Els inventors de diccionaris

Les inventeurs de dictionnaires. De l'eduba des scribes mésopotamiens au scriptorium des moines médiévaux de Jean-Claude Boulanger (Ottawa: Les presses de l'Université d'Ottawa, 2003)

Aquest voluminós llibre  (545 p.) tracta de la història dels diccionaris més antics, aquells que la gent encara no anomenava diccionaris, però que ja ho començaven a ser. Ls investigació, molt detallada, comprèn des del quart mil·lenni aC fins a l'any 1539, que es considera l'any de publicació del primer diccionari francès, el Dictionnaire françois-latin, contenant les motz et les manières de parler françois, tournez en latin de Robert Estienne. 5.000 anys d'història d'una de les més importants invencions intel·lectuals de la humanitat, a través de Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Roma i, finalment, Europa. La part final sobre lexicografia europea medieval és la més extensa de l'obra.

Boulanger mostra que l'aparició de diccionaries està lligada directament a la invenció de l'escriptura, que els diccionaris monolingües són previs als bilingües, que les primeres obres lexicogràfiques ja tenien principis metodològics d'elaboració, que la popularització de l'ordre alfabètic en els diccionaris no arriba fins al segle XVI o que els diccionaris europeus estan estretament relacionats amb els nacionalismes i l'intent d'estabilitzar llengües vernacles. 

Quant al cas català, no he trobat cap referència lexicogràfica concreta, però sí he trobat (p. 245) que es refereix a Catalunya com a gran exportadora de paper a Europa, a partir del segle XII.  

Com es pot veure, l'obra és molt interessant. Malauradament, crec que no és fàcil de trobar per les nostres llibreries, així que la vaig adquirir fa un temps per Internet a l'editorial, Les Presses de l'Université d'Ottawa.

Jean-Claude Boulanger (1946-) ensenyava lingüística a la quebequesa Universitat de Laval, d'on és professor retirat, i és especialista en lexicografia, normativa del francès i formació de paraules. Com a lexicògraf el seu interès principal és l'estudi de la història dels diccionaris. És el director editorial del Dictionnaire CEC jeunesse i del Dictionnaire québécois d’aujourd’hui (1992; 1993²), una adaptació qubequesa del Robert d’aujourd’hui. També va participar en el Dictionnaire bilingue canadien. Amb Monique C. Cormier i Aline Francoeur, el 2003 va dirigir un estudi sobre un dels principals diccionaris francesos: Les dictionnaires Le Robert : genèse et évolution.  I juntament amb Monique C. Cormier, va dirigir l'obra Les dictionnaires de la langue française au Québec : de la Nouvelle-France à aujourd’hui (2008).