Perdre de vista el significat

"De tant en tant, convé donar un cop d'ull al diccionari: ja he escrit en d'altres ocasions que una societat comença a decaure de debò quan perd de vista el significat de les paraules. El diccionari, doncs, és oportú quan alguna situació propicia que aquest significat es difumini, es retorci o es perverteixi. I la situació en què es troba Catalunya sens dubte és immillorable per a predicadors, demagogs i altres malabaristes verbals."

Sebastià Alzamora

Aquest fragment forma part de l'article "Corruptors de paraules" de l'imparable Alzamora, publicat a l'AVUI el 29/10/09 (p. 2). L'escrit complet comença per les definicions de corrupció i corrompre del diccionari d'Enciclopèdia Catalana (el mateix que accepta bloc, dit sigui de passada). Com ens podem imaginar, les tres primeres accepcions del verb estan estretament relacionades amb les informacions que darrerament ens ofereixen els mitjans de comunicació. Darrerament ens informen d'allò que tothom sap que és el nostre pa de cada dia a les avançades democràcies de què gaudim. Però tot i que ara ens n'informin, tothom intueix també que alguns periodistes en saben molt més del que n'escriuen. Però no tots són Mark Twain, clar. En el seu article, Alzamora també consigna la quarta accepció del verb, en aquest cas, com a mostra de "masclisme rampant": "seduir (una dona)". El diccionari Fabra (1932) inclou l'exemple "corrompre la dona d'altri", entremig d'"un home corromput" i "corrompre un jutge amb diners". L'actual DIEC2 (2009) d'aquests exemples només manté el darrer. El més encertat dels tres, deuen pensar els lexicògrafs.

L'article d'Alzamora va acompanyat de la inspirada il·lustració que encapçala aquest apunt, obra d'Anthony Garner, un il·lustrador anglès de premsa, editorials i publicitat establert a Barcelona. La reproduïm amb el seu permís i perquè ens sembla tan encertada com l'exemple fabrià.