"Joan Solà, de viva veu"

Dijous 3 de novembre de 2011

Acte d’homenatge a Joan Solà: «Joan Solà, de viva veu»

Per mitjà d’una selecció d’imatges, vídeos i textos de Joan Solà, en aquest acte, es retrà homenatge al lingüista, que va ser vicepresident de l’IEC des del 2009 fins que va morir, el 27 d’octubre del 2010. Hi participaran Salvador Giner, president de l’IEC; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC; Albert Soler, director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona; Jordi Suïls, director del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida, i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural. El Cor La Fontana, del qual Solà formava part, participarà també en aquest acte. Cal confirmar l’assistència abans del 30 d’octubre al telèfon 932 701 630 o a l’adreça sf@iec.cat.

Lloc: Sala Prat de la Riba de l’IEC

Hora: 18.30 hores

Organitza: IEC, Universitat de Barcelona, Universitat de Lleida i Òmnium Cultural

El somieig del Canigó

La noia d'aquesta imatge es troba gaudint d'un moment de relaxació ajaguda al llit. O és terriblement curta de vista, o ha aprofitat que tenia un diccionari sobre el rostre per fer una pausa en el seu quefer intel·lectual.

La fotografia és de Carme Puértolas i es troba en la coberta del Bocavulvari eròtic de la llengua catalana. Segles XVIII, XIX i XX (1990) de Pep Vila, una obra que recull mots i expressions del llenguatge eròtic català a partir de textos de la nostra literatura. Pertany a Edicions de la Magrana, tot i que, per a l'ocasió, com es pot veure a la coberta, es van rebatejar com a "La Marrana".

Fa pocs dies, un lector del bloc em va fer adonar que la model de la coberta sostenia un diccionari Canigó. Les lletres estan invertides (tota la imatge deu estar girada), però no hi ha lloc per al dubte: el motiu d'aquest agradable moment de relaxament és un diccionari Canigó català-castellà castellà-català de l'editorial Sopena, obra del terrassenc Pere Elies i Busqueta (1909-2002), que es publicà el 1975 en primera edició i es reedità repetidament.

Pere Elies, com a lexicògraf, també és autor d'El meu primer Sopena. Diccionari infantil il·lustrat (Barcelona: Sopena, 1968), el Diccionari Iter castellà-català catalán-castellano (Barcelona: Sopena, 1979) i del Nostre. Diccionari il·lustrat de la llengua catalana (Barcelona: Sopena, 1983); d'aquest darrer en vam parlar recentment.


Cobertes del Canigó de 1975 (com les de la fotografia)


Sobrecobertes del Canigó de 1975 (no apareixen a la fotografia)


Les relacions entre el Canigó i l'erotisme no acaben aquí. D'altres blocaires troben referències filogais en innocents il·lustracions com aquesta (p. 439 de la primera edició):





Hi ha dos aspectes més de la coberta de La Marrana que no desvetllaré aquí. Un perquè no el sé i l'altre perquè el trobareu fent clic a la paella (contingut només per a adults):



El que desconec és quin és l'altre llibre que acompanya el somieig de la model de la portada. El que es troba a tocar del coixí...

Lèxic en remull

Fotos de David Barbour

Disposat sobre una taula, el cadàver d'un diccionari de medicina obert mostra al mig un gran forat circular. Just a sota, dins d'una gerra de vidre amb aigua floten definicions retallades del mateix diccionari. També floten dins de vells tubs d'assaig Pyrex.

Diu un intèrpret més autoritzat que un servidor que l'autora d'aquesta instal·lació, Cindy Stelmackowich, critica la deshumanització de la ciència mèdica actual retallant definicions de lèxic de parts del cos humà i posant-les en remull. Atacant el llenguatge objectiu dels diccionaris mèdics, sembla ser que posa en qüestió l'autoritat mèdica. L'obra de les dues primeres imatges és del 2002 i s'anomena Submerged; les altres dues imatges, de 2002-2004, són de l'obra Suspending the laws of medical practice.

"Whether tracing emotional and personal histories against the languages of medical objectivity, or suspending actual dictionary definitions of body parts, these works beckon us to reconsider the authority of medical texts and their orders of objective knowledge."

Esquarterament lexicogràfic barrejat de crítica social. No hem identificat el cos de la víctima. Més detalls del doble crim (perforació i mutilació múltiple) a la Revue d'art canadienne.

Publicitat del Fabra de 1931

Anunci del Fabra per fascicles a la revista D'Ací i d'Allà
de desembre de 1931 (núm. 168, penúltima pàgina)

Anunci del Fabra en un sol volum a la revista D'Ací i d'Allà
d'abril de 1933 (núm. 172)

Anunci del Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana
de Salvat (4 vol., 1930-1935) a la revista D'Ací i d'Allà de
desembre de 1933 (núm. 175)

En aquesta època, l'editor de la revista D'Ací i d'Allà era Antoni López Llausàs, qui també edità el diccionari Fabra; el director literari era Carles Soldevila i el director artístic era l'estudi Frisco-Llovet, que també signa (intercanviant l'ordre dels cognoms) el segon i el tercer d'aquests anuncis. El segon d'ells es pot veure, versió cartell, a la botiga actual de la Llibreria Catalònia de Barcelona, llibreria també fundada per López Llausàs.

Abecedari Braille de 1931

Fa 70 anys, quan el Fabra començava a distribuir-se en fascicles, des de la Impremta especial per a cecs de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona s'imprimia un Abecedari català en relleu tipus "Braille" i usual.

S'entén per anagliptografia l'elaboració de caràcters visuals que combinen les lletres en relleu i la lectura visual. Aquesta obra que presentem mostra les lletres i altres caràcters en la seva forma "usual" i en codi Braille.

El codi Braille combina punts en relleu en diferents posicions. La mida de cada signe està dissenyada per ser captada perfectament pel capciró del dit. És un precedent vuitcentista dels sistemes binaris que s'usarien en la invenció dels ordinadors.

L'alfabet Braille combina 6 punts en dues columnes de 3, jugant tant amb la seva presència com amb la seva absència i aconseguint 64 combinacions possibles. Es llegeix primer la columna esquerra i després la dreta, i sempre de dalt a baix. En el full imprès de l'alfabet (segona imatge), les lletres s'agrupen en grups de 10, ja que de la A a la J (s'anomena el grup bàsic) només s'utilitzen els punts superiors: 1, 2, 4 i 5. En el segon grup (i línia), de la K a la T, s'utilitzen els punts del grup bàsic més el punt 3. En la tercera línia, de la U a la Z, s'afegeixen els punts 3 i 6 al grup bàsic.

L'obra que presentem consta de 4 plecs de paper dur, gruixut i pautat (16 pàgines) impresos per la banda inversa (com si fos un mirall), amb un total de 7 cares impreses (les de les il·lustracions). Hi trobem l'alfabet (incloses ce trencada, vocals amb dièresis i ela geminada), les vocals accentuades, els signes de puntuació, els nombres cardinals i ordinals, els signes matemàtics i d'altres signes especials.

La impremta va ser un dels tallers més importants i rendibles de la Casa Provincial de Caritat, un establiment mig benèfic mig escola d'oficis, que funcionà des de 1802 a 1957. Actualment és la seu del CCCB.

Coberta de l'edició castellana de la mateixa obra, amb el segell de la copisteria i impremta especial per a cecs:

Seccions de caixes i de màquines de la impremta de la Casa Provincial de Caritat:

El Fabra de 1931

Gràcies, Xavier

El Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra és de 1932. ¿O no del tot?*

Poc s'esperava —i mai oblidarà— qui escriu aquestes ratlles la trucada que va rebre el migdia del 31 de juliol de 2011, mentre dinava amb família i amics vendrellencs al restaurant L'àncora, just a una punta del passeig marítim de Calafell: l'amic Xavier Caballé, el bibliòfil del Diari d'un llibre vell, en la seva habitual visita dominical al mercat de llibre vell de Sant Antoni, havia localitzat una edició del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra de 1931!

Perquè qui escriu aquestes ratlles sabia de l'existència d'aquest llibre, i n'havia vist imatges —de l'exemplar de Jordi Mir segons em comunicà en Joan Solà—, en la reedició del Fabra del 2007, al volum 5 de les Obres completes, però mai havia tingut ocasió de veure i tocar aquesta raresa de la bibliografia lexicogràfica catalana. En aquest mateix bloc n'havia parlat en diferents apunts (27/9/10, 05/1/09, 19/12/07).

La primera notícia que vaig tenir sobre l'edició en fascicles em va venir l'any 2007 de la mà de Miquel Colomert i Planagumà, de la Llibreria Catalònia, qui en recordava un anunci a la revista D'ací d'allà. Aquesta revista l'editava el mateix que va fundar la llibreria Catalònia i que va publicar el diccionari Fabra, Antoni López Llausàs. La venda per fascicles es va fer per subscripció, des de principis de novembre de 1931. De la primera edició se'n van vendre uns 18.000 exemplars —desconeixem si aquesta xifra inclou fascicles i edicions en un volum o bé només una de les dues modalitats. Van ser 19 fascicles quinzenals, que feien 14x19, d'unes 100 pàgines —la numeració arriba a 1.782 però hi ha fulls preliminars—, i que costaven 2,50 pessetes cadascun. Quan s'acabà l'edició en fascicles, el 30 de novembre de 1932, l'editor envià als subscriptors un altre primer plec de vuit fulls —per substituir el primer plec de quatre fulls del 31—, amb la portada del 32, com consta a la clàssica primera edició en un sol volum. Aquest canvi de plec inicial és el responsable que l'edició de 1931 sigui molt rara —crec que només es troba en col·leccions privades. A banda d'això, l'editor demanava als subscriptors de fer-li arribar els plecs 19, 40, 56 i 80 per reemplaçar-los, ja que hi constaven errades greus.

Una mostra del fet diferencial del Fabra de 1931:

- La portada. A banda de la diferent tipografia, trobem diferències en l'explicació de l'autor (el 32 s'afegeix que Fabra és professor de català a la UB) i en la data del peu d'impremta.




- "Advertiment". Dues pàgines inicials que només apareixen a 1931; el 1932 es canviaren per un "Prefaci" de cinc pàgines i unes "Instruccions per al maneig del diccionari" de cinc pàgines. En l'advertiment s'indica el caràcter provisional de la publicació per fascicles, la impaciència que la motiva i el pla global de l'obra, amb les diferents parts que es presentaran al final.




- "Llista de les principals abreviatures" en un full el 1931 i "Llista d'abreviatures" en dos fulls el 1932. Una provisional i l'altra definitiva.





- Exemple de petites diferències a l'interior: l'entrada "calent" a 1931 i "calent -a" a 1932:






Per acabar, unes imatges de l'exemplar: del llom i de l'estoig que li ha fet a mida una monja cistercenca del monestir barceloní de Santa Maria de Valldonzella, on també fan treballs artesanals d'enquadernació.








* A les Actes del II Col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabrà", Joan Solà, parlant de l'edició de les obres completes de Fabra, escriu: "El Diccionari general de la llengua catalana (1931-1932)".