Aquesta còpia digital de la Plaga nueva y descomunal que amenaza al principado de Cataluña de D. F. R. y R. E. ha estat possible gràcies al permís de la Biblioteca de Catalunya, que ens ha cedit les imatges. De fa temps que es pot consultar a Internet una altra còpia digital de la Universitat de Wisconsin, però era incompleta, en mancar-li els fulls 30-31. Segons Marcet i Solà, hi ha tres exemplars coneguts d'aquesta obra: el de la Biblioteca de Catalunya, el de la Biblioteca de l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona (a la Casa de l'Ardiaca) i el de la Universitat de Wisconsin, a Madison, EUA.
L'obra parla d'una plaga de diccionaris que va tenir lloc a Catalunya el 1839. Concretament, aquest any es publicaren el Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá d'una Societat de Catalans (conegut com el quintilingüe), el primer volum del Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina de Pere Labèrnia i el Diccionario catalan-castellano de Magí Ferrer.
 |
| Els tres diccionaris protagonistes de la Plaga, de 1839 |
Aquest interessant pamflet de trenta-dues pàgines satiritza aquesta situació amb un diàleg entre tres advocats:
Matadams (del quintilingüe), Niusalabre (del Labèrnia) i Cabirol (del Magí Ferrer). Joan Solà, tant a A l'entorn de la llengua (1977: 137-139) com al segon volum del Marcet i Solà (1998: 637) proposa, i sembla coherent, que l'autor que s'amaga darrere aquestes inicials és el mercedari barceloní Fra Magí Ferrer i Pons (1792-1862). Dues raons avalen aquesta possibilitat: que coincideix la impremta de Pau Riera i que el Magí Ferrer és el diccionari que surt més ben parat al final del debat.
Entrades
Com sempre apassionant entrada al voltant de la llengua catalana, altra vegada, amb una valor històric innegable.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Merci, Jordi. És un text molt curiós. M'agradaria saber si altres llengües del món tenen publicacions d'aquest estil.
EliminaQuina sort poder tenir a l'abast d'un clic el text complet d'una de les publicacions més curioses i interessants de la història de la nostra lexicografia.
ResponEliminaI quina sort poder tenir el luxe d'un blog com aquest: si no existís caldria inventar-lo, però no seria el mateix sense el seu autor.
Per molts anys!
I quina sort tenir lectors de blocs com vosaltres: si no existissin, malament rai.
EliminaMoltes gràcies. Dels meus ja llunyans temps d'estudiant, havia tingut a la mà aquests tres diccionaris (i altres) i coneixia, via Joan Solà, l'existència de la 'Plaga descomunal', però no l'havia pogut llegir mai completa i ara podré. Totalment d'acord: el teu bloc és un luxe.
ResponEliminaM'alegra haver-te fet reviscolar aquells ja llunyans temps. I confiem que també desperti l'interès d'algun estudiant actual. Salut!
Elimina