21 de maig de 2012

català - basc euskara - katalana

 












Qui escriu té un costum compartit per d'altres viatgers: adquirir diccionaris de les llengües dels llocs on viatja. A vegades són diccionaris monolingües que un vol o perquè ja té algun domini de l'altra llengua o pel simple gust (o patologia) de comprar diccionaris. A vegades són diccionaris bilingües entre l'altra llengua i la pròpia. En el meu cas, quan busco un bilingüe el primer que faig és mirar si existeix en català. Aquest cap de setmana he descobert que no sempre ho faig bé. L'any 2008 vaig estar al País Basc i, abans de marxar, vaig buscar un bilingüe, i en no trobar-lo de català, vaig marxar amb el diccionari bàsic Oinarrizko hiztegia euskara - gaztelania castellano - euskar redactat per Ibon Sarasola i Isabel Arragain (Barcelona: Biblograf, 1997; Larousse, 2006).


Uns quatre anys després d'aquell viatge, descobreixo a la Llibreria catalana de Perpinyà, que té de tot i més, un Vocabulari català - basc / Hiztegia euskara - katalana obra de Rafael Azkarate i Zubiate (Barcelona: Katalana Argitaldaria, 2002; 2a ed. 2003; ¿un precedent del mateix autor?). Amb prop de 500 pàgines, no es tracta d'un diccionari manual, i per tant ideal per a un viatge, però és una obra, la primera, que en posar en relació aquestes dues llengües, es converteix en un instrument fantàstic per a traductors i estudiants. 

En l'escrit de justificació de l'obra, Azkarate comença amb una afirmació que jo vaig compartir, erròniament, fa quatre anys:
"No he trobat un diccionari català-euskara enlloc. Si he mirat bé i, efectivament, no n'hi ha, és que la força abassegadora del castellà ha fet que les dues llengües hagin estat bandejades de l'àmbit de la traducció, inconscientment, per la facilitat de la traducció gairebé automàtica al castellà que, a la pràctica, s'ha produït entre els dos pobles, que, per altra banda, penso que sempre han estat un xic "d'esquena", tot i que ambdós parlen de l'altre amb molt de respecte i fins i tot afecte."
La lexicografia bilingüe catalana, efectivament, passa d'un llarg període en què es relaciona molt amb el llatí a relacionar-se en els darrers segles bàsicament amb el castellà. I no és sinó a partir de les darreries del segle XX que el ventall de bilingües catalans s'obre amb força a la diversitat lingüística mundial. El basc, eusquera o èuscar, ha hagut d'esperar aquesta darrera tongada. Catalans i bascos continuaran comunicant-se bàsicament en castellà, però aquest diccionari ho posa més fàcil per als qui vulguin aprofundir més directament en una o altra parla. 

En línia:  
Diccionari gallec-català-basc de la UAB, amb possibilitat de cerca en qualsevol de les tres llengües.
Traductor basc-català (i inversa) de Google.
Diccionari català-basc (i inversa) de Glosbe, una plataforma relativament nova (ara té nou mesos).


PD 23/05/12: Consulto a la BC allò que he anomenat el "precedent" en aquest apunt. Es tracta d'un esborrany de l'obra, imprès d'ordinador, amb la coberta feta a mà, i amb ex-libris de la Biblioteca President Pujol.

6 comentaris:

  1. Això que les llengües de poder s'interposin entre llengües veïnes fa que la coneixença entre aquestes llengües i les respectives comunitats que les parlen hagi estat monopolitzada i mediatitzada per les llengües dominants. Hauria de ser tan prioritari tenir bons diccionaris bilingües català-anglès (i viceversa) o català-llatí (i viceversa), com català-gallec (i viceversa), català-basc (i viceversa) o català-occità (i viceversa). A poc a poc aquesta situació va millorant, per exemple, amb relació a l'occità. Però encara és precària amb el basc o el gallec. Hi ha molta feina a fer, doncs, en aquest sentit. I no ens hem de quedar de braços plegats esperant que els altres la facin per nosaltres.

    Els catalans hem d'aprendre moltes coses dels bascos. Tocant a la llengua, vaig poder comprovar que al País Basc la informació adreçada als turistes sempre la podies trobar en català. A Catalunya, segons on vagis, amb prou feines trobes aquesta informació en català (i ja no dic en basc, que també seria un detall, veient com ho fan allà). No tot ha de ser mirar-nos el melic. Per això seria bo predicar amb l'exemple: si vols que tractin bé la teva llengua arreu, comença tractant bé les altres llengües a casa teva.

    ResponElimina
  2. Hola,
    Vaig comprar aquest diccionari fa uns anys. La llengua catalana que s'hi fa servir conté molts errors.
    ES

    ResponElimina
  3. Ja és que faci quinze anys que disposem del totxo català-hongarès (una altra llengua impossible) i encara no d'un catala-euskara amb kara i ulls.
    El meu remenadíssim hizteguia (diccionari) és el pràctic poltsikoko (de butxaca) editat per GERO en dos volums; el verd euskara-erdara i el roig erdara-euskara. Aquí cal anotar una subtilesa: per Anaya el castellà és "gaztelania", la mateixa llengua que per un editor basc és "erdara". Erdara: Lengua distinta de la vasca/Idioma español Erdara-mordoilo:Jerigonza.

    ResponElimina
  4. Mauleta: Visitar algun lloc fora dels Països Catalans i trobar-hi informació en català sempre m'ha fet molta il·lusió. És la mateixa sensació que provocaríem als bascos o gallecs que ens visitessin, esclar. Malauradament, com apuntes, a vegades el nostre panorama multilingüístic s'acaba amb el castellà i l'anglès.

    ResponElimina
  5. Enric: També hi he detectat algun castellanisme (p.e. 'donar el pèsam'), però l'absència d'errors, en una obra personal tan ambiciosa, és impossible d'exigir. L'autor no enganya, en aquest sentit, i afirma, a la justificació, la seva "inutilitat" per a les empreses lexicogràfiques i la seva manca d'autoritat acadèmica. Però mentre les autoritats acadèmiques no omplen els buits, benvinguda sigui la iniciativa personal.

    ResponElimina
  6. Girbén: Dins de l'àmbit diccionaire basc-castellà (sigui erdara o gaztelania) trobem molts exemples de diccionaris. Dins del basc-català només en tenim un, que sàpiga. Aviam si els de l'Enciclopèdia Catalana en prenen nota...

    ResponElimina

Quelcom a dir?