"É o catalão uma língua românica, tão independente como qualquer das suas co-irmãs: na Península Ibérica o português e o castelhano ou espanhol, em territorio da França o francês e o provençal - para citar apenas as que lhe são geograficamente mais próximas."
mb aquestes paraules comença la introducció, "Catalão, língua viva", del Dicionário catalão/português de William Agel de Melo (Goiânia: Oriente, 1975). És aquest un cas curiós de la lexicografia catalana: un diccionari català editat a més de vuit mil quilòmetres de les terres de parla catalana, a la brasilera ciutat de Goiânia. És un cas curiós però que té una senzilla explicació. L'autor d'aquest diccionari de catalão va néixer a Catalão. En aquest indret de Goiás (Brasil), fa uns quants segles, suposadament, es va establir un clergue d'origen català que hi feia negoci, produint queviures per als exploradors que anaven cap a les mines d'or de la Capitania de Goiás. D'aquí el nom.El prolífic escriptor i traductor Agel de Melo, català del Brasil (catalano és el gentilici en portuguès), és autor de 22 diccionaris, bàsicament repertoris bilingües entre el portuguès i la majoria de les altres llengües llatines. Una obra monumental (la més gran del món de diccionaris bilingües), entre la qual figura en un lloc d'honor aquest primer diccionari bilingüe català-portuguès. Advocat de formació i diplomàtic de carrera, de 1966 a 1969 va treballar com a vicecònsol brasiler a Barcelona. Aquests tres anys a Catalunya li desvetllaren l'interès per una llengua que no només aprengué, sinó que es decidí a difondre.
Fitxa bibliogràfica del volumLa llampant coberta reprodueix un mapa d'Europa (1670) del cartògraf holandès Frederik de Wit. A l'inici trobem una introducció d'Adriano da Gama Kury que situa el català entre les altres llengües romàniques: una breu història, el domini lingüístic, la vitalitat del moment... I tot seguit, els mots. El Dicionário catalão/português inclou més de 30.000 entrades, amb la categoria gramatical i la corresponent traducció al portuguès. Hi consten només les equivalències català-portuguès, no pas a l'inrevés.
Hi ha obres de la lexicografia catalana a les quals és difícil seguir-los la pista, malgrat que no són gaire velles. Aquest diccionari català-portuguès és una d'elles. Probablement la causa principal de la seva escassa difusió (no consta al repertori Els diccionaris catalans de 1940 a 1988 de M. Teresa Cabré i Mercè Lorente) es troba en el fet d'haver-se editat tan lluny.
En l'actualitat, disposem d'altres obres més actualitzades, com el Diccionari portuguès-català i català-portuguès de Clara Prat Turu (Pòrtic, 1982) i el Diccionari portuguès-català i català-portuguès de Manuel de Seabra i Vimala Devi (en dos volums, editats per Enciclopèdia Catalana el 1986 i el 1989, respectivament, i amb recents reimpressions).
Darrera pàgina del Dicionário, la zetaMés: Relações literárias entre a cultura portuguesa e a catalã / Relacions literàries catalanoportugueses
Entrades
Una troballa molt interessant aquest diccionari, així com la descoberta (per part meva) de la ciutat de Catalão i del senyor De Melo, m'impressiona que algú hagi pogut fer 22 diccionaris (aquest és el 13 de la seva llista i suposo que et guardes per un altre post el número 14 ;-D).
ResponEliminaLlegint la pàgina de la lletra Z, veig que el portuguès és força fàcil: Només cal afegir una "O" a les paraules acabades en consonant i deixar igual les altres (amb les excepcions necessàries, clar) :-DDD
Puigma,
ResponEliminaMolt bo aquest apunt i molt bona troballa! Això dels diccionaris veig que dona per molt...!
Per cert, aquest tal Melo era parent del Joao Cabral de Melo que fou poeta, cònsul a Barcelona i amic del Joan Brossa i la moguda intel·lectual de la Barcelona de Dau al Set?
Curiosa història i curiosa motivació. I si has nascut a Barcelona, de què has d'escriure? D'Amílcar Barca?
ResponEliminaNo Allau, de Lewis Carroll ;P molt interessant, m'encanta la història apresa així :)
ResponEliminaPere Llada: Entre tu i jo, però crec que el núm. 14 no existeix (o jo no l'he trobat...)
ResponEliminaPisco: No controlo la genealogia dels Melo, però és clar que són catalanòfils de mena. I també era diplomàtic! Vés a saber. Li preguntarem a ell, que és el millor que podem fer.
Allau: Si neixes a Barcelona i viatges a Alaska i fas un diccionari esquimal/català sempre tindràs un racó a cal Gazo.
Clidice: Jo tampoc sabia que existís Catalão. I també m'encanta aprendre-ho. :)
curiós, curiós... sempre ens sorprens amb coses ben interessants!
ResponEliminaMa-Poc: Home, sempre, sempre...
ResponEliminaJordi: Tu et saps vendre, nano! Llegirem, llegirem.
Una descoberta magnífica, no ja solament pel diccionari català-portuguès, sinó per la monumental obra completa de l'autor. I té encara molt més mèrit la troballa, senyor Puigmalet, perquè sembla que no n'hi ha exemplars a les biblioteques de per aquí (això també explica que passés per malla a Cabré i Lorente en el seu repertori). L'enhorabona! Ara només espero que el diccionari es pugui arribar a consultar algun dia a la pàgina web de l'autor, com ja es pot fer amb bona part de la seva obra.
ResponEliminaUna curiositat: malgrat que a la coberta del diccionari llegim "William Agel de Melo" (i a la Viquipèdia me li canvien "graciosament" el "de" per "do"), al web de l'autor llegim "William Agel de Mello": Una badada de l'editor del diccionari? Un cognom de grafia voluble i variable? Un autor amb dubtes existencials sobre el seu cognom? L'altra curiositat és que tingui una entrada a la Viquipèdia catalana i no en tingui en cap altra llengua (ni tan sols en la versió portuguesa). Que no saben qui és, els lusòfons? Ni tan sols al Brasil?
I ara un apunt final: sembla difícil que fos parent del poeta Joao Cabral de Melo Neto (en tot cas podrien ser parents llunyans, cosins valencians a tot estirar), aquest darrer va néixer a Perambuco, a més de 2.000 km de distància (en cotxe), segons Google Maps. És clar que avui 2.000 km no són res, oi? Una agradable passejadeta…
Benvolgut anònim:
ResponEliminaSi el vol consultar (vostè o qualsevol altre lector), me'l pot demanar, ja que vaig obtenir la gràcia de trobar-lo en una llibreria de vell de la vila de Gràcia.
Per altra banda, jo he escrit Melo perquè en el diccionari així apareix, però ja és ben estrany això dels cognoms volubles, tot i que quan parlem de lexicografia vuitcentista passen coses semblants.
Sobre el parentesc, li he escrit directament a l'autor per preguntar-li-ho (això i si existeix l'invers d'aquest diccionari, que ho dubto).
Si contesta, ho afegiré a l'apunt.
Molt amable per l'oferiment, com sempre.
ResponEliminaDe tota manera no caldrà perquè (rectificant l'afirmació que vaig fer en el comentari anterior), en cas de necessitat, segons el CCUC n'hi ha almenys dos exemplars a la Biblioteca de Catalunya (un dels quals procedent de la biblioteca de Jordi Pujol), un altre a la Universitat Autònoma de Barcelona i un altre a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (això sí: no en consta cap exemplar als catàlegs de lectura pública de Catalunya, Andorra, València, Aragó, les Illes o l'Alguer, ni als catàlegs de les universitats d'aquests territoris).
Esperarem amb candeletes la resposta del senyor William Agel de Melo/Mello.
Sort d'en Pujol, que al final no estem tan malament! :)
ResponEliminaMerci pels múltiples enllaços. Sou un crack!!
L'autor no respira, per ara. Deu estar immers en el 23è.
Gracias intiresnuyu iformatsiyu
ResponElimina