27 de setembre de 2010

1,2,3,19 (o la primera edició del Fabra)

Si la primera impressió és la que compta, quan ens referim al Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra la dita es complica. La majoria de llibres no presenten gaire problema quant a les primeres edicions, que són fàcilment identificables i, sovint, molt cobejades pels lletraferits. El cas del Fabra és tota una altra història, en quatre episodis més o menys clars: 1, 2, 3, 19, que passo a relatar.

1. En un sol i únic volum coneixem la majoria, sigui en cobertes marrons o vermelles, la primera impressió del Fabra, la de la Llibreria Catalònia, enllestida el 30 de novembre de 1932 (data del colofó). Una edició que és encara avui en dia fàcilment localitzable en biblioteques i llibreries de vell.



2. En dos volums consta la primera edició a la "Bibliografia de Pompeu Fabra" que es publicà a la pàg. 37 de Destino (núm. 1586, 24 de febrer de 1968), un número dedicat al centenari del naixement del mestre. Una de dos: o qui va redactar la informació tenia a mà una edició dels fascicles originals que algú havia enquadernat en dos volums, o bé algú va partir en dues parts una primera edició d'un sol volum. La tercera opció, l'error en la informació de Destino.


3. Del Fabra en tres volums ja n'havia parlat abans a cal Gazo, gràcies a un amable lector del bloc. Igual que en el cas anterior es pot tractar d'una enquadernació personal dels fascicles originals o bé la tripartició d'un sol volum de 1932. Una tercera possibilitat se m'escapa i aquí no hi ha espai per a l'error: el Fabra tripartit (A-C/D-M/N-Z) existeix.



19. Finalment, l'origen. El primer Fabra de tots es va publicar en dinou fascicles, entre novembre de 1931 i novembre de 1932. El primer plec (de quatre fulls) del primer fascicle portava la data de 1931. Quan s'acabà l'edició en fascicles, l'editor substituí aquest primer plec per un altre de vuit fulls amb l'any 1932, com consta a la clàssica edició en un sol volum. Més informació a la "Nota dels directors", que són Jordi Mir i Joan Solà, del vol. 5 de les Obres completes de Fabra (2007). Dels fascicles, que eren quinzenals, se'n van vendre uns 18.000 exemplars.



Fins aquí, per ara, la petita, però complexa, història de la primera edició del Fabra, aquell canemàs que pretenia "ésser normatiu" i ho va ser durant més de seixanta anys. I dic "per ara" perquè sospito que, anys a venir aquesta troca, lluny de desfer-se, potser encara s'enreda més.

11 comentaris:

  1. Gazo,

    Me'n vaig a la Fira del Passeig de Gràcia a veure si trobo fascicles del Pompeu per vendre'ls.

    ResponElimina
  2. Veig que no me'ls podré vendre i aprendre una mica més del Mestre!

    ResponElimina
  3. ¿No els has trobat? Això és que no has buscat bé.

    ResponElimina
  4. Una prova concloent per a poder afirmar que hi vagi haver edicions en dos i tres volums seria trobar, en els exemplars existents que consten de més d'un volum, cobertes o pàgines de títol específiques en cadascun dels tres volums. Fins ara, sembla que tot el que sabem de l'exemplar/edició en dos volums és la notícia de Destino i la fitxa catalogràfica b1717342 de la Biblioteca de Catalunya (que suposem que deu ser l'exemplar en què es va basar l'autor de la bibliografia de Destino). Caldrà examinar aquest exemplar per a esvair els dubtes (o multiplicar-los, qui sap). De l'exemplar/edició en tres volums, malgrat que fins ara només tenim per aquest bloc imatges dels lloms, sembla que l'autor del bloc deu poder tenir la manera de preguntar al propietari aquesta mena de detalls (o que el mateix propietari ho faci saber directament al bloc).

    D'antuvi, sembla poc probable que l'editorial es dediqués a fer edicions en més d'un volum, si considerem el cost que té l'enquadernació tenint en compte el gruix final dels volumets resultants. Però no es pot descartar, com a fórmula per a eixamplar compradors, encara que si hagués estat així potser hi hauria en circulació (o a les biblioteques) uns quants exemplars més dels que ara coneixem.

    En tot cas, no seria del tot concloent que no es trobin unes suposades cobertes o pàgines de títol corresponents als diferents volums, ja que podien haver existit i que haguessin desaparegut. El fet que manquin ara només dóna més força a la suposició que, com ja es planteja a l'apunt, es pugui tractar simplement d'enquadernacions particulars dels fascicles o bé d'exemplars prèviament espatllats. Però qualsevol nova dada pot variar aquest panorama misteriós.

    ResponElimina
  5. El de la tapa marró té la signatura d'en Josep Plà?

    ResponElimina
  6. Hi ha problemes amb els comentaris.

    Reprodueixo a continuació un comentari que ahir em va enviar el meu apreciat lector anònim i que no hi ha manera que es publiqui:

    anònim ha deixat un comentari nou al vostre missatge "1,2,3,19 (o la primera edició del Fabra)":

    La prova concloent per a confirmar que hi vagi haver tirades de la primera edició en més d'un volum seria l'existència de cobertes o pàgines de títol originals de l'editor i específiques per a cada volum.

    Per a això només cal examinar l'exemplar en dos volums segons el registre b1717342 de la Biblioteca de Catalunya (que deu ser el que esmenta la bibliografia de Destino) i demanar al propietari de l'exemplar en tres volums si pot confirmar l'existència d'aquestes cobertes o pàgines de títol.

    El fet que els dits exemplars no conservessin unes tals cobertes o pàgines de títol no seria concloent per a descartar la possible existència de tirades en més d'un volum (les cobertes o les pàgines de títol podien haver existit però es poden haver perdut), si bé donaria més peu a pensar que es tracta d'exemplars relligats pel propietari (sigui a partir de fascicles, sigui a partir d'exemplars espatllats). Aquesta darrera tesi es pot veure reforçada pel fet que no se'n coneguin més exemplars i perquè des del punt de vista editorial no és gaire clar que surti a compte fer tirades en tres volumets d'un llibre que es pot vendre en un sol volum, si no és que amb aquesta operació s'aconsegueixi captar un nombre considerable de compradors.


    Aprofito per respondre, tot esperant que aquest problema amb els comentaris no sigui l'inici de l'apocalipsi blocaire:

    Desconeixia aquest exemplar en dos volums de la BC, que ben bé pot ser el que citen a Destino, tot i que és estrany que l'any 68 un redactor d'una bibliografia fabriana no estigués familiaritzat amb l'edició habitual del Fabra, en un sol volum. La teva informació confirma que no es deu tractar d'un error, i que el Fabra en dos volums també existeix.

    Quant al tripartit, el seu propietari m'havia comentat que li semblava exactament igual al d'un sol volum. I el peu d'impremta era de 1932.

    Continuarem investigant...

    ResponElimina
  7. Ja has mirat a la Fira del Passeig de Gràcia? Se'm fa estrany que no n'hi hagi cap exemplar en venda.

    ResponElimina
  8. Ja he arreglat el problema amb els comentaris anònims (gràcies, víctor!). Crec que si blogger detecta anònims amb enllaços els considera correu brossa. Per sort es poden recuperar i publicar. Tot sigui això!

    ResponElimina

Quelcom a dir?