Any Pompeu Fabra 2018: 150 anys del naixement de Pompeu Fabra

20 de febrer de 1868. Naixia Pompeu Fabra i Poch, el més petit dels tretze fills que van tenir Josep Fabra i Roca i Carolina Poch i Martí. De tots els germans, només tres, ell i dues germanes, van arribar a l'edat adulta.

Fa 50 anys, Josep Miracle començava detectivescament la seva biografia fabriana:

"El dia 12 de juliol de 1935, Pompeu Fabra i jo vam sortir de l'Ateneu com si el vent se'ns emportés. Anàvem en "missió especial", per emprar amb una certa propietat algun terme de caient detectivesc. La vigília, jo m'havia fet venir bé la conversa de manera que el Mestre s'avingués a acompanyar-me, tot i que, en realitat, ell seria el capdavanter i jo l'acompanyant.
L'objectiu era identificar —per no dir descobrir— la casa natal de Pompeu Fabra, si és que encara existia. Ell me n'havia parlat sovint d'aquella casa."

Aquí també n'hem parlat sovint, d'aquella casa (1 / 2 / 3). Fabra hi va viure els primers cinc anys de vida, en aquella torreta del número 32 del carrer de la Mare de Déu de la Salut de la vila de Gràcia. El 1873, el pare de Fabra, republicà, fou nomenat alcalde de Gràcia i canviaren de casa. Fabra hi tornaria sovint passejant amb ell. Temps després, la intenció i il·lusió de Fabra va ser recuperar-la i tornar-hi, però la vida no va anar així.

Fa 50 anys, quan ens en parla Miracle, aquella casa encara existia. Ara ja no.  Ens en queda la feina detectivesca, recopilada en textos, en imatges. En definitiva, el record. El record d'on va néixer el Mestre. Algun dia tindrem una casa per omplir-la d'aquests records, un lloc en memòria de Pompeu Fabra. Per ara, però, aprofitem l'any Fabra per deixar algun senyal del lloc on va néixer i on volia descansar els darrers dies.

Deixem senyals escrits per als qui vindran, que, com ens diu el poeta Martí i Pol, "de nosaltres depèn que el pas del temps no malmeti els senyals que hi ha escrits a les pedres i que l'hoste que els anys anuncien no trobi la casa abandonada. I fosca i trista".

[imatge superior de Pere Català i Pic, publicada al primer volum d'Estudis de lingüística i de filologia catalanes dedicats a la memòria de Pompeu Fabra en el centenari de la seva naixença]