Premis Pompeu Fabra 2012

Vet aquí que arriben uns nous Premis Pompeu Fabra. L'entrega dels guardons s'emmarcarà dins dels actes de cloenda de l'Any de la Paraula Viva, per tal de celebrar el Centenari de la Secció Filològica de l'IEC. Recordeu que els blocaires també podem participar a l'Any de la Paraula Viva amb l'aPARAULA'm.

Hi ha sis categories diferents de premis Pompeu Fabra, i un darrer que és el Robèrt Lafont, per a la promoció de l'occità. Enguany aquests són els guanyadors i els criteris pels quals se n'han fet mereixedors:

Comunicació i noves tecnologies:  

ASSOCIACIÓ AMICAL VIQUIPÈDIA

Pel seu incessant treball per a la consolidació i el creixement de la Viquipèdia en català, que ha tingut com a fruit que la versió catalana d’aquesta enciclopèdia oberta estigui entre les més prestigioses i ben posicionades i sigui homologable i superior en determinats aspectes a les versions de les grans llengües del món.

L'Associació Amical Viquipèdia és una associació de viquipedistes, col·laboradors dels diferents projectes germans, constituïda legalment com a associació sense ànim de lucre.

Àmbit socioeconòmic: 

EMPRESA TAURUS

 Per l’aposta decidida per la llengua catalana com a llengua d’ús normal en la documentació adreçada als clients i el web de la companyia, fet que projecta el català com a instrument clau en el món del màrqueting i el comerç.

Taurus és una empresa creada a Oliana l’any 1962, que avui està present en més de 65 països repartits pels cinc continents i és una de les primeres empreses del sector del petit electrodomèstic.

 

Projecció i difusió de la llengua catalana: 

PAUL PRESTON

Per la tasca de reconstrucció històrica de la repressió de l’exèrcit franquista envers Catalunya i la llengua i la cultura catalanes, fet que ha projectat arreu del món les dificultats històriques que ha patit la nostra llengua, sobre la qual ha dit: “Per arribar a conèixer l’ànima d’un poble cal conèixer també la llengua que n'emana i que, en el cas de Catalunya, és imprescindible per copsar l’esperit d’un poble que s’expressa en llengua altra que la castellana”.

Escriptor (Liverpool, 1946), Preston és professor al London School of Economics and Political Science i un dels historiadors més reconeguts sobre la Guerra Civil i la postguerra espanyoles. En el seu últim llibre, L’holocaust espanyol. Pautes d’extermini durant la guerra civil i després (Editorial Base, 2011), Preston exposa l’extraordinari anticatalanisme de l’exèrcit franquista durant el seu avanç dins Catalunya al final del 1938, en què assassinava amb total llibertat, especialment qualsevol que parlés català; fins i tot quan era l’únic idioma que parlava.

Trajectòria professional, científica o cívica: 

JOAN VENY I CLAR

Per la seva llarga trajectòria al servei de la llengua catalana com a professor i dialectòleg i també pel treball dialectològic al voltant de l’Atles lingüístic dels Països Catalans, obra monumental per conèixer la diversitat diatòpica de la nostra llengua.

Veny és catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. A més d'aquesta universitat va estudiar a les de Lovaina i Poitiers. Es va doctorar en filologia romànica el 1956. La seva recerca en el camp de la dialectologia és capdavantera pel que fa a la llengua catalana, sobretot arran de l'edició d'Els parlars catalans (1978), que recull i estableix una síntesi de la variació dialectal de la llengua catalana. És membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, president del Consell Supervisor del TERMCAT i director de la Secció de Llengua de l'Institut d'Estudis Andorrans. El 1997 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Incorporació a la comunitat lingüística catalana:  

PIUS ALIBEK HERMEZ

Per la seva plena i fructífera incorporació a la nostra llengua i cultura, que ha enriquit aportant-hi elements de la seva cultura d’origen, cosa que l’ha convertit en tot un exemple d’integració constructiva.

Pius Alibek és un filòleg i restaurador iraquià d'ètnia assíria. Ha enfocat la seva carrera cap a la lingüística històrica comparada i l'origen i l'evolució de les llengües. Va arribar a Barcelona el 1981. Es va dedicar a l'ensenyament d'idiomes —va fer classes a diverses escoles i també a la universitat—, a les traduccions per a El Periódico de Catalunya i també al programa de la comunitat europea Manumed, dedicat a salvaguardar el patrimoni manuscrit de la Mediterrània oriental. Parla amb fluïdesa arameu, anglès, àrab, kurd, català i castellà.

Voluntariat lingüístic:  

HOSPITAL SANT JAUME D’OLOT

Perquè és tot un model en planificació lingüística en el seu àmbit i ha impulsat tota mena d’iniciatives que fomenten l’ús del català com a llengua comuna.

La Fundació Hospital Sant Jaume és una institució benèfica sense ànim de lucre, i és també un model pel que fa a la planificació lingüística dins la sanitat pública. El premi és un reconeixement a la gran tasca que ha fet aquest centre per tirar endavant iniciatives que fomenten l’ús del català com a llengua comuna.

PREMI ROBÈRT LAFONT:  

FELIP GARDY
 

Per la seva destacada contribució a la preservació i difusió dels valors de la llengua occitana i del seu patrimoni escrit des dels àmbits de la ciència i de la creació literària. 

Felip Gardy és un poeta i occitanista francès, deixeble de Robèrt Lafont. Ha escrit diverses obres en occità, en les quals es declara deixeble de Max Roqueta i Teodòr Aubanèl i d'altres en francès sobre temàtica occitana. És professor de literatura occitana a la Universitat Pau Valèri de Montpeller i ensenya aquesta matèria també a la Universitat de Bordeus.

L'acte dels Premis Pompeu Fabra tindrà lloc el 5 de maig, a les 19 hores, al Petit Palau del Palau de la Música Catalana. Us deixo la invitació (cal confirmar) per si voleu assistir-hi.

Merci per la informació, Caballé!