Vent de futur

“A la proa del llenguatge hi ha escuma i turbulència,
més escuma com més corre el món,
com més gran el món més resistència;
a la proa del llenguatge les paraules ja no són
ni una plàcida rutina ni una amable confidència.

A la proa del llenguatge el món és nou,
la vida hi canta i el futur hi balbuceja,
els mots es fan batalla i enrenou
i la incertesa hi tempesteja.

Triar, buscar, adaptar, jutjar, discernir,
incorporar mots nous on xiuxiueja el destí,
tractar de convèncer els usuaris...
A la proa del llenguatge, si hi aneu, podreu sentir
quin vent de futur hi ha al fons dels diccionaris.

Poema "Terminologies" del sitgetà David Jou i Mirabent (L’èxtasi i el càlcul, Barcelona: Columna, 2002). Dedicat al Termcat, evidentment.

O també aquest altre dedicat a Joan Coromines: 

Etimologies

Cada paraula és un viatge en el temps; cada mot que ara dic va ser dit amb accents diferents:

de vegades el so d'una síl·laba s'obrí com un clar enmig d'un bosc i el vent hi plantà remolins palatals; de vegades un tro s'amagà en una lletra;

altres cops un accent s'enfosquí, com si l'ombra d'un núvol s'hi hagués aturat, i una vocal s'allargà com amb por de morir o de trobar consonants al darrere;

alguns sons s'extingiren i d'altres van créixer -fogall, averany, mercadeig, deixondir- fins a ser una música pròpia que anava adaptant al seu to els mots nouvinguts a la llengua.

I anava formant-se un nou ordre en la frase -una forma d'obrir-se la ment a la vida i al món, de fixar-se i de créixer en un flux de paraules.

Ah, que fascinant

haver preguntat a pastors, mariners, filadores, pagesos, els mots amb què deien i feien el món, el nom de muntanyes i pobles, de núvols i d'eines, els fràgils cognoms que perdem d'any en any,

i pujar tenaçment, d'indici en indici, aigua amunt de la història, als mots primitius, als prats o deserts dels orígens, a la glòria fontal del silenci!

Cada mot és un pou i és un cim, una espurna de llum, una onada que trenca en els llavis, feixuga de canvis i segles.