23 de novembre de 2009

Martínez de Sousa: del diccionari al manual

Dedicat a la Silvia Senz Bueno, blocaire multilingüe i especialista
en plantes, massatges i edició de llibres



Per als aficionats a la lexicografia (de tot hi ha d'haver en aquesta vida) hi ha alguns manuals imprescindibles escrits en castellà. Dos d'ells són obra del mateix autor: el bibliòleg, ortotipògraf i lexicògraf gallec José Martínez de Sousa ("Pepe" per als amics o "el azote de la Academia" per a d'altres, no sé si també amics). President d'honor de l'Asociación Española de Bibliología, ha estat també president de l'Associació Internacional de Bibliologia. Tot un expert en el món del llibre, vaja.



Primer va publicar el Diccionario de lexicografía práctica (Barcelona: Biblograf, 1995, dues edicions), un diccionari sobre diccionaris, un bucle lexicogràfic que va néixer del primer curs de postgrau de lexicografia impartit a la UB, l'any acadèmic 1992-1993. Martínez de Sousa, un dels directors del curs, tot i ser especialista en la matèria, va assistir a les diferents lliçons i va compilar els termes lexicogràfics que hi anaven apareixent. El resultat va ser "el primer diccionario que trata de recoger y definir o explicar voces y nombres del entorno lexicográfico". Es tracta d'un diccionari enciclopèdic i, a banda de conceptes teòrics i pràctics, no hi falten entrades dedicades a Antoni Maria Alcover, Maria Teresa Cabré, Joan Coromines, Pompeu Fabra, Joan Solà, etc.



Més recentment ha aparegut el Manual básico de lexicografía (Gijón: Trea, 2009), una actualització del diccionari anterior. L'obra ens acosta a la tècnica lexicogràfica: orígens, desenvolupament, conceptes principals, lexicògrafs il·lustres... Ningú millor que l'autor per parlar d'aquest obra nascuda per a ser una referència indiscutible dins d'aquest camp:
"Normalmente, la gente cree, por ejemplo, que un diccionario es un libro formado por una serie de artículos situados exclusivamente en orden alfabético de las voces o frases con que comienzan. Más difícil le parece definir una palabra, por simple que sea. Si lo intenta, casi seguro que fracasa. Los lexicógrafos se convierten, así, en brujos de la tribu para muchos consultantes de cualquier obra lexicográfica. He aquí, pues, que el universo lexicográfico al alcance de cualquier usuario de la lengua puede devenir fácilmente en algo sumamente complejo. [...] La presente obra tiene por objeto introducir al lector en los entresijos de una técnica científica llamada lexicografía y explicar qué es una obra lexicográfica (por ejemplo, un diccionario o una enciclopedia) y cómo se definen, manejan y emplean los términos que dan vida a esa técnica. Es decir, se trata de poner a disposición de cualquier lector aquello que a cierta distancia le parece raro o incomprensible."

Si voleu saber-ne més sobre aquest important lexicògraf castellà, no deixeu de visitar el seu divertit portal web: www.martinezdesousa.net. La triple imatge del lexicògraf pertany a una entrevista de la revista La linterna del traductor.


En anglès: Dictionary of lexicography de Hartmann i James (Londres: Routledge, 1998).

8 comentaris:

  1. El seu diccionari fa anys que el consulto. Un dels grans especialistes, sens dubte.

    ResponElimina
  2. Una amiga meva de Granada que el coneix de fa anys l'anomena "el maestro".

    ResponElimina
  3. No m'estranya. Sense conèixer-lo ja m'ho sembla a mi mateix.

    ResponElimina
  4. El Diccionario de Bibliología i ciencias afines ( "3ª edición, muy aumentada"), és un gran diccionari per aprendre moltes coses sobre Bibliologia i el món del llibre.

    ResponElimina
  5. Aquest no el conec però segur que així és, Xavier.

    ResponElimina

Quelcom a dir?