22 d’octubre de 2015

Raymond de Lacvivier


No és un nom conegut, potser perquè ocupà diversos anys de la seva vida fent un diccionari que mai arribà a veure la llum. La seva història es repeteix en totes les llengües i en tots els indrets: projectes que ocupen molt de temps de qui hi participa, però que, per diferents motius, no arriben al seu final. 


Entre 1911 i 1921, Lacvivier (1852-1930) estigué al davant d'un grup de catalans de la científica Societat d'Estudis Catalans amb la idea d'elaborar el primer diccionari del català rossellonès. Tenia com a col·laboradors Jean Amade, l'abat Enric Granier-Mailly, l'impressor Joaquim Comet, Lluís Pastre o Pau Berga. Quan la Societat desaparegué, aquesta comissió també, i amb ella la seva feina, que potser aprofità algun estudiós posterior, o potser no.

Al costat d'aquest capítol inacabat de la lexicografia nord-catalana, Lacvivier també formà part de l'equip de Mossèn Griera en la seva recerca dialectològica, fou membre corresponent de l'IEC entre 1906 i 1930 —correspondència estudiada pel professor de Prada Ausiàs Vera Grau i fou difusor de les normes ortogràfiques fabrianes de l'IEC. Fruit d'aquesta tasca és la publicació de Les règles orthographiques de la langue catalane (Perpignan: Imprimerie Catalane de J. Comet, 1913).

Com a exemple de la seva dedicació, reproduïm l'ardorós article "Pour le dictionnaire catalan" que Jean Amade escrigué parlant del projecte de Lacvivier del primer diccionari de rossellonès i que tan amablement ens ha descobert el paremiòleg de capçalera. Aparegué a la Revue Catalane, que era el mitjà de difusió de la Societat d'Estudis Catalans (núm. 58, 15/10/2011, p. 333-334). A l'article es diu que el diccionari sortiria a la llum el 1912, però no va poder ser: 
 

  

10 comentaris:

  1. Molta feina van fer aquests rossellonesos! M'han encuriosit també tots els manifestos, cartes i impressions de la Primera Gran Guerra (1914-18). Per exemple, arran del posicionament de mossèn Alcover, mostrant-se (tal com diuen ells) germanòfil i francòfob, deixen de col·laborar en el Diccionari català-valencià-balear. És un episodi del qual no en tenia notícia i que sembla que va tenir certa volada.

    ResponElimina
  2. Això d'Alcover em sona. No defugia pas les polèmiques, el mossèn.
    Un cas com el de Lacvivier no consta ni a Colon-Soberanas ni a Rico-Solà. És el que passa quan al final no hi ha diccionari publicat.
    Vés furgant aviam què més trobes, que s'agraeix.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Sí, merci, Pep. També vaig veure que havia obtingut una borsa d'estudis de l'iec.

      Elimina
  4. Benvolguts apassionats de la lexicografia catalana, us llegeixo ben sovint amb molt de plaer i efecte estic redactant una tesi sobre "El projecte de diccionari de la Société d'Etudes Catalanes 1911-1921 arran de la descoberta de la correspondència inèdita de Raymond de Lacvivier". Ausiàs VERA i GRAU

    ResponElimina
  5. Benvingut, Ausiàs. Quan la tinguis enllestida, fes-nos-ho saber, que serà interessant de compartir. Així potser sabrem sobre el futur del material de Lacvivier i si algú altre se'n va aprofitar després. Ànims amb la feina!

    ResponElimina
  6. Benvolgut Puigmalet, desgraciadament del "diccionari" queda ben poca cosa... Ara bé he reunit i analitzat part de la correspondència sobre l'elaboració del diccionari entre els membres de la comissió del "diccionari" de la SEC... De manera més general estic treballant sobre els vincles entre la Société d'Etudes Catalanes de la Catalunya del Nord i l'IEC en el moment clau de la primera guerra mundial i de l'aprovació de les Normes Ortogràfiques... Ausiàs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci per concretar-nos per on va el treball. Llàstima que s'hagi perdut la feina que van fer. Tenim bons diccionaris de rossellonès, però no d'aquella època.

      Elimina
  7. Raymond de Lacvivier, proprietari d'Elna i erudit, fou un gran defensor de l'aplicació de les Normes Ortogràfiques de l'IEC a la Catalunya del Nord. Ho fou juntament amb el poeta de Pesillà de la Ribera Pau Berga i el mestre d'escola Lluís Pastre. Tots tres eren membres de la Société d'Etudes Catalanes del 1906 al 1921... Ausiàs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reescriure la seva història és el millor homenatge a la seva tasca. Endavant!

      Elimina

Quelcom a dir?