L'any 1968 Catalunya es preparava per recordar el centenari del naixement del mestre Fabra. Uns dies abans de la data, Josep Miracle, el seu deixeble i biògraf, va voler recordar la casa de Gràcia on va néixer Fabra. Tot i que en no gaire bon estat, la casa encara era dempeus. La seva voluntat, i la d'altres que anirem veient, era que es conservés. Però no va ser així. La casa està irremeiablement perduda, però ¿quant de temps trigarem a poder veure una placa al lloc on va néixer aquell qui tant va fer per la nostra llengua? Ja fem tard.
Miracle publicà "A les envistes del centenari: Pompeu Fabra va néixer aquí" al número 79 de Tele/estel (19 de gener de 1968: p. 25 i 26), amb dues fotografies d'ell mateix. En una es veu la part del darrere i en l'altra la part del davant. I en les dues es veu l'abandonament de la finca.
Quan Fabra hi va néixer la casa era una torre petita d'estiueig, rodejada de camps, rieres i boscos muntanya amunt. Hi visqué fins poc abans d'anar a escola. Fins el 1915, quan ja tenia prop de 50 anys, no hi tornà per veure-la. Amb en Miracle hi anà l'any 1935, i en Fabra va tenir prou feina per situar-se ja que l'urbanisme de la zona havia transformat tot el paisatge, i la vegetació s'havia ensenyorit de la casa. Colpit per l'abandonament, Fabra li confessà a en Miracle l'íntim desig de recuperar els records d'infantesa mitjançant la compra de la casa. El seu somni era comprar-la, arreglar-la, anar-hi a viure amb la família i "morir-hi voltat de les filles, i la muller, i potser dels gendres i dels néts...". Però res més lluny de la realitat. Poc temps després Fabrà s'hagué d'exiliar, i va haver de morir a Prada de Conflent, lluny de la seva casa natal.
Per fer l'article, Miracle tornà a la casa natal de Fabra. Hi anà, acompanyat de Marià Manent i Ramon Aramon, el 4 de desembre de 1967, aprofitant que eren per la zona, ja que havien anat a l'enterrament del poeta Agustí Esclasans. La visita li va provocar "una sotragada emocional" de la qual no s'havia recuperat quan va escriure aquelles ratlles. L'estat de desolació era absolut. L'endemà hi tornà amb la càmera.
Miracle acaba, com el mateix Fabra l'any 35, somiant amb poder comprar la casa per fer-ne el Casal Pompeu Fabra, posant-hi el bust del mestre i una placa. Però això tampoc va passar. I la casa va desaparèixer. I avui en dia, ben pocs veïns deuen saber qui va néixer allí el 20 de febrer de 1868. Ni una simple placa ho recorda.
Miracle publicà "A les envistes del centenari: Pompeu Fabra va néixer aquí" al número 79 de Tele/estel (19 de gener de 1968: p. 25 i 26), amb dues fotografies d'ell mateix. En una es veu la part del darrere i en l'altra la part del davant. I en les dues es veu l'abandonament de la finca.
Quan Fabra hi va néixer la casa era una torre petita d'estiueig, rodejada de camps, rieres i boscos muntanya amunt. Hi visqué fins poc abans d'anar a escola. Fins el 1915, quan ja tenia prop de 50 anys, no hi tornà per veure-la. Amb en Miracle hi anà l'any 1935, i en Fabra va tenir prou feina per situar-se ja que l'urbanisme de la zona havia transformat tot el paisatge, i la vegetació s'havia ensenyorit de la casa. Colpit per l'abandonament, Fabra li confessà a en Miracle l'íntim desig de recuperar els records d'infantesa mitjançant la compra de la casa. El seu somni era comprar-la, arreglar-la, anar-hi a viure amb la família i "morir-hi voltat de les filles, i la muller, i potser dels gendres i dels néts...". Però res més lluny de la realitat. Poc temps després Fabrà s'hagué d'exiliar, i va haver de morir a Prada de Conflent, lluny de la seva casa natal.
Per fer l'article, Miracle tornà a la casa natal de Fabra. Hi anà, acompanyat de Marià Manent i Ramon Aramon, el 4 de desembre de 1967, aprofitant que eren per la zona, ja que havien anat a l'enterrament del poeta Agustí Esclasans. La visita li va provocar "una sotragada emocional" de la qual no s'havia recuperat quan va escriure aquelles ratlles. L'estat de desolació era absolut. L'endemà hi tornà amb la càmera.
Miracle acaba, com el mateix Fabra l'any 35, somiant amb poder comprar la casa per fer-ne el Casal Pompeu Fabra, posant-hi el bust del mestre i una placa. Però això tampoc va passar. I la casa va desaparèixer. I avui en dia, ben pocs veïns deuen saber qui va néixer allí el 20 de febrer de 1868. Ni una simple placa ho recorda.
Entrades
Això està fet, l'encarreguem, ens posem uns monos blaus i clavem la placa on calgui. L'adreça, quina és que tens el nº 79 de Tele/estel?
ResponEliminaL'adreça la tinc (l'Ajuntament també) i fa poc vaig fer com en Miracle i m'hi vaig acostar per fotografiar el lloc. Hi ha un racó fantàstic per al bust.
ResponEliminaEn un futur apunt ho mostraré.