Enguany, any 2013, a banda de ser any
Espriu, també és
any Joana Raspall. La poetessa santfeliuenca nascuda a Barcelona encara no ha complert el segle, però falten pocs dies per a l'efemèride. Joana Raspall Juanola potser és més coneguda per la dedicació a la poesia infantil i juvenil, però la seva tasca lexicogràfica, sempre realitzada en col·laboració amb altres autors, és molt digna de tenir en compte. Aquests diccionaris tenen el valor afegit de tractar aspectes de la llengua que no acostumem a trobar fàcilment en els diccionaris generals o en els bilingües: sinònims, locucions, frases fetes, homònims i parònims.
|
Edició de 1975 |
El primer diccionari que va escriure és el
Diccionari pràctic de sinònims catalans. Mots i frases, fet juntament amb en Jaume Riera i Sans (Barcelona: Miquel Arimany, 1972; 1979
2). L'obra recull unes 12.000 entrades i té un pròleg de l'editor. Pocs anys després aquesta obra s'amplià en el
Diccionari usual de sinònims catalans. Mots i frases (Barcelona: Miquel Arimany, 1975; 1982
2). Aquesta segona obra incorpora dues novetats principals: arriba a les 13.000 entrades, o sigui que augmenta en un miler de registres el cabal lingüístic de l'anterior, i porta una llista-índex de frases per a la recerca de sinònims. En aquestes dues obres, l'autora apareix com a Joana Raspall de Cauhé, adoptant el cognom del seu marit Antoni Cauhé, amb qui es casà el 1942. Sota el títol de
Diccionari pràctic de sinònims, el Grup 62 (educaula) en publicà l'any 2012 una edició revisada. D'aquesta darrera edició n'existeix una
versió digital per iTunes, iPhone, iPad... En Jaume
Riera i Sans és un filòleg i erudit medievalista de Sant Feliu de Llobregat (1941-), especialista en els jueus catalans, que treballà d'arxiver de la Corona d'Aragó.
|
1a edició de 1984 i 3a edició de 1997 de la primera part |
El següent diccionari que va escriure Joana Raspall, en col·laboració amb el professor Joan Martí, és potser el més conegut d'ells. Es tracta del
Diccionari de locucions i de frases fetes (Barcelona: Edicions 62, 1984; 1985
2 (reimpressió); 1986
3 (corregida i ampliada); 1989
4; 1991
5; 1992
6; 1995
7; 1996; 1997; 2002). Aquesta obra té unes 7.800 entrades i va ser la primera de la nostra llengua de tractar exclusivament aquest aspecte de la llengua. Té un pròleg d'Antoni Maria Badia i Margarit i va obtenir el premi Marià Aguiló de 1986. Les darreres edicions, com a mínim des de 1997, inclouen un índex de paraules-clau que no existia en les primeres. L'any 1995, Edicions 62 va separar la primera part del llibre, dedicada a les locucions i la va publicar de manera autònoma:
Diccionari de locucions (1995; 1996
2; 1997
3). I el mateix va fer amb la segona part de l'obra:
Diccionari de frases fetes (1996; 1997
2; 1998
3; 1999
4; 2001
5; 2003; 2009). El coautor d'aquesta obra és el filòleg Joan
Martí i Castell (Tarragona, 1945-), qui fou primer rector de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
|
1a edició de 1988 |
El darrer dels diccionaris de Joana Raspall, també en col·laboració amb el professor Joan Martí, és, a causa del seu caràcter més específic, el que ha tingut un recorregut editorial més curt. Parlem del
Diccionari d'homònims i parònims (Barcelona: Barcanova, 1988), amb un pròleg des de Basilea de Germà Colon. Recull unes 15.000 entrades. Quan va aparèixer era el primer diccionari dedicat a aquest tema en català i quasi en qualsevol altra llengua (Colon només troba dos altres exemples en francès i alemany). Recordem que els homònims són els mots que s'escriuen i sonen igual però tenen diferent significat (
frau: congost / engany) i que els parònims són els que també tenen significats diferents i s'escriuen de manera semblant (
simple i
ximple). Entremig hi ha els que s'escriuen de manera diferent però sonen igual (
badar i
vedar), els homòfons.
L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat conserva les fitxes originals del
Diccionari de locucions i frases fetes
i les dels altres diccionaris de Joana Raspall, uns documents d’arxiu que pertanyen al Fons Joana Raspall i
Juanola.
Company, has contextualitzat molt bé la taula rodona de demà. :-)
ResponEliminaL'adequada contextualització la sentirem demà en directe dels teus llavis, Parèmies. Ens hi veiem!
EliminaPer cert, quin embolic de peus de nota! ;-)
ResponEliminaPot semblar embolicat, però tot és informació. Així es veu que són obres molt reeditades.
EliminaAcabo de treure el Màrius de la taula rodona. Una gran absència, però justificada pel seu 50è aniversari.
No hi serà el Màrius Serra?
EliminaMalauradament ha hagut d'excusar la seva presència per motius d'aniversari. No pateixis, que el Parèmies suplirà el seu enginy amb igual eficàcia.
ResponEliminaPer quina raó algunes dates tenen un superíndex i d'altres no?
ResponEliminaNo tinc pas tots els exemplars que indico, així que he hagut de refiar-me de la informació d'aquestes edicions del CCUC. Les dates més modernes són les que no segueixen l'ordre d'edicions. Crec que pot ser perquè les editorials creen noves col·leccions o es fusionen en nous grups. Llavors canvien els formats dels diccionaris, tot i mantenir-ne el contingut.
EliminaPublicaràs el text de la teva intervenció dimarts al vespre a Sant Feliu?
ResponEliminaVols dir que paga la pena? :)
EliminaSi, t'animo a publicar-la :)
EliminaDoncs ja està fet. Al final d'aquest mateix apunt.
EliminaNo estaria de més fer esment que tens camí per investigar l'origen de la frase feta "tapar la fusta", a partir d'algunes intervencions d'oients santfeliuencs. ;-)
EliminaI tant, Víctor. Tant de bo aquest document serveixi perquè altres baixllobregatins comencin treballs de camp sobre el tema...
ResponEliminaFalta el DSFF? http://dsff.uab.cat
ResponElimina