17 octubre de 2011

Abecedari Braille de 1931



Fa 70 anys, quan el Fabra començava a distribuir-se en fascicles, des de la Impremta especial per a cecs de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona s'imprimia un Abecedari català en relleu tipus "Braille" i usual.



S'entén per anagliptografia l'elaboració de caràcters visuals que combinen les lletres en relleu i la lectura visual. Aquesta obra que presentem mostra les lletres i altres caràcters en la seva forma "usual" i en codi Braille.



El codi Braille combina punts en relleu en diferents posicions. La mida de cada signe està dissenyada per ser captada perfectament pel capciró del dit. És un precedent vuitcentista dels sistemes binaris que s'usarien en la invenció dels ordinadors.



L'alfabet Braille combina 6 punts en dues columnes de 3, jugant tant amb la seva presència com amb la seva absència i aconseguint 64 combinacions possibles. Es llegeix primer la columna esquerra i després la dreta, i sempre de dalt a baix. En el full imprès de l'alfabet (segona imatge), les lletres s'agrupen en grups de 10, ja que de la A a la J (s'anomena el grup bàsic) només s'utilitzen els punts superiors: 1, 2, 4 i 5. En el segon grup (i línia), de la K a la T, s'utilitzen els punts del grup bàsic més el punt 3. En la tercera línia, de la U a la Z, s'afegeixen els punts 3 i 6 al grup bàsic.



L'obra que presentem consta de 4 plecs de paper dur, gruixut i pautat (16 pàgines) impresos per la banda inversa (com si fos un mirall), amb un total de 7 cares impreses (les de les il·lustracions). Hi trobem l'alfabet (incloses ce trencada, vocals amb dièresis i ela geminada), les vocals accentuades, els signes de puntuació, els nombres cardinals i ordinals, els signes matemàtics i d'altres signes especials.



La impremta va ser un dels tallers més importants i rendibles de la Casa Provincial de Caritat, un establiment mig benèfic mig escola d'oficis, que funcionà des de 1802 a 1957. Actualment és la seu del CCCB.



Coberta de l'edició castellana de la mateixa obra, amb el segell de la copisteria i impremta especial per a cecs:



Seccions de caixes i de màquines de la impremta de la Casa Provincial de Caritat:


6 comentaris:

  1. T'ha costat arrencar però un gran llibre en tots els sentits!

    ResponElimina
  2. Conservo la feliç memòria de l'instant en què un cec de naixement, però amb dues carreres, va llegir els breus textos cosmològics que jo havia escrit en braille. I res de màquines, amb la pauta típica de 28 caràcters per rengle i punxó!
    Em sobta -tal vegada sigui un efecte fotogràfic-, l'aparença de l'alfabet sencer en revers; tot i que el braille sempre sigui un batibull de joc entre dret i revés.

    ResponElimina
  3. Ara que he llegit aquest esplèndid apunt em pregunto si existeixen diccionaris en Braille. Almenys no em sona que n'hi hagi cap en català, tot i que semblaria plausible que n'hi hagués. En tens cap notícia, mestre?

    ResponElimina
  4. Havia transcrit llibres per a l'ONCE fa mooooolts anys i vaig aprendre els rudiments del Braille. Era una mica mñes complicat, perquè havíem de transcriure llibres de matemàtiques o de grec. La màquina d'escriure en Braille també era una delícia! Quins records!

    ResponElimina
  5. Clidice: Jo també ho trobo. Tot i que en aquest cas, el millor sentit per copsar-ne la bellesa és el tacte.

    Pisco: Fa només 16,5 x 13,5. Ha anat bé que diguessis que és un gran llibre, per deixar constància de la mida. :)

    Girbén: És un llibre que un no sap si va dirigit als cecs o als vidents. Probablement als dos, però no és el normal, certament.

    Mauleta: Cap notícia, però m'has despertat la curiositat... Si obtinc algun resultat positiu ho compartiré!

    Parèmies: De traductor de Braille a paremiòleg digital. Una vida intensament lletraferida!

    ResponElimina

Quelcom a dir?