30 d’agost del 2010

Màrius Torres i Pompeu Fabra


Pertanyien a generacions diferents (quaranta anys els separaven), però es coneixien i s'admiraven. Probablement amb aquests tres moments n'hi ha prou per veure-ho:

Primer. Sabem que, des de 1940, diversos intel·lectuals catalans, exiliats a Prada i Montpeller i en unes condicions de vida gens agradables, es reunien i feien lectures de poemes de Màrius Torres. Entre ells, com podem llegir al magnífic Poesies de Màrius Torres (2010, edició a cura de Margarida Prats, p. 16), es trobaven Pau Casals, Antoni Rovira i Virgili, Clementina Arderiu, Carles Riba i Pompeu Fabra, que era amic personal d'Humbert Torres, el pare del poeta. I el que és tan o més important, li feien arribar a Màrius Torres, via epistolar, notícies d'aquestes trobades. Les opinions dels seus seguidors catalans a l'exili li servien a en Torres per a les constants tasques de revisió i tria de la seva obra poètica, en vistes a una edició que ell malauradament no veuria en vida.

Segon. Estant a Prada, Fabra s'assabenta, via Arnau Cortina, un batlle de Malgrat de Mar, de la mort del fill malalt del seu amic, a qui admirava com a escriptor. És llavors que li escriu aquestes sentides ratlles a Humbert Torres, publicades al catàleg de l'exposició sobre Màrius Torres que es va fer entre Lleida i Barcelona quan en feia 50 de la mort del poeta, els anys 1992-1993, així com al núm. 422 de Serra d'Or (febrer de 1995, p. 54). No està datada, però deu ser de finals de l'any 1942 o inicis de l'any següent (Màrius Torres moria al sanatori antituberculós de Puig d'Olena el 29 de desembre de 1942):

Estimat amic Humbert Torres,

L'Arnau m'ha donat la trista nova que el vostre fill Màrius és mort. Cregueu que prenc vivament part en el vostre dolor. M'afligeix, alhora que la mort del fill d'un amic caríssim, la pèrdua que amb aquesta mort prematura sofreixen les lletres catalanes. Estigueu segur que són molts els qui, com jo, comparteixen en aquests moments el vostre dolor: que això pugui contribuir a mitigar-lo!

Rebeu, estimat amic, vós i els vostres l'expressió del meu condol.

Pompeu Fabra,

Rue des Marchands, 15 (Prada)


Tercer, i darrer (gràcies, Pisco). L'escriptor i editor Joan Sales va ser el primer de publicar, a l'exili mexicà, l'obra poètica de Màrius Torres, cinc anys després de mort el poeta. L'any 1950 va sortir a la llum la primera edició a Catalunya, als "Llibres de l'Óssa Menor", i ell mateix va tenir cura de la tercera (1953) i la quarta (1964). Totes aquestes edicions es publicaren en vida de Pompeu Fabra, qui sabem que sentia predilecció especial per un poema de Torres, "Els núvols" (de setembre de 1938) i que, poc després de la mort del poeta, tot llegint els manuscrits de les poesies, va dir que "no serà possible d'ara endavant cap antologia lírica catalana digna de ser tinguda en compte si no hi figura aquest sonet". Aquests són els núvols del cel més blau i més pregon de Màrius Torres:

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquests matins

passen sense l'angúnia de cap ànima a dins...


Matins de març, on sembla que la vida comenci

i nosaltres tornem, verges en el silenci,


a l'esperança del primer dia del món!

Els núvols fan el cel més blau i més pregon.


Somnis de l'aigua! Entorn de la seva peresa,

l'aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,


un límit en l'atzur. Fàcil com la cançó

del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,


la seva ombra camina sobre l'aigua captiva

dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,


penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus

fan i desfan per sempre meravelles tan breus...



Aquest apunt forma part de l'homenatge blocaire a en Màrius Torres

promogut per la Carme Rosanas - Col·lecció de moments

14 comentaris:

  1. Bon dia! És bonic conèixer detalls biogràfics del Màrius Torres, i veure com Pompeu Fabra, que no només es dedicava a fer diccionaris, també valorava els escriptors de la literatura catalana del moment.
    Un bon homenatge, sí senyor!

    ResponElimina
  2. Gazo,

    Gràcies a tu per aquesta reconstrucció tan completa de la relació Pompeu-Màrius via el seu pare.

    ResponElimina
  3. Gràcies, per una participació tan maca i tan instructiva. M'ha agradat llegir tot això, que no sabia. Una abraçada.

    T'enllaço ala llista de blogs participants.

    ResponElimina
  4. Gràcies per fer-nos saber una mica més de Màrius Torres!

    ResponElimina
  5. Gent que es mereixia un homenatge, i tant!

    Però que sigui necessari que els fem perquè la gent no els oblidi, una llàstima.

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. Jo tampoc sabia això que expliques i ha estat bé solucionar aquesta mancança. ;-)

    ResponElimina
  7. Arnau Cortina va ser alcalde de Malgrat de Mar l'any 1930, en proclamar-se la República. Es va afiliar a ERC l'any següent, el 1931.

    ResponElimina
  8. Jo crec que el dia que fem un homenatge als Simpsons, també hi trobaràs una relació amb Pompeu Fabra. És pertot! :-)

    Cuida les floretes de casa!

    ResponElimina
  9. Després d'un mes de crisi, has entrat amb força...jo també he fet el meu homenatge!

    ResponElimina
  10. Arlequí: Els detalls biogràfics són sovint ben tràgics. Entre l'exili real d'en Fabra i l'exili de la malaltia d'en Torres, quin panorama!

    Pisco: Home, tant com completa... És una reconstrucció fragmentària, però suficient per entendre la relació, crec.

    Carme: Gràcies a tu per la magnífica inciativa! M'has d'explicar això de la foto de Llanars...

    Elvira: Gràcies a l'homenatge tots n'aprendrem molt més, de ben segur.

    Sànset: No tothom els oblida. No encara.

    Pere Llada: Segur que arribaré tard al teu enigma!

    Clidice: Encara no! Tècnicament falten 15 dies, però a vegades s'avancen els esdeveniments... I encara no tenim ni nom!!

    Kweilan: Gràcies a vós.

    Anònim: Merci per la puntualització. Tenia dubtes sobre el tema.

    Parèmies: Els Simpsons també han sortit a cal Gazo, però parlant del Bloomsday, no pas d'en Fabra. Encara.

    Zel: És una força que s'esvairà aviat quan arribi la nova floreta a casa. Què hi farem!

    ResponElimina
  11. Mgnífic i interessant post, pel qual te'n dono les gràcies.

    P.S. Com que he començat, com si diguéssim la casa per la teulada, he llegit el post posterior i no entenia què hi significaven els Simpson per entremig. :))

    ResponElimina
  12. Els Simpsons, aviat! Esperem l'ordre d'en Parèmies.

    ResponElimina

Quelcom a dir?