El Fabra de 1931

Gràcies, Xavier

El Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra és de 1932. ¿O no del tot?*

Poc s'esperava —i mai oblidarà— qui escriu aquestes ratlles la trucada que va rebre el migdia del 31 de juliol de 2011, mentre dinava amb família i amics vendrellencs al restaurant L'àncora, just a una punta del passeig marítim de Calafell: l'amic Xavier Caballé, el bibliòfil del Diari d'un llibre vell, en la seva habitual visita dominical al mercat de llibre vell de Sant Antoni, havia localitzat una edició del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra de 1931!

Perquè qui escriu aquestes ratlles sabia de l'existència d'aquest llibre, i n'havia vist imatges —de l'exemplar de Jordi Mir segons em comunicà en Joan Solà—, en la reedició del Fabra del 2007, al volum 5 de les Obres completes, però mai havia tingut ocasió de veure i tocar aquesta raresa de la bibliografia lexicogràfica catalana. En aquest mateix bloc n'havia parlat en diferents apunts (27/9/10, 05/1/09, 19/12/07).

La primera notícia que vaig tenir sobre l'edició en fascicles em va venir l'any 2007 de la mà de Miquel Colomert i Planagumà, de la Llibreria Catalònia, qui en recordava un anunci a la revista D'ací d'allà. Aquesta revista l'editava el mateix que va fundar la llibreria Catalònia i que va publicar el diccionari Fabra, Antoni López Llausàs. La venda per fascicles es va fer per subscripció, des de principis de novembre de 1931. De la primera edició se'n van vendre uns 18.000 exemplars —desconeixem si aquesta xifra inclou fascicles i edicions en un volum o bé només una de les dues modalitats. Van ser 19 fascicles quinzenals, que feien 14x19, d'unes 100 pàgines —la numeració arriba a 1.782 però hi ha fulls preliminars—, i que costaven 2,50 pessetes cadascun. Quan s'acabà l'edició en fascicles, el 30 de novembre de 1932, l'editor envià als subscriptors un altre primer plec de vuit fulls —per substituir el primer plec de quatre fulls del 31—, amb la portada del 32, com consta a la clàssica primera edició en un sol volum. Aquest canvi de plec inicial és el responsable que l'edició de 1931 sigui molt rara —crec que només es troba en col·leccions privades. A banda d'això, l'editor demanava als subscriptors de fer-li arribar els plecs 19, 40, 56 i 80 per reemplaçar-los, ja que hi constaven errades greus.

Una mostra del fet diferencial del Fabra de 1931:

- La portada. A banda de la diferent tipografia, trobem diferències en l'explicació de l'autor (el 32 s'afegeix que Fabra és professor de català a la UB) i en la data del peu d'impremta.




- "Advertiment". Dues pàgines inicials que només apareixen a 1931; el 1932 es canviaren per un "Prefaci" de cinc pàgines i unes "Instruccions per al maneig del diccionari" de cinc pàgines. En l'advertiment s'indica el caràcter provisional de la publicació per fascicles, la impaciència que la motiva i el pla global de l'obra, amb les diferents parts que es presentaran al final.




- "Llista de les principals abreviatures" en un full el 1931 i "Llista d'abreviatures" en dos fulls el 1932. Una provisional i l'altra definitiva.





- Exemple de petites diferències a l'interior: l'entrada "calent" a 1931 i "calent -a" a 1932:






Per acabar, unes imatges de l'exemplar: del llom i de l'estoig que li ha fet a mida una monja cistercenca del monestir barceloní de Santa Maria de Valldonzella, on també fan treballs artesanals d'enquadernació.








* A les Actes del II Col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabrà", Joan Solà, parlant de l'edició de les obres completes de Fabra, escriu: "El Diccionari general de la llengua catalana (1931-1932)".