26 de març de 2012

Enmig del combat

"Les paraules d'un poema han d'estar garantides pel seu ús, han de ser paraules "rodades" que el lector —i molt menys encara el poeta no ha d'aprendre, justament, en el poema. Per dir-ho amb paraules de Baudelaire: si quan el poeta escriu el poema hagués de consultar el diccionari, seria com un soldat que enmig del combat hagués de consultar el manual d'utilització de la seva arma."
Joan Margarit, Antologia del navegant, p. 118

Dimecres passat vaig tenir el goig de presentar el poeta Joan Margarit en un acte al Prat de Llobregat que em costarà d'oblidar. Sobretot per l'experiència que va suposar per als alumnes que hi van participar i per la seva simpatia i ganes de passar-ho i fer-nos-ho passar bé.

Tenint frescos encara els bons records que em va deixar aquell dia entre ells una fantàstica dedicatòria al meu exemplar de Casa de misericòrdia aprofito per publicar al bloc una citació d'en Margarit que prové d'una llarga entrevista al final del llibre Antologia del navegant (1993). Aquest fragment es troba dins d'un paràgraf en què explica que la poesia és la forma d'utilització del llenguatge que pitjor tolera les novetats. Hi fa una comparació entre la poesia com una arma un lloc comú explotat gràficament per Brossa i el diccionari com el manual de funcionament de l'arma. Hi podem estar d'acord o no. Jo encara no sé en quina banda posar-me.


Joan Margarit al Prat de Llobregat el 21 de març del 2012

16 comentaris:

  1. No hi estic gens d'acord, la poesia també té una part de joc amb la llengua i d'aprenentatge, de recuperació i de revifament de mots adormits. Així ho va entendre Espriu que va ser 'fan' del diccionari.

    ResponElimina
  2. Hi estic força d'acord. Certes paraules estan molt bé guardades al diccionari, i certs poetes sembla que l'única manera que tenen de demostrar la seva suposada vàlua és esforçant-se a fer-les servir (en va).

    ResponElimina
  3. Dos comentaris que exposen perfectament els meus dubtes. De fet a mi hi ha vegades que em passa com a la Júlia (amb Foix també passa molt) i a vegades, com opina l'Òscar, necessito que tot flueixi sol sense diccionaris. Depèn de la meva actitud, que també deu afectar al text que escullo per llegir.

    ResponElimina
  4. és tot coherència el senyor margarit. d'una banda fa proclames independentistes, però després fa donació del seu arxiu a la biblioteca nacional de españa.

    ResponElimina
  5. Anònim, sé a què et refereixes de les proclames independentistes, però desconec del tot la segona part del teu comentari. ¿En tens més informació?

    ResponElimina
  6. Ara ho he trobat:
    http://www.bne.es/es/AreaPrensa/noticias2011/DonacionJoanMargarit.html

    ResponElimina
  7. Tots tenim dret a ser contradictoris i a pensar avui que els poemes no necessiten diccionari i demà davant un poema que ens meravella pel seu llenguatge tirar mà del diccionari.

    Les contradiccions quotidianes, però, les deixo pels motius més profunds que hom pot desconèixer. "Qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra", i no seré pas jo qui ho faci...

    ResponElimina
  8. Et posis de la banda que et posis...el fragment que has triat m'encanta. Gràcies per compartir-lo i a seguir jugant amb les paraules! (per mi, amb diccionari, sisplau!)

    ResponElimina
  9. Doncs, tot i que vosaltres parleu de poesia, a mi això em passa amb tot. És la discussió que vaig tenir mil vegades -per exemple- amb les traduccions de Carner a Dickens. Jo, quan llegeixo un llibre de Dickens traduït al català, ho vull fer sense diccionari al costat, m'agrada que, com també heu dit "tot flueixi".

    I això que he de dir -potser no ho havia explicat mai això aquí- que a casa meva, de petita érem "fans" del diccionari totalment. La meva mare ens havia ensenyat a que, quan una paraula no la sabíem, la busquéssim... i així ho fèiem. Recordo moltes, moltes vegades alguna discussió sobre si tal cosa es deia així o aixà i anar corrents a buscar-ho al Diccionario Enciclopédico Salvat.

    I això ja li venia a ella que quan era petita, de son pare. Ella i els seus germans al diccionari li deien el "mataburros"... Si no l'utilitzaves eres això, un burro :-)

    Per tant, a mi mai m'ha costat gens buscar una paraula que no sé... el que em nego a fer és llegir el que sigui (novel·la, poesia...) amb dos llibres al davant i que un sigui el diccionari :-)

    Per cert, que veient aquestes fotos, m'adono que la imatge del teu perfil "ets ben bé tu" ;-))

    ResponElimina
  10. Pisco: la teva és una opinió plena de sentit comú. La contradicció és part de les nostres vides, i qui no en tingui cap, no és gaire humà.

    ResponElimina
  11. Núria: El fragment m'ha triat a mi :) Quan un escriptor o artista fa aparèixer diccionaris al seu relat, allí m'hi troba.

    ResponElimina
  12. Assumpta: una mica més alt i amb quatre pèls a la cara, però el mateix, i tant!

    M'encanta això del "mataburros". Encara ho faré servir a classe. En el teu cas, aquest costum familiar ha donat magnífics resultats.

    ResponElimina
  13. Com en Pisco, les contradiccions formen part de nosaltres mateixos, i ja seran els de l'avenir, si és que pervivim, els que en faran la lectura que més els resulti convenient. En el cas dels autors com Margarit, val més deixar-se anar i gaudir del privilegi, no?

    ResponElimina
  14. Clidice: el que passa amb Margarit és que ell ja propicia la lectura fluïda. És tan fluïd d'orador com de poeta. Un bon comunicador.
    Els de l'avenir també llegiran els nostres blocs i dedicaran tesis doctorals a l'anàlisi textual blocaire. O això o l'apocalipsi. Tot pot ser.

    ResponElimina
  15. Enhorabona Puigmalet. Estar al costat d'un monstre com en Joan Margarit és un luxe, i poder gaudir de les seves paraules i companyia un autèntic privilegi.

    ResponElimina
  16. I dels seus poemes recitats per l'autor. Molt entretingut.

    ResponElimina

Quelcom a dir?