28 de maig de 2012

Una placa per a Pompeu Fabra: en el centenari de Tísner


Avui es compleixen 100 anys del naixement d'Avel·lí Artís Gener, Tísner (Barcelona, 1912-2000). Aquests dies es parlarà, s'està parlant ja, de molts aspectes de la seva intensa dedicació cultural: literatura, pintura, caricatura, traducció, guionatge, premsa, televisió, ràdio, Scrabble, mots encreuats... Tot d'activitats d'implicació pública que en l'època que li tocà viure no eren fàcils. Igual que Joan Sales i Pere Calders (dels qui enguany també es recorda el centenari del naixement; d'en Calders en Tísner era cunyat), lluità amb els republicans durant la Guerra Civil i posteriorment s'exilià a Mèxic. Amb el retorn a Catalunya, el 1965, es dedicà amb plenitud a les múltiples ocupacions que hem esmentat.

Una d'elles fou treballar per al setmanari barceloní Tele/estel (1966-1970), la primera publicació no fundada per entitats eclesiàstiques editada totalment en català després de la guerra. Allí, el 24 de febrer de 1968, publicà "Aquí va néixer Mestre Fabra", un article que era una continuació d'aquell que havia escrit Josep Miracle el mes anterior, amb motiu del centenari del naixement del Mestre Fabra.  En Miracle acabava el seu escrit amb la idea de comprar la casa natal d'en Fabra, i en Tísner va voler entrevistar-ne el propietari per saber-ne més detalls. Aquell mateix mes, en Joaquim Ventalló indicà a en Tísner la ubicació de la casa, al carrer de la Salut, 32. Acompanyat pel fotoperiodista Postius (autor de les fotos de l'article), en Tísner s'hi dirigí.

Allí s'hi trobaren "les tètriques restes de la casa i de l'exigu jardí on havia jugat el nen Pompeu Fabra". Algú els digué que hi vivia un vellet, tot sol, i trucaren a la porta per parlar-hi. Aquest vellet era en Joan Olivé i Caballé, el propietari de la casa en aquell moment, qui els confirmà que Fabra hi havia nascut. El Sr. Olivé també hi havia nascut, i el seu desig era morir allí. En Tísner li preguntà sobre la possibilitat de vendre la casa, però el Sr. Olivé refusà la idea. Hi volia morir i després deixar la casa en herència a uns parents estimats.

El Sr. Olivé confessà que abans de la guerra la Generalitat li havia intentat comprar la casa, i que ell estava disposat a vendre-la. Però la guerra esguerrà aquesta possibilitat. Després rememorà la visita que l'any 1935 hi féu en Fabra amb en Miracle, i l'enyorança que provocà en el gramàtic. Perquè ell també hi hagués volgut morir.


 

9 comentaris:

  1. Gràcies per recordar-nos l'efemèride el gran Tisner amb el seu ull de pirata, polifacètic, com tants altres il·lustres catalans ....

    ResponElimina
  2. El 1912 va ser un any excels, gairebé tan bo com el 1963. :-)

    ResponElimina
  3. Elfreelang: "polifacètic" és el mot que més s'escolta sobre ell, però crec que no li agradava gaire :)

    ResponElimina
  4. Caballé: Ves que no siguis hereu de la propietat (de la casa, ja no) i encara no ho sàpigues.

    ResponElimina
  5. Parèmies: Començo a preparar l'apunt per al teu centenari i el de la infanta. Ho celebrarem plegats!

    ResponElimina
  6. Finalment el Sr. Olivé va morir a casa seva?
    En Xavier Caballé dissimula i vol especular amb l'herència que li va tocar?

    ResponElimina
  7. Ho desconec, Pisco, però desitjo que així fos. En Fabra no va poder morir ni al Principat...

    ResponElimina

Quelcom a dir?