9 de maig de 2012

Un diccionari és un feixiner de mots

Iaia, el teu feixiner

 Feixiner de casa del 2003
Mentre vivia mon àvia, a casa mons pares sempre fèiem feixiner per tenir troncs per al foc. Durant la segona quinzena de setembre, normalment pels volts de la festa major del Prat, el venedor de llenya, que darrerament crec que venia d'Olesa de Bonesvalls, descarregava el tràiler amb els milers de quilos de llenya (això variava, entre dos i quatre mil) al davant de l'entrada del pàrquing, a primera hora del matí. La feina era llavors desplaçar tota aquella muntanya desordenada de llenya just al davant d'on s'aixecaria el feixiner. I a la tarda, després d'un bon dinar, començar a construir aquesta arquitectura d'estar per casa, prenent decisions sobre l'amplada que calia, sobre la mida dels troncs de la següent filera, sobre tot i sobre res, observant les diferents llenyes i formes. Amb el anys s'aprèn a fer de pressa, però jo gaudia fent-lo amb aquell ritme constant però tranquil de qui no vol acabar la feina, perquè la feina és completament plaent.

Diu el Fabra —des de la primera edició de 1931-32 fins a les dels anys 90— que un feixiner és tant el "munt de feixines" com el "lloc on es guarden les feixines"; i que les feixines són feixos de llenya prima per a encendre o per a fer parapets i altres obres de fortificació de campanya. A mi per sort només m'ha tocat viure la llenya del foc de casa, i no de campanyes més o menys militars. El mateix Fabra, i ara anem a l'arrel del mot, ens diu que un feix, en primera accepció, és "un cert nombre de tiges, branquillons, etc., disposats paral·lelament i lligats ensems". La llenya de casa no venia lligada en feixos sinó amuntegada dins d'un camió, fet que feia més caòtica la presentació però més interessant el petit repte d'alçar-ne un volum més o menys regular.

Del feix al feixiner al Fabra, defensant-se del feixisme
La definició del Fabra de feix i feixiner va fer fortuna, com tantes d'altres!, i la trobem idèntica tant al DIEC2 com al GDLC actuals. Així que viatgem enrere. Al principi de tot, se'ns diu —Coromines a l'Etimològic, per exemple— que feix prové del llatí fascis,-is.  Coromines, per descomptat, hi afegeix set planes més de saviesa etimològica, on també recull el derivat feixiner. El Llatí-català de l'Enciclopèdia Catalana tradueix fascis, -is per "paquet, manoll, feix" i "càrrega, farda, bagatge". En plural, els fasces (feixos) eren  unes vares lligades al voltant de les destrals dels lictors, que eren escortes d'alts càrrecs romans. 

Lictors amb fasces (feixos) en una processó de Manresa
Tornem als diccionaris. Primer els antics, on no trobem cap feixiner, però sí que trobem ja els feixos de llenya. Un bon exemple és al Gazophylacium (1696) de Lacavalleria, amb els equivalents llatins dels fascis o fasciculus de ligni.

Feix i el diminutiu feixet al Gazophylacium
Un segle després, al Diccionario catalan-castellano-latino (1803) d'Esteve, Belvitges i Juglà trobem la variant ortogràfica fèx (i fexet), acompanyades d'una locució: "De tòta llènya fa fèx", per referir-se a qui tot ho aprofita.

Fraseologia vuitcentista al voltant del feix
 El primer Labèrnia (1839) amplia l'univers lingüístic del feix amb una frase feta: "Véurersen un feix" amb el sentit de trobar-se ficat en un embolic no pas petit. També hi trobem feixina, però no el derivat feixiner.


 Saura (1851 i edicions posteriors) recull feix i feixina, però tampoc cap feixiner. Aladern al Diccionari popular de la llengua catalana (1909) recull una altra frase feta, "Havernhi un feix" amb el sentit de "haverni molt, ser molt pesat". I recull feixiner,-a!, però en una accepció diferent, fent-lo equivalent de feixinayre, aquell qui fa feixines.

Un feixiner diferent, en un diccionari diferent
El nostre feixiner, el de casa, sí que apareix al segon volum del Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana de Salvat (1931), referint-se al munt de feixines, però no al lloc on es guarden. Fabra ho ampliaria. 

Acabem aquest petit viatge amb l'Alcover-Moll, que ens torna a casa, al nostre Prat, al nostre Pla del Llobregat, quan recull feixiner com a forma pròpia del parlar d'aquestes contrades.

Els bons feixiners requereixen paciència, ordre i posar-hi el cor quan es van construint. Com els bons diccionaris, i com moltes altres coses de la vida.



23 comentaris:

  1. Feix si que l’he fet servir al poble, anar a buscar un feix de llenya, tenir un bon feix de llenya per la llar de foc i també m’hagués agradat tenir un bon feix de quartos...
    Una bonica paraula, feixiner

    ResponElimina
  2. Jo, com la QUADERN, faig servir el mot "feix" però no havia sentit mai aquesta derivació "feixiner". Sempre aprenem coses quan passem per aquí.

    ResponElimina
  3. Tenia molta curiositat per saber-te el mot :) Em sembla entranyable i molt educatiu. Per cert que, a casa, plantàvem les trumfes a la feixa de secà, que a la feixa de baix, que hi havia la bassa, hi plantàvem la verdura de regadiu. :)

    ResponElimina
  4. Aplaudiments!!! Sabia que avui ens tindries una entrada espectacular!! :-))

    L'he llegit amb molt d'interès i... bé, el meu cap, que sempre va a la seva, quan he llegit això:

    Al principi de tot, se'ns diu —Coromines a l'Etimològic, per exemple— que feix prové del llatí fascis,-is. Coromines, per descomptat, hi afegeix set planes més de saviesa etimològica, on també recull el derivat feixiner. El Llatí-català de l'Enciclopèdia Catalana tradueix fascis, -is per "paquet, manoll, feix" i "càrrega, farda, bagatge"

    He pensat... ostres, a veure si la paraula "fascicle" també tindrà un mateix orígen... com les entregues o lliuraments de diferents obres (diccionaris per exemple)que es van venent per "paquets" fins que aconsegueixis arribar a tenir el "tot" (bé, tal com el gran Charles Dickens -per citar un exemple- publicava les seves obres)

    ResponElimina
  5. Hi afegeixo la parèmia FALTAR UNA FEIXINA, recollida a les Guilleries.

    ResponElimina
  6. Al comentari anterior, tothom pensa el que acabes d'escriure, però ningú gosava deixa-ne constància documental. El món necessita més Gazos com el Gazo.

    ResponElimina
  7. Em trec el barret davant aquest apunt descomunal. Això no és un post és un article científico-lingüístic de primer ordre!

    Felicitats! Un apadrinament brutal!

    ResponElimina
  8. Em sembla que vaig llegir això del feixiner anit, bans d'anar a dormir, i no m'havia adonat que era al Prat.

    ResponElimina
  9. Ja ho he buscat jo soleta!! Com deia ma mare... au, a mirar-ho al "mataburros"... i l'he encertaaaaaaat oeeeeeeee oeeeeeeee què bona lingüista sóc!! Les etimologies m'encanten!!

    fascicle
    [1917; del ll. fascicŭlus, dimin. de fascis 'feix']
    ...
    3 GRÀF Cadascun dels quaderns constituïts per un curt nombre de plecs d'un llibre disposats dins una coberta i que hom va lliurant al client en tant que va imprimint el llibre.


    Quina llàstima de cervell desaprofitat el meu!! aisss :-DD

    ResponElimina
  10. Sabia que escombraries cap a casa, :)

    Un mot molt adient, com en moltes altres coses, la unió fa la força!

    ResponElimina
  11. quina 'feixinada' nano, no com altres.

    ResponElimina
  12. Quadern: Al Prat també es comprava la llenya a feixos. D'aquí que el lloc on es guardés fos el feixiner, encara que ara ja no vingués lligada.

    ResponElimina
  13. Pere Llada: Això és perquè a ca teva potser no teníeu llar de foc. Tot i que em sembla que ens separen uns quants quilòmetres i l'Alcover diu que és mot del Pla del Llobregat.

    ResponElimina
  14. Clidice: Això de les feixes ho he sentit de gran. A casa en dèiem bancals, però dubto si és mot del Pla del Llobregat, que aquí tot és tan pla que pocs bancals es poden fer. El mot 'trumfa' algú altre l'ha triat.

    ResponElimina
  15. Assumpta: Així s'aprenen les coses: Tu planteges el dubte i tu el resols.
    Els fascicles són fets de paper, el paper es fa de la fusta i de la fusta surt la llenya per al feixiner. Tot quadra.

    ResponElimina
  16. Caballé: Un món ple de Gazos seria avorridíííííssim. Molt millor un món amb Caballés, Quaderns, Pere Llades, Clidices, Assumptes...

    ResponElimina
  17. Porquet: Merci pel desmesurat elogi. Fem el que podem. Ha estat un dia molt interessant, a la blocosa nostra.

    ResponElimina
  18. Lectora corrent: Quina casualitat! ¿I no recordes on ho vas llegir?

    ResponElimina
  19. Joan: Doncs sí, aparaulat, ahir vaig escombrar cap a casa. De fet quan s'acaba de fer un feixiner també cal mullar i escombrar el terra, que queda ple de restes vegetals.

    ResponElimina
  20. Biblioaprenent: Fer un feixiner és una feinada fantàstica i que enyoro, igual que enyoro mon àvia. D'aquí l'apunt.

    ResponElimina

Quelcom a dir?