20 de novembre de 2012

Dia catosfèric de l’enigmatisador Pere Llada

Per molts anys, Pere Llada

"Em vaig convertir per a mi mateix en un gran enigma", escriu sant Agustí (Confessions, 4, 4, 9). La magna quaestio (gran enigma) agustiniana no sempre s'ha traduït per enigma; també per problema, qüestió i, fins i tot, angoixa o tortura. Així que resulta que l'home és un gran enigma per a si mateix. El d'Hipona té aquesta revelació després d'un fet tràgic que marca la seva vida, i que ara no desvetllaré (les Confessions requereixen paciència, com els bons enigmes, però paguen molt la pena). El que tampoc cal desvetllar, perquè és evident, és que en Pere Llada (també conegut com a Mac McAbeu), és mestre blocaire d'enigmes, a banda que també és un enigma per a la majoria de nosaltres, ja que s'emmascara sota vinícoles pseudònims. Avui en Pere fa anys, i alguns dels qui en portem alguns gaudint a estones dels seus enigmes hem pensat dedicar-li l'apunt. I el meu, esclar, implica rondar diccionaris.

Dins de l'entrada aenigma, atis del Diccionari llatí-català d'Enciclopèdia Catalana, trobem una primera accepció plena del sentit actual: "expressió obscura, endevinalla, enigma". El mot llatí és fill del grec aínigma (paraula ambigua), emparentat amb ainíssesthai (parlar de manera obscura) i aínos (faula, apòleg o moral que hom dedueix). Fins aquí cap enrere.

Coromines, a l'immens Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, recull una primera documentació catalana del mot, de mans d'un poema religiós del clergue Francesc Prats, dins del primer incunable mallorquí en llengua catalana, La contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist (1487):

La ombra se aparta - mostre's lo dia
exint lo Apol·lo sobre l'emispheri,
passa la ley vella - nexent lo Messia
Crist, Déu, qui l'anigma - de la prophecia
solta, la mort presa - ab gran vituperi,
de les quatre letres...

Origen etimològic, primera documentació en català... ¿i el primer diccionari català on apareix? Al Gazophylacium (1696) en Joan Lacavalleria no s'hi esmerça massa i soluciona l'entrada amb el simple equivalent llatí: aenigma, atis. Uns anys abans, en Pere Torra, al seu Dictionarium (1670) hi recull mínimament el significat, a banda de l'equivalent llatí: "sentencia obscura".

Enigma al Gazo



Enigma al diccionari d'en Torra

Tot plegat, re d'enigmàtic. Per no marxar amb les mans buides, hem hagut de recórrer a un dels diccionaris més estranys de la nostra llengua, el Diccionari suplement de tots los diccionaris publicats fins ara de la lléngua catalana d'una Societat de Literats. És una obra publicada el 1868 que posseeix el rècord de mots catalans obscurs per pàgina. A la pàg. 154, entre el nom d'una estrella de la constel·lació de Pegàs i el d'un arbust aromàtic de l'arxipèlag de les Moluques, se'ns apareix un verb que defineix a la perfecció allò que en Pere Llada fa tan bé. Es tracta d'enigmatisar: "convertir en enigma, parlar ab enigmas". Els enigmes sovint estan plens de detalls que cal matisar, i en això el blocaire de Xarel-10 també és un mestre. Pere Llada, a enigmatisar per molts anys!

Enigmatisar al Diccionari suplement


L'enigmàtic art de la Carme



6 comentaris:

  1. Moltes gràcies. És la primera vegada a la vida que algú m'anomena "enigmatisador". És una paraula rara i pel que veig treta d'un diccionari força estrany, per tant: M'AGRADA MOLTÍSSIM!!.
    Un magnífic regal d'aniversari, aquest mot i tot el post. Tornaré que ara només me l'he llegit per damunt i la teva feina demana una mica més d'atenció.

    ResponElimina
  2. Ostres... CATEGORIA!!!

    No puc més que deixar uns forts aplaudiments... A part que m'encanta la paraula! L'haurem d'utilisar!! :-))))

    ResponElimina
  3. :) Quin post més enigmàtic i molt maco... enigmatisador, enigmatisar... quines paraules més màgiques...

    ResponElimina
  4. Benvolgut enigmatisador: L'agraïment, com pots imaginar ha d'anar en molta part a la segona dels comentaristes... Ha estat un plaer aportar un granet de sorra per a una idea tan engrescadora.

    ResponElimina
  5. Responsable de l'assumpte: En Pere Llada ens té enigmatisats de fa temps, així que gràcies per haver pensat en aquesta història tan divertida.

    ResponElimina
  6. Carme: paraules màgiques i ben obscures per a nosaltres, actualment. Per sort tenim diccionars antics per recuperar-les (o simplement, per tafanejar-les).

    ResponElimina

Quelcom a dir?