19 de març del 2015

La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria


 
El títol d'aquest apunt no és meu, sinó que és manllevat d'un magnífic article de Pere Montalat que aborda la qüestió de la font principal del diccionari Gazophylacium (1696) de Lacavalleria. Fa uns cinc anys vaig dedicar el centè apunt d'aquest bloc a explicar l'origen del seu nom, qüestió que engloba què és un gazofilaci i què és el Gazophylacium de Lacavalleria, l'únic diccionari de la nostra llarga història lexicogràfica, que sapiguem, que porta aquest mot al nom.

Recentment aquest obra ha estat objecte d'un detallat estudi per part d'en Pere Montalat, de les Oficines Lexicogràfiques de la Secció Filològica de l'IEC. Ningú millor que ell per fer-nos un resum de la seva feina: 
El propòsit d’aquest treball consisteix a evidenciar que la font principal del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria és el diccionari francès Le dictionaire royal augmenté, l’autor del qual és François-Antoine Pomey, publicat a Lió l’any 1671. L’acarament de les dues obres posa de manifest que Lacavalleria segueix de molt a prop el model francès, fet que explica l’origen dels nombrosos gal·licismes lèxics i sintàctics localitzats en el Gazophylacium per diversos lingüistes i lexicògrafs. Per tot plegat, es pot considerar que el Gazophylacium és una versió catalana d’aquella obra. Amb tot, Lacavalleria no es limita a traduir l’obra francesa sense més ni més, sinó que duu a terme una tasca considerable de selecció i adaptació del material lèxic del seu model i, entre d’altres aportacions, desenvolupa alguns aspectes de la tècnica lexicogràfica de Pomey.
El diccionari de Pomey en una edició de Lió de 1684

Tot un descobriment, el de Montalat, que, lluny de treure-li valor a l'obra, ens acosta al seu procés de creació per entendre-la millor. Aquest article forma part d'una recerca més àmplia sobre el diccionari Gazophylacium, dins d'una tesi doctoral de la qual esperem gaudir ben aviat. A banda de trobar-se en línia a l'enllaç indicat al principi, aquest article també apareix publicat en paper al núm. 25 (2015), ps. 7-27 de la revista Llengua & Literatura.

4 comentaris:

  1. Sembla que la "matèria francesa" és font d'inspiració de força lexicògrafs catalans! :)

    ResponElimina
  2. I tant. Fabra farà el mateix segles després amb el DGLC.

    ResponElimina
  3. Es tracta d'un descobriment importantíssim per a la història de la llengua catalana.

    Potser els diccionaris Alcover-Moll i Coromines serien els mateixos, però em fa l'efecte que la perspectiva sobre uns quants centenars de paraules catalanes seria ben diferent. Això obre les portes a una revisió del nostre lèxic.

    És d'agrair que un bloc tan magnífic com aquest s'hagi fet ressò d'una troballa tan important. Moltes gràcies per voler-ho compartir amb nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I per sort la troballa no queda aquí i ens els propers mesos/anys aquesta investigació ens aportarà més dades sobre aquesta època de la nostra llengua.

      Elimina

Quelcom a dir?