les seves obres, i a la Viquipèdia també s'alternen les dues grafies. Ara bé, tant el nom de la seva pàgina web actual com el nom que apareix en els diferents volums de les seves obres completes no deixen marge al dubte: el cognom és Mello. De pas l'autor ens va respondre que no és parent del poeta João Cabral de Melo (aquest amb una ela), que curiosament també va ser diplomàtic a Barcelona, i amb el qual havia treballat. Respecte a la Viquipèdia, a banda de l'entrada catalana, sí que existeix la seva entrada en portuguès, tot i que no està enllaçada amb l'entrada catalana, probablement per la confusió amb el cognom.

En segon lloc, l'invers: ¿existeix o no? Nosaltres sabíem de l'existència del Dicionário catalão-português, però no estàvem segurs de l'existència del seu invers, el português-catalão. Agel de Mello no només ens ha confirmat que sí existeix sinó que ha tingut l'amabilitat de fer-nos-en arribar un exemplar des de Goiânia, la ciutat brasilera on resideix. Es tracta del volum XI de les seves Obras completas, enquadernat en tapa dura verda i amb un peu d'impremta amb una única paraula: Ars. Al llibre no hi apareix ni lloc ni any d'edició, tot i que és molt més recent que el primer de 1975. Aquest nou diccionari té una característica que no acabem d'entendre, la numeració de les pàgines, que van de la 318 a la 679. Aquesta numeració no és la continuació del català-portuguès, que acabava a la 282, ni es correspon a l'onzè volum d'unes obres completes amb numeració contínua. Per altra banda, creiem que aquesta nova obra utilitza el mateix corpus de termes que la primera. L'única diferència, a simple vista, és que els lemes del diccionari de 1975 estaven en negreta mentre que en aquest nou diccionari les entrades estan completament en rodona.

Finalment, vull aprofitar que parlo de la descoberta d'aquest nou bilingüe portuguès-català per referir-me breument a una nova obra de William Agel de Mello. Als vint-i-un diccionaris bilingües que portava confegits (recordem que és l'autor de diccionaris bilingües més prolífic del món) s'hi ha d'afegir ara el monumental Dicionário geral das línguas românicas (Goiânia: Kelps, 2009). En dos volums i més de dues mil pàgines, de Mello ha creat un repertori únic dins dels món dels multilingües. O algú coneix algun multilingüe recent on no aparegui l'anglès?


I atenció, tots els diccionaris (inclòs aquest darrer) de William Agel de Mello es poden baixar en una versió en pdf compactada, fet que prova que, a banda d'un important lexicògraf ens trobem davant d'algú que intenta posar totes les facilitats en la difusió de la seva obra. Moltes gràcies, Sr. de Mello!