Un diccionari és un feixiner de mots

Iaia, el teu feixiner

 Feixiner de casa del 2003

Mentre vivia mon àvia, a casa mons pares sempre fèiem feixiner per tenir troncs per al foc. Durant la segona quinzena de setembre, normalment pels volts de la festa major del Prat, el venedor de llenya, que darrerament crec que venia d'Olesa de Bonesvalls, descarregava el tràiler amb els milers de quilos de llenya (això variava, entre dos i quatre mil) al davant de l'entrada del pàrquing, a primera hora del matí. La feina era llavors desplaçar tota aquella muntanya desordenada de llenya just al davant d'on s'aixecaria el feixiner. I a la tarda, després d'un bon dinar, començar a construir aquesta arquitectura d'estar per casa, prenent decisions sobre l'amplada que calia, sobre la mida dels troncs de la següent filera, sobre tot i sobre res, observant les diferents llenyes i formes. Amb el anys s'aprèn a fer de pressa, però jo gaudia fent-lo amb aquell ritme constant però tranquil de qui no vol acabar la feina, perquè la feina és completament plaent.

Diu el Fabra —des de la primera edició de 1931-32 fins a les dels anys 90— que un feixiner és tant el "munt de feixines" com el "lloc on es guarden les feixines"; i que les feixines són feixos de llenya prima per a encendre o per a fer parapets i altres obres de fortificació de campanya. A mi per sort només m'ha tocat viure la llenya del foc de casa, i no de campanyes més o menys militars. El mateix Fabra, i ara anem a l'arrel del mot, ens diu que un feix, en primera accepció, és "un cert nombre de tiges, branquillons, etc., disposats paral·lelament i lligats ensems". La llenya de casa no venia lligada en feixos sinó amuntegada dins d'un camió, fet que feia més caòtica la presentació però més interessant el petit repte d'alçar-ne un volum més o menys regular.

Del feix al feixiner al Fabra, defensant-se del feixisme

La definició del Fabra de feix i feixiner va fer fortuna, com tantes d'altres!, i la trobem idèntica tant al DIEC2 com al GDLC actuals. Així que viatgem enrere. Al principi de tot, se'ns diu —Coromines a l'Etimològic, per exemple— que feix prové del llatí fascis,-is.  Coromines, per descomptat, hi afegeix set planes més de saviesa etimològica, on també recull el derivat feixiner. El Llatí-català de l'Enciclopèdia Catalana tradueix fascis, -is per "paquet, manoll, feix" i "càrrega, farda, bagatge". En plural, els fasces (feixos) eren  unes vares lligades al voltant de les destrals dels lictors, que eren escortes d'alts càrrecs romans. 

Lictors amb fasces (feixos) en una processó de Manresa

Tornem als diccionaris. Primer els antics, on no trobem cap feixiner, però sí que trobem ja els feixos de llenya. Un bon exemple és al Gazophylacium (1696) de Lacavalleria, amb els equivalents llatins dels fascis o fasciculus de ligni.

Feix i el diminutiu feixet al Gazophylacium

Un segle després, al Diccionario catalan-castellano-latino (1803) d'Esteve, Belvitges i Juglà trobem la variant ortogràfica fèx (i fexet), acompanyades d'una locució: "De tòta llènya fa fèx", per referir-se a qui tot ho aprofita.

Fraseologia vuitcentista al voltant del feix

 El primer Labèrnia (1839) amplia l'univers lingüístic del feix amb una frase feta: "Véurersen un feix" amb el sentit de trobar-se ficat en un embolic no pas petit. També hi trobem feixina, però no el derivat feixiner.

 Saura (1851 i edicions posteriors) recull feix i feixina, però tampoc cap feixiner. Aladern al Diccionari popular de la llengua catalana (1909) recull una altra frase feta, "Havernhi un feix" amb el sentit de "haverni molt, ser molt pesat". I recull feixiner,-a!, però en una accepció diferent, fent-lo equivalent de feixinayre, aquell qui fa feixines.

Un feixiner diferent, en un diccionari diferent

El nostre feixiner, el de casa, sí que apareix al segon volum del Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana de Salvat (1931), referint-se al munt de feixines, però no al lloc on es guarden. Fabra ho ampliaria. 

Acabem aquest petit viatge amb l'Alcover-Moll, que ens torna a casa, al nostre Prat, al nostre Pla del Llobregat, quan recull feixiner com a forma pròpia del parlar d'aquestes contrades.

Els bons feixiners requereixen paciència, ordre i posar-hi el cor quan es van construint. Com els bons diccionaris, i com moltes altres coses de la vida.