19 de desembre de 2007

Les noces de platí del canemàs (IV)


Alguns preus del Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra de 1932:
  • 2,50 ptes. valia cada fascicle (des de l'any 1931 i per subscripció). Només sabem que van fer d'uns 20 fascicles (serien 50 ptes. en total) a 25 fascicles (serien 62,50 ptes. en total).
  • 65 ptes. valia al comptat i relligat l'any de publicació (1932).
  • 75 ptes. valia a terminis i relligat l'any de publicació (1932).
  • De 4.492 ptes. (27 €) a 14.974 ptes. (90€) pots pagar avui per la primera edició a Abebooks.

D'altres preus: la darrera edició del DGLC (1994) costa 30€. El DIEC1 (1995) té un preu actual de 53€, mentre que el DIEC2 (2007) val 67€.

7 comentaris:

  1. Conclusió: la lexicografia serà la pròxima excusa del ministre Solbes per explicar l'augment abusiu de preus.

    No sé si Pompeu Fabra era poc amic de les dones, però es veu que deixava unes propines molt generoses. Així estem.

    ResponElimina
  2. He buscat per Internet la inflació històrica de Catalunya des de l'any 32 però no he tingut sort.
    El que sí és palès és que a les llibreries de vell els preus fluctuen més que a la NYSE.

    (encara no m'he refet del tema Bruni.)

    ResponElimina
  3. Podem afirmar que el Sr, Pompeu Fabra, té amb valtros el 1er club de fans, quin "carinyo" que li teniu

    salut

    ResponElimina
  4. Bé, molt molt de carinyo al pobret Pompeu no li tenen per aquí...ara es tracta de treure la pols a la cobdícia del mestre: un 15%!! de recàrrec als pobres cobejosos de cultura que no podien pagar de cop i havien de fer-ho a terminis...si és que no hi ha un pam de net...

    Per cert, puigmalet, quelqu'un m'a dit, que això de la Bruni et passa per aficionar-te a la música de sala d'espera de dentista.

    ResponElimina
  5. Reusenc, et contesto amb allò que escriví Josep Pla l'any 48 quan Fabra morí:

    "Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible. En aquest sentit, no hi ha ningú més que s'hi pugui comparar. El destí de Fabra ha estat únic, gloriós, exclusiu. Feia molts anys, feia moltes dotzenes d'anys, que no s'havia produït en el nostre país un cas semblant. En el nostre temps concretament totes les empreses de caràcter col·lectiu i els homes que s'hi posaren davant tingueren un destí mancat, foren emportats avall per una catàstrofe sense precedents. De l'inenarrable, fabulós naufragi, només queda dempeus una obra i una figura: la figura i l'obra de Pompeu Fabra."

    .com, amb la Bruni pots esperar al dentista (i relaxar-te), anar pel metro (i evadir-te) o mirar el cel estrellat (i somiar); en canvi, si escoltes els Múm et poses dels nervis a tot arreu...

    ResponElimina
  6. Gràcies per l'abraçada, Puigmalet. És curiós comprovar com a través d'Internet pots crear xarxes de complicitat i empatia. I això que no sé 'quina veueta fas'.

    Així que estàs engripat? Jo ja estic de vacacions. A vore si demà tinc temps de navegar per aquests mons de déu.

    Això "que el Pàmies no té, encara"... hehe

    ResponElimina

Quelcom a dir?