Un lexicògraf en el seu element natural: rodejat de diccionaris i de cèdules, les fitxes que s'utilitzaran per a la confecció de l'obra.
PS (1/1/08):
Fa tres dies es cremà a Sants un bloc de pisos. En un d'ells, el despatx del Sr. Lluís Serra que, salvant els anys, i com el meu germanet ha descobert, guarda certes similituds. El seu tràgic estat fa esgarrifar. Aviam si aquests llibres, i els seus curosos amos, troben aviat un altre lloc acollidor.
PS (1/1/08):
Fa tres dies es cremà a Sants un bloc de pisos. En un d'ells, el despatx del Sr. Lluís Serra que, salvant els anys, i com el meu germanet ha descobert, guarda certes similituds. El seu tràgic estat fa esgarrifar. Aviam si aquests llibres, i els seus curosos amos, troben aviat un altre lloc acollidor.
Entrades
tot un personatge aquest Sanchis, una salutació de part nostre a tan culte blog
ResponEliminaDe culte el just, reusenc! Bona entrada d'any!!
ResponEliminaQuin un aquest Sanchis aparegut a aquest blog tan coulomb!
ResponEliminaConec a altre Sanchís,molt més destacable i erógena que aquest Manuel, és dita Sílvia, i qui hagi sucumbit a alguna de les seves festes segur que és del meu parer: qui hagi caigut que ho manifesti, o que calli i el matin per sempre!
ResponEliminaUi, l'alcohol...
ResponEliminaEl DCVB el començà mossèn Alcover. L'any 21 el comença a ajudar Francesc de Borja Moll. Alcover mor l'any 32. L'any 43 comença la col·laboració de Sanchis Guarner. Anna Moll també hi participà estretament.
Els deu volums es publicaren entre 1926 i 1962. L'obra lexicogràfica més important d'Europa, diuen.
Puigmalet, i l'ordinador? Que no tenia ordinador, aquest home?
ResponEliminaEt robo l'arbre de Nadal.
I bon any a tots!
Il est revenu! Comment ça va?
ResponEliminaL'arbre ja era furtat, company!
Bonne année a vos també!
Puigmalet... no és Anna Moll, sinó Aina Moll ;)
ResponEliminaSegur que totes aquestes eminències que esmenteu, per accedir als seus estudis, no feien passar pels tràngols de seguretat a què ens sotmet el propietari d'aquest bloc.
ResponEliminaEncara rai que no ens fa pagar, del pal SGAE.
Bon any, Puigmalet!
he he he
Rico i Solà a Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica s'hi refereixen com a Anna Moll Marquès (i també parlen de sa germana Nina Moll Marquès). Però veig a la Viqui l'anomenen Aina; o sigui que et concedeixo l'esmena. ;-)
ResponEliminaTràngols de seguretat? Històries del blogger, imagino... La lexicografia obre els seus braços acollidors i maternals a tots els ignorants :-).
ResponEliminaA l'IEC surt com a Aina... i recordo que quan era Secretària de Política Lingüística a la Generalitat també tothom es referia a ella com a Aina.
ResponEliminaLa resposta la tenim al meu diccionari de capçalera, l'Alcover-Moll:
2. AINA
Nom propi de dona (Mall.); cast. Ana.
Fon.: áјnə (tota Mallorca).
Intens. afectius:—a) de simpatia: Aineta, Ainona, Ainons;—b) pejor.: Ainota, Ainot.
Etim.: del llatí Anna (V. Anna).
Xavier, quan fa la teva capçalera? Dos metres? ;-)
ResponEliminaDéu meu, quina eficiència investigadora...
ResponElimina