24 de gener de 2018

Alguns noms de la ela geminada


Fotografia de unjoanqualsevol

Avui, 24 de gener de 2018, els catalanòfils celebrem el segon #DiadelPuntVolat. L'any passat vam parlar de les diferents solucions d'impressió per al punt volat que trobem al llarg dels segles i els  diccionaris catalans. Enguany fem un passeig purament recreatiu, sense cap afany d'exhaustivitat, per diferents noms que ha rebut la nostrada ela geminada. La tria d'obres no obeeix a cap criteri especial, més enllà d'aportar exemples de les variades denominacions.

Doble ela: 
 
En la pretèrita Gramática de la llenga catalana (1898) de Jaume Nonell i Mas trobem: "Sòls convé advertir que'l sò de doble l se representa duplicant la l, y separant la una de l'altra; per ecz.: il-lustre y no illustre; xarèl-lo, xarèllo". 


Ela doble:

En el llibre escolar Gramàtica catalana (1933) de Joan Gelabert i Crosa, quan es fa el repàs de les lletres no apareix el nom "ela geminada": "algunes consonants, com la m, la n, la d i la l, poden presentar-se dobles. La l doble és escrita l·l. Exemples: emmascarar, innocència, addició, col·legi".



Ela repetida / Ela doblada: 

En una obra contemporània, la Contragramàtica il·lustrada (2011) de Josep Millà i Llambí,  trobem una triple denominació per al nostre signe, quan es diu que "el català, a diferència del castellà però a semblança del francès o de l'italià, disposa de l'anomenada "ela geminada", és a dir, una ela repetida o doblada".



Lateral allargada:

Quan al primer volum de  la Gramàtica del català contemporani (2002) dirigida per Joan Solà es fa referència al so lateral alveolar velaritzat (sonor), la ela geminada també hi fa acte de presència. Aquí cal tenir en compte que estem parlant del so: "es poden presentar nombroses variants, com a pronúncies menys freqüents, entre les quals podem destacar la lateral allargada o geminada". Entre claudàtors, el seu símbol fonètic [ɫː]:
Ela prolongada:

En l'article "La ela geminada fa cent anys" (2013) de Jordi Palmer hi apareix aquest altre nom, referit també al so: "un grup de lletres consistents en dues eles amb un punt volat entremig que representa el so d'una ela prolongada i pronunciada en dues síl·labes diferents". 


Ela geminada:

L'Ortotipografia (1995) de Josep M. Pujol i Joan Solà és un manual clàssic per a editors, autoeditors i dissenyadors gràfics. Allí trobem aquesta definició, sota l'actual denominació de "ela geminada": "des del punt de vista gràfic, la ela geminada és un dígraf proveït d'un element diacrític, no un conjunt de tres signes".



Aquests autors ens deixen un avís sobre la ela geminada falsa o ela "desgeminada", amb el qual acabem aquest senzill apunt:
"La deixadesa pot arribar a extrems inconcebibles. La ela geminada s'escriu ja sistemàticament amb dues eles separades per un punt baix en molts llocs. ¿Ignorància, matusseria o pura deixadesa? Si no s'hi posa remei, d'aquí a quatre dies la ela geminada serà un record històric".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Quelcom a dir?