15 de gener de 2011

¿On van els mots?

"Petit Larousse 1973"

"Larousse 1992"

Imatges d'aquí i d'aquí

Where the words go / Où vont les mots (2008) és el títol d'una sèrie d'escultures de l'artista canadenca Karen Trask. Una de les obres principals té l'aparença d'una gran esfera (80 x 80 cm) realitzada entortolligant fulls de diccionari. A Seachange (2009), per la seva banda (la imatge inferior), combina fulls de diccionari entortolligats amb una mostra de cobertes de diccionaris. Esquarteraments en tota regla. Això sí, d'una feinada considerable, ja que ella mateixa reconeix que ha hagut d'utilitzar centenars de diccionaris.
"In Où vont les mots, hundreds of dictionaries have been dismantled and transformed into a series of sculptures and one giant mural. Their printed papers were either torn and recycled into fresh sheets of paper or reconstituted through spinning into long paper threads. A desire to subvert the power and authority of certain types of written texts and to highlight the presence of the paper used in printing these texts were the starting points for this work." (d'aquí)

Karen Trask, creant

24 comentaris:

  1. Quan embogeixi, agafaré la broca i començaré a crear, jo també :)

    ResponElimina
  2. Per què serà que hi ha tants artistes que es dediquen a desfigurar diccionaris? Si busquen llibres ben gruixuts, podrien emprar els d'en Ken Follet, per exemple.

    ResponElimina
  3. Allau,
    El Ken Follet no donaria el mateix resultat estètic. En Ferran Adrià sempre diu que la base de la seva cuina són els productes de qualitat.

    Gazo,
    Fantàstiques obres. M'ha agradat i a més li queda amb una forma de troca perfecta. Es necessita habilitat perquè no et surti un bony!

    ResponElimina
  4. A mi que em doni la primera que agafo unes bones agulles i em faig un jersei... Jersei "Petit Larousse 1973"

    Amb la quantitat de material que hi ha, sortirà de coll alt i tot... em passejaré amb el meu jersei-diccionari i tindré un aire intel·lectual molt interessant :-)

    Tot i que el Larousse 1992, amb aquests tocs jaspejats en rosa pot quedar també molt i molt bé...

    ResponElimina
  5. Envoltat com estic de la meva biblioteca, sol i a aquestes hores de la nit, m'està venint una inspiració que no m'agrada gens...!

    ResponElimina
  6. Allau: És fàcil. Un diccionari no és només un llibre; és un símbol. Com a contenidor de paraules, els àtoms de l'ànima, profanar-los és purificador.

    Pisco: A mi també m'agrada molt. Estic temptat de demanar preus.

    Assumpta: me'n demano un! Tot i que si et plou a sobre vés a saber què li passa...

    Solà: No perdis el cap, que ells mai ho farien ;)

    ResponElimina
  7. Si un nen fes això a escola ens posaríem histèrics... El món és contradictori.

    ResponElimina
  8. Com diu en Galderich, Júlia, cal habilitat per fer això. Però tens raó: si ets adult, i més si ets artista, se't permeten coses que als altres no.

    ResponElimina
  9. Aquestes boletes m'anirien molt bé per mirar de culturitzar una mica el meu gat. Gràcies per continuar-nos descobrint les infinites utilitats d'un diccionari (a banda de per divertir-se buscant-hi la definició de paraules picantones). Salutacions!

    ResponElimina
  10. PUIGMALET!! M'acabes de donar una idea!! Inventem el paraigües diccionari? ;-) El podem plastificar i així ens protegiria el jersei-diccionari de possibles accidents... i, el més important: ens considerarien artistes!! :-DD

    A veure, tu que tens tants diccionaris: Algun de repetit? ;-))

    ResponElimina
  11. No vull dir això, eh? :-)

    http://ny-image2.etsy.com/il_570xN.193048094.jpg

    Vull dir un paraigües que funcioni, però fet de "diccionari" :-DD

    ResponElimina
  12. ja saps com m'agraden aquest tipus d'obres, malgrat que no sigui massa original, la troca em sembla un detall d'una femineïtat inqüestionable, potser té més lectures i tot ;)

    I en Galde te TOTA LA RAÓ, tot i que també es podria fer servir l'obra del follet(tortuga) per expressar la mort cerebral o alguna cosa igualment inspiradora.

    ResponElimina
  13. No voldria ser repel·lent però... com a aficionada a les labors d'agulla, m'atreveixo a dir que aquestes obres no són "troques" sinó que són "cabdells" :-)

    La TROCA seria ABANS... i, un cop debanades, surt el CABDELL, tot rodonet ell.

    O sigui:

    - Troca:

    http://2.bp.blogspot.com/_ODRzAvEzvjs/S_V6UWrZqqI/AAAAAAAABTs/jbjT5Ap0g_M/s1600/DSCN4863.JPG

    - Cabdell:

    http://4.bp.blogspot.com/_qTg2b8Kc-z0/THYRf8BwTtI/AAAAAAAAAIg/-xcAzK01FLs/s1600/cabdell.jpg

    *************************

    Diu el DIEC:

    debanar

    v. tr. [LC] [IT] Anar prenent (el fil d’una troca, un cable, una corda, etc.) i enrotllant-lo formant un cabdell, omplint un rodet, etc.

    ResponElimina
  14. Tens raó Assumpta, ha estat un lapsus derivat de la pila d'anys que fa que ni em miro les agulles. Gràcies.

    ResponElimina
  15. Bé, de fet l'error l'origina en GALDERICH.. probablement tu hauríes dit cabdell de bones a primeres, però en llegir-lo a ell t'ha "condicionat" ;-))

    Ahir no em vaig adonar que ell ho havia posat i, en dir-ho tu, he vist d'on venia :-)

    Vaig a dinar. Bon profit a tothom :-)

    ResponElimina
  16. Òscar: ¿Vols dir que un felí no s'espantaria, amb aquestes immenses boles lèxiques? No sé, no sé...

    Assumpta & Clidice: Malgrat l'evident i gravíssim error d'en Galderich, lluny d'embolicar la troca, heu aconseguit descabdellar aquesta qüestió lèxica. Si mai arriba a les meves mans un vocabulari de tall i confecció us en dedicaré l'apunt. Faltaria més!

    ResponElimina
  17. Ai, ai, a veure si en GALDERICH m'agafarà "mania" ;-))

    Ah, jo de tall i confecció no en sé gens, eh? Sé fer una vora, cosir un botó i poca cosa més :-) A mi el que m'agrada és fer mitja:

    http://blogdeassumpta.blogspot.com/2009/02/magrada-fer-jerseis.html

    I el brodat a punt de creu:

    https://www.blogger.com/comment.g?blogID=5945250588531061708&postID=3311034789146657134

    http://blogdeassumpta.blogspot.com/2008/08/drap-de-cuina-punt-de-creu.html

    :-))

    ResponElimina
  18. ah, guai! així el de tallar i confegir topamí, topamí :)

    ResponElimina
  19. No, Assumpta, el Galderich no t'agafarà mania. El conec i sap reconèixer els seus freqüents errors...

    Confio en trobar algun diccionari que s'adigui perfectament a les inquietuds de les dues, aparentment divergents ;)

    ResponElimina
  20. Errare humanum est... Perdoneu per haver embolicat la troca però és que jo el tema jerseis, bufandes... no el toco gaire. De fet no en tinc cap!

    El que si conservo amb molt de carinyo és la manta de llana que va fer la meva àvia amb cabdells de diversos colors, suposo que en funció de l'oferta... tot molt pop!

    PD. Assumpta, mai puc tenir mania a algú que troba un error i que intenta millorar el nostre lèxic. Si fos així odiaria a en Gazo!

    ResponElimina
  21. Doncs em m'alegra molt :-) perquè jo m'equivoco moltíssim i faig faltes d'ortografia, malgrat que m'hi esforço, i tot el que volgueu... però és que justament aquest tema dels cabdells i les troques el conec des de petita :-))

    Aquestes mantetes de llana de colors són absolutament entranyables, i és tan agradable tapar-se amb elles!! No saps si el que abriga és la llana o l'amor que hi posa l'avia quan la fa :-))

    (anava a posar "carinyu"... ufff)

    ResponElimina
  22. Galderich: Si tots ens haguéssim d'odiar perquè aprenem els uns dels altres, tu series l'enemic públic número 1. Jo també tenia una manta d'aquestes, de quadrets.

    Assumpta: No fas gaires faltes pas. No tinguis manies. De vegades, quan un fa mitja, se salta un punt (o alguna cosa semblant). Amb la llengua pot passar el mateix, però saber rectificar i el resultat final, "carinyo" inclòs, és el que veritablement compta.

    ResponElimina

Quelcom a dir?